{"title":"L’augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?","authors":"Iñaki Permanyer, O. Bramajo","doi":"10.46710/ced.pd.cat.28","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"L’esperança de vida en néixer a Espanya, l’any 1950 era de 64.2 i 59.3 anys per a dones i homes. D’aleshores ençà, l’esperança de vida ha augmentat de forma pràcticament ininterrompuda fins arribar als 85.1 i 79.6 anys el 2020, respectivament. El cas d’Espanya no és l’únic, atès que els habitants de la majoria de països del món sobreviuen fins a unes edats que es creien inabastables tan sols unes dècades enrere – fet que representa una fita històrica per a la humanitat (Vaupel et al., 2021). Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col·lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l’aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat). Si les davallades en les taxes de mortalitat no vénen acompanyades per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que viuen en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut (Gruenberg, 1977) – un fenomen amb conseqüències enormes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal i com els coneixem. En aquesta edició del Perspectives Demogràfiques explorem en quina mesura els increments de longevitat registrats a Europa els darrers 30 anys s’han produït amb guanys d’anys en bona salut (és a dir: ‘afegint vida als anys’) o en mala salut (‘afegint anys a la vida’). Posant el focus no tan sols en la quantitat sinó també en la qualitat dels anys guanyats, volem aportar noves evidències sobre una qüestió de candent actualitat que ha de ser tinguda en compte en l’elaboració d’un gran ventall de polítiques públiques que, necessàriament, han d’anar més enllà de l’àmbit estrictament sanitari.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2022-07-11","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Perspectives Demogràfiques","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.28","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
摘要
1950 年,西班牙人的预期寿命分别为 64.2 岁和 59.3 岁。从那时起,预期寿命几乎持续增长,到 2020 年分别达到 85.1 岁和 79.6 岁。西班牙的情况并非独一无二,因为该国大多数地区的居民都活到了他们认为在未来几十年内都无法忍受的年龄--这一事实代表了人类的历史性成就(Vaupel et al.)Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col-lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l'aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat).如果死亡率税收的下降没有伴随着发病率税收的相应下降,那么在这些社会中生活的人就会变得更不幸,但他们的健康状况也会更差(Gruenberg,1977 年)--这对健康和养老金制度的可持续发展产生了巨大的影响。在本期《人口视角》中,我们将详细探讨欧洲在过去 30 年中的人口寿命增长情况,以及多年的健康状况良好(或 "健康状况良好")或健康状况不良("健康状况不良")的情况。我的重点不在于长寿的数量,而在于长寿的质量,我希望通过新的证据来说明一个非常热门的问题,在制定大量公共政策时必须考虑到这个问题,而这些政策必须超越严格意义上的健康问题。
L’augment de la longevitat a Europa: afegint anys a la vida o vida als anys?
L’esperança de vida en néixer a Espanya, l’any 1950 era de 64.2 i 59.3 anys per a dones i homes. D’aleshores ençà, l’esperança de vida ha augmentat de forma pràcticament ininterrompuda fins arribar als 85.1 i 79.6 anys el 2020, respectivament. El cas d’Espanya no és l’únic, atès que els habitants de la majoria de països del món sobreviuen fins a unes edats que es creien inabastables tan sols unes dècades enrere – fet que representa una fita històrica per a la humanitat (Vaupel et al., 2021). Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col·lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l’aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat). Si les davallades en les taxes de mortalitat no vénen acompanyades per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que viuen en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut (Gruenberg, 1977) – un fenomen amb conseqüències enormes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal i com els coneixem. En aquesta edició del Perspectives Demogràfiques explorem en quina mesura els increments de longevitat registrats a Europa els darrers 30 anys s’han produït amb guanys d’anys en bona salut (és a dir: ‘afegint vida als anys’) o en mala salut (‘afegint anys a la vida’). Posant el focus no tan sols en la quantitat sinó també en la qualitat dels anys guanyats, volem aportar noves evidències sobre una qüestió de candent actualitat que ha de ser tinguda en compte en l’elaboració d’un gran ventall de polítiques públiques que, necessàriament, han d’anar més enllà de l’àmbit estrictament sanitari.