{"title":"El pes de la precarietat laboral en la pobresa laboral de les llars amb infants","authors":"Alba Lanau, Mariona Lozano","doi":"10.46710/ced.pd.cat.27","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"A Espanya, el 70% dels infants en pobresa viuen a llars amb un o més treballadors. Malgrat que només un 27% de les llars a Espanya hi ha menors, aquestes constitueixen la majoria de les llars en pobresa laboral (53%). Tanmateix, sovint pensem en la pobresa laboral i la pobresa infantil com a problemes separats. La majoria de les anàlisis sobre la pobresa laboral a Espanya fan servir dades d’un moment en el temps i es focalitzen només en aquells que treballen en el mercat laboral. No obstant això, atès que les llars comparteixen necessitats i recursos, entendre els factors que incrementen el risc de pobresa requereix posar el focus a les llars. En aquest treball, fruit d’una investigació del Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona, adoptem una perspectiva dinàmica per analitzar la interrelació entre pobresa infantil i laboral i específicament la concentració de la pobresa laboral en llars amb infants i adolescents. Utilitzant dades longitudinals de l’Enquesta de condicions de vida (2017-2020), examinem el paper que juguen factors com el naixement d’un nadó, la presència de menors a la llar i la seva edat en els processos d’empobriment. Els nostres resultats apunten que durant l’any 2020 només un 4% de les entrades a la pobresa laboral coincideixen amb un augment en el nombre de menors a la llar. En contrast, en el 37% de les entrades es reporta una disminució d’ingressos sense que disminueixi el nombre de treballadors (per exemple, per un període temporal de desocupació), i un 29% amb una reducció en la prestació d’atur. Les llars amb infants solen tenir més dificultats per sortir de la pobresa, fet que es tradueix en períodes de pobresa més prolongats. Les nostres conclusions apunten que els canvis en la situació laboral són més rellevants que els canvis en la composició de la llar per entendre la pobresa laboral i infantil. Alhora, factors de risc com la temporalitat laboral dificulten particularment la sortida de la pobresa de llars amb infants. Reduir la pobresa infantil requereix afrontar la pobresa laboral i a la inversa","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"53 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2022-05-02","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Perspectives Demogràfiques","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.27","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
摘要
在西班牙,70%的贫困儿童生活在有一名或多名工人的家庭中。虽然西班牙只有 27%的家庭有儿童,但他们却占在业贫困家庭的大多数(53%)。然而,我们通常认为在业贫困和儿童贫困是两个不同的问题。大多数关于西班牙在职贫困的分析使用的是单个时间点的数据,并且只关注在劳动力市场工作的人。然而,鉴于家庭共享需求和资源,要了解增加贫困风险的因素,就必须关注家庭。本文是巴塞罗那自治大学人口研究中心(Centre for Demographic Studies at the Autonomous University of Barcelona)的研究成果,我们采用动态视角来分析儿童贫困与劳动力贫困之间的相互关系,特别是劳动力贫困集中在有儿童和青少年的家庭中的情况。利用生活条件调查(2017-2020 年)的纵向数据,我们研究了孩子的出生、家中是否有未成年人以及他们的年龄等因素在贫困化过程中所起的作用。我们的研究结果表明,在 2020 年期间,只有 4%的贫困劳动者的加入与家庭中儿童数量的增加相吻合。与此相反,37%的贫困人口在收入减少的同时并没有减少劳动力(例如,由于暂时失业),29%的贫困人口在收入减少的同时失业救济金也减少了。有子女的家庭往往更难摆脱贫困,贫困时间也更长。我们的结论表明,在理解儿童贫困和工作贫困时,就业形势的变化比家庭组成的变化更有意义。同时,临时就业等风险因素使得有子女的家庭尤其难以摆脱贫困。减少儿童贫困需要解决工作贫困问题,反之亦然。
El pes de la precarietat laboral en la pobresa laboral de les llars amb infants
A Espanya, el 70% dels infants en pobresa viuen a llars amb un o més treballadors. Malgrat que només un 27% de les llars a Espanya hi ha menors, aquestes constitueixen la majoria de les llars en pobresa laboral (53%). Tanmateix, sovint pensem en la pobresa laboral i la pobresa infantil com a problemes separats. La majoria de les anàlisis sobre la pobresa laboral a Espanya fan servir dades d’un moment en el temps i es focalitzen només en aquells que treballen en el mercat laboral. No obstant això, atès que les llars comparteixen necessitats i recursos, entendre els factors que incrementen el risc de pobresa requereix posar el focus a les llars. En aquest treball, fruit d’una investigació del Centre d’Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona, adoptem una perspectiva dinàmica per analitzar la interrelació entre pobresa infantil i laboral i específicament la concentració de la pobresa laboral en llars amb infants i adolescents. Utilitzant dades longitudinals de l’Enquesta de condicions de vida (2017-2020), examinem el paper que juguen factors com el naixement d’un nadó, la presència de menors a la llar i la seva edat en els processos d’empobriment. Els nostres resultats apunten que durant l’any 2020 només un 4% de les entrades a la pobresa laboral coincideixen amb un augment en el nombre de menors a la llar. En contrast, en el 37% de les entrades es reporta una disminució d’ingressos sense que disminueixi el nombre de treballadors (per exemple, per un període temporal de desocupació), i un 29% amb una reducció en la prestació d’atur. Les llars amb infants solen tenir més dificultats per sortir de la pobresa, fet que es tradueix en períodes de pobresa més prolongats. Les nostres conclusions apunten que els canvis en la situació laboral són més rellevants que els canvis en la composició de la llar per entendre la pobresa laboral i infantil. Alhora, factors de risc com la temporalitat laboral dificulten particularment la sortida de la pobresa de llars amb infants. Reduir la pobresa infantil requereix afrontar la pobresa laboral i a la inversa