I ells què? La fecunditat masculina a Espanya

El descens de la fecunditat a España ha estat uns dels fenòmens demogràfics que per la seva rapidesa, intensitat i rellevància més atenció ha rebut durant els darrers anys. La fecunditat ha caigut dels 2,8 fills i filles per dona en 1976 als 1,1 en 1998. Tanmateix, l’estudi de la fecunditat s’ha centrat en la perspectiva femenina, sense pronunciar-se, pensant que era irrellevant, en què passava amb la masculina. En aquest número de Perspectives Demogràfiques realitzat pel CED de la UAB, introduïm a l’home en l’anàlisi de la fecunditat a través, per un cantó, de l’Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) masculí i, per l’altre, de la caracterització dels pares (homes) novells. Dels resultats es col·legeix: primer que la fecunditat masculina y femenina al segle XXI, tot i que amb una evolució paral·lela, mostra un major descens entre els homes; segon, que la raó d’aquest diferencial es troba en el desequilibri d’efectius entre sexes, amb major presència dels homes en relació amb les dones en edats reproductives i; en tercer lloc, que entre els homes no es el nivell d’instrucció el que determina les diferències en la fecunditat, sinó l’accés al mercat laboral.