{"title":"I ells què? La fecunditat masculina a Espanya","authors":"Pau Miret Gamundi","doi":"10.46710/ced.pd.cat.30","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.30","url":null,"abstract":"El descens de la fecunditat a España ha estat uns dels fenòmens demogràfics que per la seva rapidesa, intensitat i rellevància més atenció ha rebut durant els darrers anys. La fecunditat ha caigut dels 2,8 fills i filles per dona en 1976 als 1,1 en 1998. Tanmateix, l’estudi de la fecunditat s’ha centrat en la perspectiva femenina, sense pronunciar-se, pensant que era irrellevant, \u0000en què passava amb la masculina. En aquest número de Perspectives Demogràfiques realitzat pel CED de la UAB, introduïm a l’home en l’anàlisi de la fecunditat a través, per un cantó, de l’Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) masculí i, per l’altre, de la caracterització dels pares \u0000(homes) novells. Dels resultats es col·legeix: primer que la fecunditat masculina y femenina al segle XXI, tot i que amb una evolució paral·lela, mostra un major descens entre els homes; segon, que la raó d’aquest diferencial es troba en el desequilibri d’efectius entre sexes, amb major presència dels homes en relació amb les dones en edats reproductives i; en tercer lloc, que entre els homes no es el nivell d’instrucció el que determina les diferències en la fecunditat, sinó l’accés al mercat laboral.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"10 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133362149","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"What about Men? Male Fertility in Spain","authors":"Pau Miret Gamundi","doi":"10.46710/ced.pd.eng.30","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.30","url":null,"abstract":"Declining fertility in Spain has been one of the demographic phenomena which, owing to its speed, intensity, and relevance, has received most attention in recent years. Fertility fell from 2.8 children per woman in 1976 to 1.1 in 1998. Nevertheless, fertility studies have focused on the female aspect without comment on what was happening with the male dimension because it was thought to be irrelevant. In this number of Perspectives Demogràfiques, produced by the Centre for Demographic Studies (CED) at the Autonomous University of Barcelona (UAB), we introduce men into fertility analysis using both the male Total Fertility Rate (TFR) and classification of first-time fathers. The results lead us to conclude first, that male and female fertility in the twenty-first century shows greater decline among males, although the evolution is comparable; second, that the reason for the difference may be found \u0000in an imbalance between the sexes where, at reproductive ages, men outnumber women; and, third, that among men, it is not the level of education that determines the differences in fertility but access to the labour market.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"99 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-02-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122248296","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Despesa sanitària pública i esperança de vida: una inversió saludable","authors":"Pilar Zueras, Elisenda Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.cat.29","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.29","url":null,"abstract":"Durant la crisi financera i la posterior recessió econòmica, l'esperança de vida a Espanya va continuar amb la seva tendència de creixement, passant de 82,3 anys al 2008 a 82,92 anys al 2014. No obstant això, en un context de baixes taxes de mortalitat, és important conèixer l'evolució del temps que vivim en bona i mala salut. La gran heterogeneïtat regional d'Espanya i la seva sanitat pública descentralitzada ens permeten observar com diversos factors regionals econòmics i sociodemogràfics poden estar associats a canvis als indicadors de salut. En aquest treball analitzem l'evolució dels anys viscuts amb i sense les condicions de salut amb més prevalença i que són més incapacitants a partir dels 50 anys a 17 Comunitats Autònomes per entendre la seva associació amb diversos factors macro socioeconòmics, de provisió pública de serveis de salut, de despesa pública sanitària i de comportaments relacionats amb la salut. El període d'anàlisi s'estén des del 2006 al 2019, per poder captar les fases d'expansió, crisi i recuperació econòmica que el s’han viscut en els últims anys. Els resultats mostren que la despesa sanitària pública per càpita és un dels components que més explica les diferències de salut entre regions, i que una despesa sanitària pública més gran implica més anys viscuts en bona salut i menys anys viscuts en mala salut.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-10-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127261828","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Gasto sanitario público y esperanza de vida: una inversión saludable","authors":"Pilar Zueras, E. Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.esp.29","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.29","url":null,"abstract":"Durante la crisis financiera y la posterior recesión económica, la esperanza de vida en España continuó con su tendencia de crecimiento, pasando de 82,3 años en 2008 a 82,92 en 2014. Sin embargo, en un contexto de bajas tasas de mortalidad, es importante conocer la evolución del tiempo que vivimos en buena y mala salud. España es un país con una gran heterogeneidad regional y una sanidad pública descentralizada, lo que nos permite observar cómo diversos factores regionales económicos y sociodemográficos pueden estar asociados a cambios en los indicadores de salud. En este trabajo analizamos la evolución de los años de esperanza de vida con y sin las condiciones de salud más prevalentes e incapacitantes a partir de los 50 años en 17 Comunidades Autónomas para entender su asociación con diversos factores macro socioeconómicos, de provisión pública de servicios de salud, de gasto público sanitario y de comportamientos relacionados con la salud. El período de análisis se extiende desde 2006 a 2019, para poder captar las fases de expansión, crisis y recuperación económica que se han vivido en los últimos años. Los resultados muestran que el gasto sanitario público per cápita es uno de los componentes que más explica las diferencias de salud entre regiones, y que un mayor gasto sanitario público implica más años vividos en buena salud y menos años vividos en mala salud.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-10-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130499214","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Public Health Expenditure and Life Expectancy: A Healthy Investment","authors":"Pilar Zueras, Elisenda Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.eng.29","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.29","url":null,"abstract":"During the financial crisis and subsequent economic recession, life expectancy in Spain continued its growth trend, rising from 82.3 years in 2008 to 82.92 years in 2014. However, in a context of low mortality rates, it is also important to know about the evolution of time in which we live in good and bad health. Spain’s great regional heterogeneity and its decentralised public health system make it possible to observe how a variety of regional economic and sociodemographic factors may be associated with changes in health indicators. In this study, we analyse the evolution of years lived with and without the most prevalent and disabling health conditions after the age of 50 in 17 Spanish Autonomous Communities in order to understand their association with several macro socioeconomic factors, public provision of health services, public health expenditure, and health-related behaviours. The period of analysis is from 2006 to 2019 in order to cover the phases of expansion, crisis, and economic recovery that the country has experienced in the recent years. The results show that per capita public health expenditure is one of the components that most clearly explains health differences between regions; and higher public health expenditure means more years lived in good health and fewer years lived in bad health.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"111 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-10-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133330451","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El aumento de la longevidad en Europa: ¿Añadiendo años a la vida o vida a los años?","authors":"Iñaki Permanyer, O. Bramajo","doi":"10.46710/ced.pd.esp.28","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.28","url":null,"abstract":"La esperanza de vida al nacer en España en el año 1950 era de 64.2 y 59.3 años para mujeres y hombres. Desde entonces hasta ahora, dicha esperanza de vida ha aumentado de forma prácticamente ininterrumpida hasta llegar a los 85.1 y 79.6 años en 2020, respectivamente. El caso de España no es el único, puesto que los habitantes de la mayoría de países del mundo sobreviven hasta unas edades que se antojaban inalcanzables tan solo unas décadas atrás – lo que representa un hito histórico para la humanidad (Vaupel et al., 2021). Si bien es cierto que el retraso generalizado de la mortalidad constituye un éxito colectivo sin parangón, cabe preguntarse si estamos siendo igualmente exitosos en nuestro esfuerzo por retrasar la aparición de enfermedades y discapacidades (es decir, de la morbilidad). Si los descensos en las tasas de mortalidad no vienen acompañados por descensos equivalentes en las tasas de morbilidad, las personas viviendo en dichas sociedades tenderán a vivir más años, pero en peor estado de salud (Gruenberg, 1977) – un fenómeno con enormes consecuencias para la sostenibilidad de los sistemas de salud y de pensiones tal y como los conocemos. En este número de Perspectives Demogràfiques exploramos en qué medida los incrementos de longevidad registrados en Europa durante los últimos 30 años se han producido con ganancia de años en buena salud (es decir: ‘añadiendo vida a los años’) o en mala salud (‘añadiendo años a la vida’). Poniendo el foco no solamente en la cantidad sino también en la calidad de los años ganados, queremos arrojar nueva luz sobre una cuestión de candente actualidad que debe ser tenida en cuenta en la elaboración de un gran abanico de políticas públicas que, necesariamente, deben ir más allá del ámbito estrictamente sanitario.