L'arquitectura religiosa d'època romànica a Catalunya (segles XI-XIII): balanç i notes crítiques

Abstract

A Catalunya, la historiografia del romanic s'inicia ben be mig segle despres dels primers moviments europeus, sobretot francesos, i es manifesta amb l'estudi que ajudava a entendre el monument, a classificar-lo i a confrontar-lo amb altres arquitectures, amb la restauracio i la proteccio dels monuments, i amb noves arquitectures que miraven cap al passat medieval. Elies Rogent (1821-1897), Lluis Domenech i Montaner (1850-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) van ser pioners en aquests estudis. El present treball planteja les principals questions d'actualitat i pren part en els debats d'avui sobre l'arquitectura religiosa romanica catalana. El conjunt de l'antiga seu episcopal d'Egara, ara Terrassa, excavat recentment, n'es un bon exemple. A l'article s'analitza tambe la questio del primer art romanic del segle XI, es comparen les esglesies monastiques de Ripoll i de Cuixa, es presenten les noves recerques sobre les catedrals de la Seu d'Urgell, Girona i Vic, es plantegen interessants problemes d'arquitectura i liturgia, l'encara indefinida transicio del segle XI al XII i l'arquitectura tardana d'estil romanic, la dels segles XII-XIII, quan al nord de Franca l'arquitectura gotica ja s'havia imposat.