Catalan Historical Review最新文献

{"title":"Sisè centenari de Francesc Eiximenis","authors":"Oficina Oah","doi":"10.2436/CHR.V0I3.60113","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I3.60113","url":null,"abstract":"Amb motiu del sis-cente aniversari de la mort de l’escriptor Francesc Eiximenis (Girona 1340-Perpinya 1409), l’Institut d’Estudis Catalans va celebrar un cicle de nou conferencies i una taula rodona els dies 16 i 17 de desembre de 2009 sobre el context historic i l’obra d’aquest francisca gironi.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"41 1","pages":"237-239"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2012-06-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923025","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Sessió a l’Institut d’Estudis Catalans sobre la dimensió civicopolítica de l’obra de l’historiador Jaume Vicens Vives","authors":"Oficina Oah","doi":"10.2436/CHR.V0I3.60114","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I3.60114","url":null,"abstract":"El 18 de febrer de 2010, l’Institut d’Estudis Catalans contribui a la celebracio de l’any Jaume Vicens Vives, el del centenari del naixement d’aquest historiador, amb una sessio academica sobre «Vicens Vives, mes enlla de l’historiador», es a dir, una sessio sobre la seva dimensio civicopolitica.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"6 1","pages":"241-249"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2012-06-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923034","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Sisè centenari de la mort del rei Martí l’Humà","authors":"Palau i Baduell, M. Josep","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54368","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54368","url":null,"abstract":"Marti l'Huma, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L'interregne i el Compromis de Casp.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"38 1","pages":"269-274"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923740","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Ianua Coeli : La porta monumental romànica als territoris peninsulars. Congrés Internacional, Barcelona-Ripoll 24-27 de novembre de 2010","authors":"F. E. Bertrán","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54369","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54369","url":null,"abstract":"L’estudi de la porta monumental d’epoca romanica ha estat l’eix del congres internacional organitzat pels Amics de l’Art Romanic, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, el proppassat mes de novembre a Barcelona, a la seu de l’IEC i a Ripoll, on va tenir lloc la clausura i on els participants van poder admirar la superba facana del monestir. La reunio cientifica perseguia abordar per primera vegada a l’Estat espanyol l’estudi de les grans portades sorgides als territoris cristians de l’occident i de l’orient peninsular durant el segle xii i als anys inicials del xiii. El romanic va traduir visualment el valor simbolic atribuit pel cristianisme als seus edificis cultuals i a determinats sectors i elements que els signifiquen, un dels quals la porta d’acces. Glossada reiteradament en els textos com a porta del cel, Ianua Coeli, els programes iconografics i els usos liturgics vinculats a aquesta fita termenal entre l’ambit sagrat i el profa subratllen tal dimensio. El congres volia apropar-s’hi des de diverses perspectives, complementaries entre si: analitzant els programes iconografics que s’hi van desplegar i les intencions dels seus promotors, l’estil de la seva escultura i les connexions que se’n deriven, la singularitat de la tipologia adoptada o be les funcions liturgiques que s’hi van acomodar. Es perseguia que el debat dels especialistes il·lumines totes aquestes questions, plantejades per primer cop amb abast general en aquest congres, i alhora obrir les sessions als estudiants universitaris i als amateurs. La convocatoria va ser molt reeixida. Entre ponents, comunicants i assistents es van aplegar un centenar de persones, entre les quals estudiants originaris de diverses universitats espanyoles, d’Alemanya, d’Anglaterra, de Franca i d’Italia. Van inaugurar les sessions el senyor Salvador Giner, president de l’IEC, el senyor Daniel Sole, subdirector general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la senyora Francesca Espanol, presidenta d’Amics de l’Art Romanic i directora cientifica del congres. Per al desenvolupament de les ponencies, es va po der comptar amb prestigiosos hispanistes. El doctor Pe-","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"275-276"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923754","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"La implantació de la Reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?","authors":"Ignasi Fernández Terricabras","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54365","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54365","url":null,"abstract":"El proces de la Reforma catolica, endegat despres del Concili de Trento (1545-1563), va tenir exit en alguns territoris europeus, pero en d'altres no aconsegui canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta definitiva sobre l'exit o el fracas de la Reforma catolica. Pero ja sabem que hi va haver una intensa campanya reformadora del rei, de les autoritats eclesiastiques i d'una part important del clergat regular, incrementada per la por que el veinatge amb Franca i la immigracio occitana afavorissin la penetracio del calvinisme. S'esmercaren molts recursos en la propagacio dels dogmes catolics i en la reforma del clergat, tal com havien estat definits durant i despres del Concili de Trento. D'altres elements, pero, dificultaven el proces, en particular el bandolerisme i la presencia de moriscos. Es pot formular la hipotesi que a les zones amb una forta presencia urbana la Reforma catolica s'imposa a mitja termini, pero que va patir mes dificultats a les serralades i a les zones mes rurals i aillades, malgrat els esforcos dels reformadors.