L’evolució demogràfica de la Catalunya interior al llarg dels segles XVIII i XIX. El cas del Pla d’Urgell

Abstract

Al llarg dels segles xviii i xix la comarca del Pla d’Urgell va experimentar un creixement demogràfic important, atès que va arribar a multiplicar la seva població per sis. Aquest increment es va donar gràcies a un elevat i constant creixement vegetatiu (uns naixements que, amb més o menys intensitat, no van parar de créixer vers unes defuncions que, en termes generals, sempre es van ubicar per sota d’aquests), ajudat, a partir de 1860, per un saldo migratori positiu. Aquest equilibri, però, era molt fràgil. Qualsevol conflicte bèl·lic, inclemència climatològica, període de males collites o l’arribada de qualsevol epidèmia (algunes d’elles endèmiques a la comarca), es traduïa en episodis amb una mortalitat catastròfica elevada.