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"30 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-07-11","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125197870","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Increased Longevity in Europe: Adding Years to Life or Life to Years?","authors":"I. Permanyer, O. Bramajo","doi":"10.46710/ced.pd.eng.28","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.28","url":null,"abstract":"In 1950, life expectancy at birth in Spain was 64.2 years for women and 59.3 years for men. Thereafter and to the present day, this life expectancy has risen practically uninterruptedly to reach, in 2020, 85.1 and 79.6 years, respectively. The case of Spain is not the only one, since the inhabitants of most countries in the world are living to ages that seemed unattainable only a few decades ago, and this represents a historic landmark for humanity (Vaupel et al., 2021). While it is true that the generalised postponement of mortality is an unprecedented collective success, it must be asked whether we are equally successful in our efforts to delay the onset of disease and disability (or, in other words, morbidity). If decreasing mortality rates are not matched by an equivalent decline in morbidity rates, people in these societies tend to live for more years but in a worse state of health (Gruenberg, 1977). This is a phenomenon with enormous consequences for the sustainability of health and pensions systems, as we know them. In this issue of Perspectives Demogràfiques we explore the extent to which the increases in longevity recorded in Spain over the last 30 years have happened with gains in years in good health (which is to say, “adding life to years”) or in bad health (“adding years to life”). Focusing not only on quantity but also on the quality of the years gained, we aim to shed new light on a pressing issue of today which should be taken into account in the designing of a wide range of public policies that must, as a matter of necessity, go beyond the confines of what is strictly understood as the domain of health.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-07-11","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132954830","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?","authors":"Iñaki Permanyer, O. Bramajo","doi":"10.46710/ced.pd.cat.28","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.28","url":null,"abstract":"L’esperança de vida en néixer a Espanya, l’any 1950 era de 64.2 i 59.3 anys per a dones i homes. D’aleshores ençà, l’esperança de vida ha augmentat de forma pràcticament ininterrompuda fins arribar als 85.1 i 79.6 anys el 2020, respectivament. El cas d’Espanya no és l’únic, atès que els habitants de la majoria de països del món sobreviuen fins a unes edats que es creien inabastables tan sols unes dècades enrere – fet que representa una fita històrica per a la humanitat (Vaupel et al., 2021). Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col·lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l’aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat). Si les davallades en les taxes de mortalitat no vénen acompanyades per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que viuen en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut (Gruenberg, 1977) – un fenomen amb conseqüències enormes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal i com els coneixem. En aquesta edició del Perspectives Demogràfiques explorem en quina mesura els increments de longevitat registrats a Europa els darrers 30 anys s’han produït amb guanys d’anys en bona salut (és a dir: ‘afegint vida als anys’) o en mala salut (‘afegint anys a la vida’). Posant el focus no tan sols en la quantitat sinó també en la qualitat dels anys guanyats, volem aportar noves evidències sobre una qüestió de candent actualitat que ha de ser tinguda en compte en l’elaboració d’un gran ventall de polítiques públiques que, necessàriament, han d’anar més enllà de l’àmbit estrictament sanitari.