Salvador Gil-Guirado, Jorge Olcina Cantos, Alfredo Pérez-Morales
{"title":"Grandes inundaciones en la ciudad de Murcia a través de la documentación histórica: medidas de defensa y contexto socioeconómico","authors":"Salvador Gil-Guirado, Jorge Olcina Cantos, Alfredo Pérez-Morales","doi":"10.1344/eha.2021.33.33-62","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.33-62","url":null,"abstract":"El estudio de inundaciones históricas ha generado en los últimos años metodologías que persiguen transformar la información cualitativa contenida en la documentación histórica en información cuantitativa. Sin embargo, la diversidad de los contextos culturales e históricos, así como la heterogeneidad de las fuentes documentales, dificulta la capacidad de extrapolación de los métodos cuantitativos en climatología histórica. Esta situación favorece que los análisis hermenéuticos de textos sigan siendo un elemento esencial en el estudio del clima pasado. Este trabajo realiza un análisis de estas características sobre las tres inundaciones más catastróficas ocurridas en la ciudad de Murcia en los últimos cuatrocientos años. Se destaca el hecho de que la sociedad murciana tenía estrategias de superación de catástrofes que involucraban al conjunto de la sociedad y preconizaban una gestión integral de las emergencias. No obstante, el estado de penuria económica previo a una inundación es un factor determinante para explicar la capacidad de resiliencia del sistema social. Es, asimismo, relevante el gran aumento de la exposición a zonas inundables producido en los últimos dos siglos, con ocupación progresiva del espacio de huerta tradicional para usos no agrarios que se mantiene hasta la actualidad. Se puede afirmar que la sociedad murciana preindustrial usaba de forma más eficiente los mecanismos de los que disponía para adaptarse a las inundaciones.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"225 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122473469","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"presència de la immigració francesa al bisbat de Girona: una aproximació a partir de les Dispenses de Proclames (1593-1640)","authors":"Arnau Barquer Cerdà","doi":"10.1344/eha.2021.33.137-160","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.137-160","url":null,"abstract":"El bisbat de Girona és una de les zones amb menys estudis pel que fa a la immigració francesa a l’edat moderna. La font de Dispenses de Proclames ofereix dades interessants per al seu estudi des de finals del segle xvi i inicis del xvii. Aquesta aproximació té la particularitat que es realitza des d’una font que abraça tot el territori i permet superar l’atomització dels registres parroquials. A partir del seu estudi, discutim la presència de la migració, la distribució territorial i la procedència dels immigrants. L’objectiu és oferir una visió complementària a altres fonts tradicionals i que permeti efectuar comparacions amb altres zones del Principat.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"50 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130650256","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Els drets sobre la pesca a l’Alt Maresme (terme de Montpalau). Delme, castellatge i peix senyoriu (segles xiii-xvi)","authors":"Antoni Ginot Julià","doi":"10.1344/eha.2021.33.161-188","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.161-188","url":null,"abstract":"En la història de la renda senyorial, els drets sobre la pesca tenen un paper importantíssim en les senyories que comptaven amb activitat pesquera. Aquí ens centrarem en els drets que es documenten al llarg de quatre segles (xiii-xvi) a la baronia de Montpalau (Maresme), integrada al vescomtat de Cabrera. L’objectiu de l’estudi present és copsar com van evolucionar, entendre la vinculació que mantingueren amb la senyoria jurisdiccional i documentar drets poc estudiats: el castellatge del peix, per exemple.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"94 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131244887","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Impactos y gestión de las epidemias de fiebres y de sarampión en un contexto de fuerte irregularidad climática: el caso de Barcelona (1793-1794)","authors":"Kevin Albert Pometti Benítez, Mariano Barriendos","doi":"10.1344/eha.2021.33.63-97","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.63-97","url":null,"abstract":"El presente trabajo muestra un episodio de fuerte irregularidad climática, manifestada en una secuencia de eventos de lluvia torrencial y sequía. Dentro de este episodio, se producen tensiones en la producción agrícola y dificultades para asegurar la calidad del recurso hídrico. La situación se complica por el conflicto bélico existente con Francia, y las consiguientes movilizaciones de recursos y tropas. El resultado de los diferentes factores adversos es un complejo balance sanitario con múltiples brotes epidémicos agravados por las enfermedades ya propias y una tensión en la disponibilidad de recursos materiales y humanos para atender la situación.