Els ordes militars a Catalunya

Abstract

Els ordes jerosolimitans de l'Hospital, el Sant Sepulcre i el Temple tingueren una presencia molt primerenca a Catalunya, entre d'altres causes, per la relacio amb els territoris provencals arran del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolca de Provenca i tambe per la propaganda dels pelegrins catalans que havien visitat els Sants Llocs. Els comtes i la noblesa, principalment, els feren objecte de donacions de terres, drets i bens que motivaren la seva implantacio al Principat, on a la segona meitat del segle XII ja havien constituit les seves respectives xarxes de convents, amb una incidencia especial a la Catalunya Nova. Si be institucionalment depenien dels convents centrals establerts a Orient (Jerusalem, Sant Joan d'Acre, Xipre i Rodes, en aquest darrer lloc els hospitalers), les cases catalanes es desvincularen de les provincies originaries provencals i formaren circumscripcions propies que integraren Arago i, despres de les seves conquestes, Mallorca i Valencia. Els mestres provincials catalans, gairebe tots procedents socialment de la mitjana i la petita noblesa, representants del convent central, dirigien les circumscripcions assessorats pels capitols o reunions anuals dels comanadors o responsables de les diverses cases, els quals, aixi mateix, governaven i administraven les comandes. Una part dels ingressos era tramesa anualment als convents centrals. A banda de diners, les provincies catalanes aportaven tambe a Orient queviures, cavalls, armes i sobretot personal. Alguns frares catalans assoliren la maxima dignitat de l'orde, com ara fra Arnau de Torroja, mestre major del Temple entre el 1181 i el 1184, Antoni de Fluvia (1421-1437) i Pere Ramon Sacosta (1461-1467), mestres majors de l'Hospital. Els ordes militars participaren a les campanyes d'expansio territorial dels segles XII i XIII i en les actuacions militars de la monarquia catalana dels segles XIV i XV. L'Hospital i Sant Jaume fundaren al territori catala convents femenins on ingressaren dames nobles. Nomes un orde militar es funda al territori catala, el de Sant Jordi d'Alfama, creat el 1201 per Pere el Catolic i que, tot i la proteccio de la monarquia, fou incorporat el 1400 a l'orde valencia de Montesa.