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"227-240"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923662","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Historical publications of the Institut d’Estudis Catalans during 2010","authors":"O. Ah","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54361","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54361","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"157-162"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923530","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"L'arquitectura religiosa d'època romànica a Catalunya (segles XI-XIII): balanç i notes crítiques","authors":"Xavier Barral i Altet","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54363","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54363","url":null,"abstract":"A Catalunya, la historiografia del romanic s'inicia ben be mig segle despres dels primers moviments europeus, sobretot francesos, i es manifesta amb l'estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres arquitectures, amb la restauracio i la proteccio dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval. Elies Rogent (1821-1897), Lluis Domenech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis. \u0000El present treball planteja les principals questions d'actualitat i pren part en els debats d'avui sobre l'arquitectura religiosa romanica catalana. El conjunt de l'antiga seu episcopal d'Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n'es un bon exemple. A l'article s'analitza tambe la questio del primer art romanic del segle XI, es comparen les esglesies monastiques de Ripoll i de Cuixa, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d'Urgell, Girona i Vic, es plantegen interessants problemes d'arquitectura i liturgia, l'encara indefinida transicio del segle XI al XII i l'arquitectura tardana d'estil romanic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de Franca l'arquitectura gotica ja s'havia imposat.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"181-200"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923575","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Els ordes militars a Catalunya","authors":"J. Travé","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54364","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54364","url":null,"abstract":"Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presencia molt primerenca a Catalunya, entre d'altres causes, per la relacio amb els territoris provencals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolca de Provenca i tambe per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i bens que motivaren la seva implantacio al Principat, on a la segona meitat del segle XII ja havien constituit les seves respectives xarxes de convents, amb una incidencia especial a la Catalunya Nova. Si be institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les provincies originaries provencals i formaren circumscripcions propies que integraren Arago i, despres de les seves conquestes, Mallorca i Valencia. Els mestres provincials catalans, gairebe tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capitols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, aixi mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les provincies catalanes aportaven tambe a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la maxima dignitat de l'orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvia (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansio territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume fundaren al territori catala convents femenins on ingressaren dames nobles. Nomes un orde militar es funda al territori catala, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catolic i que, tot i la proteccio de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l'orde valencia de Montesa.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"201-225"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923589","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"La Guerra Civil en la narrativa catalana","authors":"M. Campillo","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54367","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54367","url":null,"abstract":"En aquest article es presenta, en una primera part, la produccio entorn del tema de la guerra escrita coetaniament, entre el 1936 i el 1939. Destaquen, en aquest periode, les formes narratives breus no ficcionals i sovint destinades a la premsa periodica,com les croniques del front (hi excel·leix Pere Calders) o les de rereguarda. Entre els generes ficcionals, durant la guerra te molt d'interes el conte, mentre que la novel·la, un genere que requereix l'assimilacio lenta de l'experiencia, trobara la maxima expressio a la postguerra en dues obres canoniques, de Joan Sales i Merce Rodoreda, que s'analitzen a la segona part.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"257-268"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923728","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Les ciutats romanes principals al País Valencià fins al segle III","authors":"Carmen Aranegui Gascó","doi":"10.2436/CHR.V0I4.54354","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I4.54354","url":null,"abstract":"El Pais Valencia es el nexe geografic entre la Iberia mediterrania meridional i la septentrional: entre la vall del Betis i les illes Pitiuses. La seva posicio estrategica explica la primerenca romanitzacio de Saguntum, Valentia i\u0000Ilici, que, aixo no obstant, no van ser grans ciutats ni van tenir costosos monuments en el panorama hispanic. El seu interes rau en el fet que mostren un model d'integracio a les formes de vida romanes que preserva algun tret del seu passat local, segons es despren de la seva reputacio (vegeu Sagunt) o dels seus epitets (Valentia Edetanorum).","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"171-179"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2011-10-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"68923508","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}