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-07-11","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128672318","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El pes de la precarietat laboral en la pobresa laboral de les llars amb infants","authors":"Alba Lanau, Mariona Lozano","doi":"10.46710/ced.pd.cat.27","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.27","url":null,"abstract":"A Espanya, el 70% dels infants en pobresa viuen a llars amb un o més treballadors. Malgrat que només un 27% de les llars a Espanya hi ha menors, aquestes constitueixen la majoria de les llars en pobresa laboral (53%). Tanmateix, sovint pensem en la pobresa laboral i la pobresa infantil com a problemes separats. La majoria de les anàlisis sobre la pobresa laboral a Espanya fan servir dades d’un moment en el temps i es focalitzen només en aquells que treballen en el mercat laboral. No obstant això, atès que les llars comparteixen necessitats i recursos, entendre els factors que incrementen el risc de pobresa requereix posar el focus a les llars. En aquest treball, fruit d’una investigació del Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona, adoptem una perspectiva dinàmica per analitzar la interrelació entre pobresa infantil i laboral i específicament la concentració de la pobresa laboral en llars amb infants i adolescents. Utilitzant dades longitudinals de l’Enquesta de condicions de vida (2017-2020), examinem el paper que juguen factors com el naixement d’un nadó, la presència de menors a la llar i la seva edat en els processos d’empobriment. Els nostres resultats apunten que durant l’any 2020 només un 4% de les entrades a la pobresa laboral coincideixen amb un augment en el nombre de menors a la llar. En contrast, en el 37% de les entrades es reporta una disminució d’ingressos sense que disminueixi el nombre de treballadors (per exemple, per un període temporal de desocupació), i un 29% amb una reducció en la prestació d’atur. Les llars amb infants solen tenir més dificultats per sortir de la pobresa, fet que es tradueix en períodes de pobresa més prolongats. Les nostres conclusions apunten que els canvis en la situació laboral són més rellevants que els canvis en la composició de la llar per entendre la pobresa laboral i infantil. Alhora, factors de risc com la temporalitat laboral dificulten particularment la sortida de la pobresa de llars amb infants. Reduir la pobresa infantil requereix afrontar la pobresa laboral i a la inversa","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"53 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-05-02","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126616556","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El peso de la precariedad laboral en la pobreza de los hogares con menores","authors":"Alba Lanau, M. Lozano","doi":"10.46710/ced.pd.esp.27","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.27","url":null,"abstract":"En España, el 70% de niños en pobreza viven en hogares con uno o más trabajadores; y pese a que solo un 27% de los hogares en España hay menores, los hogares con menores constituyen la mayoría de hogares en pobreza laboral (53%). No obstante, a menudo se piensa en la pobreza laboral y la pobreza infantil como problemas separados. La mayor parte de los análisis sobre la pobreza laboral en España usan datos de un momento en el tiempo y se focalizan en individuos que trabajan. Sin embargo, dado que los hogares comparten necesidades y recursos, entender los factores que incrementan el riesgo de pobreza requiere poner el foco en los hogares. En este trabajo, fruto de una investigación del Centre d’Estudis Demogràfics en la Universidad Autónoma de Barcelona, adoptamos una perspectiva dinámica para analizar la interrelación entre pobreza infantil y laboral y específicamente la concentración de la pobreza laboral en hogares con niños, niñas y adolescentes. En base a datos longitudinales de la Encuesta de Condiciones de Vida (2017-2020) examinamos el papel que juegan el nacimiento de un bebé, la presencia de menores en el hogar o su edad en los procesos de empobrecimiento. Encontramos que en 2020 sólo un 4% de las entradas en pobreza laboral coinciden con un aumento en el número de niños, niñas y adolescentes en el hogar. En contraste, en el 37% de las entradas se reporta una disminución de ingresos sin que disminuya el número de trabajadores (por ejemplo, por un periodo temporal de desempleo), y en el 29% una reducción en la prestación de desempleo. Los hogares con menores suelen tener mayores dificultades para salir de la pobreza, lo cual se traduce en periodos de pobreza más prolongados. Concluimos que los cambios en la situación laboral son más relevantes que los cambios en la composición del hogar para entender la pobreza laboral e infantil. A su vez, factores de riesgo como la temporalidad dificultan particularmente la salida de la pobreza de hogares con menores. Reducir la pobreza infantil requiere afrontar la pobreza laboral y a la inversa.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-05-02","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"120945272","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
求助内容：
应助结果提醒方式：
京公网安备 11010802042870号