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"139 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132053197","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX. El cas del Pla d’Urgell","authors":"Lisard Palau Elcacho","doi":"10.1344/eha.2020.32.139-172","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.139-172","url":null,"abstract":"Al llarg dels segles xviii i xix la comarca del Pla d’Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d’aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l’arribada de qualsevol epidèmia (algunes d’elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"255 2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134276993","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La revolució vitivinícola del Priorat: l'exemple de Porrera","authors":"Esteve Abelló, Jordi Planas","doi":"10.1344/eha.2020.32.13-39","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.13-39","url":null,"abstract":"Després de gairebé cent anys de decadència, la regió vinícola del Priorat inicià a partir dels anys 1980 una autèntica revolució vitivinícola per convertir-se en una de les regions vinícoles més destacades del món. Aquest article explica aquesta evolució tot centrant l’atenció en el municipi de Porrera, que n’ha esdevingut un exemple paradigmàtic. Fou precisament en aquesta localitat on l’any 1893 es detectà per primera vegada al Priorat la plaga de la fil·loxera que va marcar l’inici de la decadència. Avui, però, és el municipi de la regió vinícola que té un major nombre de cellers i que produeix més vi.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"131 3 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123576033","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Famílies pageses, elits rurals i remença a Catalunya. El cas de Mollet del Vallès","authors":"J. Segura","doi":"10.1344/eha.2020.32.173-209","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.173-209","url":null,"abstract":"A partir de l’acta de la reunió dels pagesos remences de Mollet, Gallecs i Parets de l’any 1448 es pot fer una anàlisi del paper de les famílies pageses remences de Mollet en la vida de la localitat abans i després de la trobada. Els pagesos més preeminents de Mollet estaven sotmesos al domini senyorial del bisbe de Mollet des de segles abans, com queda constatat en capbreus dels segles xii i xiii. Les famílies remences que trobem en la reunió de 1448 van formar part del grup de nissagues locals que van controlar el poder a Mollet, van assumir un protagonisme destacat en la formació de l’entitat municipal i van dirigir les institucions locals més enllà de la Sentència Arbitral de Guadalupe.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"21 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115503361","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L'expansió del regadiu al Pirineu. El canal de l'Olla i Segalers, a Alàs i la Seu d'Urgell (1817-1818)","authors":"Lluís Obiols Perearnau","doi":"10.1344/eha.2020.32.115-137","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.115-137","url":null,"abstract":"La plana de l’Urgellet, centrada per la ciutat de la Seu d’Urgell, és una remarcable extensió de terra de conreu enmig del Pirineu, a l’aiguabarreig dels rius Segre i Valira. La seva producció agrària havia estat condicionada històricament per la meteorologia fins que, a partir del final del segle xviii, la xarxa de petits recs documentats des de l’edat mitjana es va ampliar i complementar amb grans canals de regadiu. Les disposicions legals van afavorir aquesta dinàmica, a través de la qual, durant tot el segle xix, gran part de la plana va ser convertida en irrigable gràcies a la construcció de nombrosos canals, entre els quals destaca el de l’Olla i Segalers, els anys 1817 i 1818.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"47 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127133828","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra","authors":"Carlos Moruno Moyano","doi":"10.1344/eha.2020.32.97-113","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.97-113","url":null,"abstract":"El present article pretén aprofundir en l’estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d’un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l’estudi d’algunes de les principals ciutats de Catalunya —com Barcelona, Tarragona i Girona— es presenta un període d’eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s’analitza la gestió de les autoritats davant la falta d’aigua i l’arribada a les ciutats d’importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l’Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l’any 1817.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131124790","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Pautes de consum i condicions de vida dels treballadors de la terra a partir dels inventaris post mortem a Catalunya: el cas de la Selva (1750-1805)","authors":"Josep Mas Ferrer","doi":"10.1344/eha.2020.32.69-96","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2020.32.69-96","url":null,"abstract":"En el present estudi es mostra l’anàlisi de prop d’un centenar d’inventaris post mortem d’individus etiquetats com a treballadors de la terra, redactats en notaries selvatanes al llarg de la segona meitat del segle xviii, en tres talls cronològics concrets: 1750-1755, 1775-1780 i 1800-1805.\u0000L’objectiu és explorar l’evolució de les seves pautes de consum, així com la de les possibilitats d’accés a la propietat de la terra. També reflexionem sobre els processos de diferenciació social i el sorgiment d’una etiqueta nova per identificar els treballadors de la terra enriquits: els menestrals.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123770194","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}