{"title":"Diferenciació camperola i distribució de la riquesa al si d’una petita comunitat rural de l’horta de València (Vinalesa, 1383)","authors":"Frederic Aparisi Romero","doi":"10.1344/eha.2022.34.141-162","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.141-162","url":null,"abstract":"Aquest treball mesura el grau de desigualtat econòmica a Vinalesa, una comunitat rural de l’entorn de la ciutat de València a les darreries del segle xiv. Per assolir aquest objectiu la font emprada és un document de compravenda que adopta la forma de capbreu. L’anàlisi de la documentació permet concloure que aquesta comunitat es caracteritzà aleshores per un baix nivell de desigualtat entre els veïns en bona mesura a causa de la insuficiència dels seus patrimonis, la qual cosa els forçà a complementar les seues explotacions amb altres fonts d’ingressos.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"195 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122011262","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa: anatomia d’una crisi frontissa","authors":"Pere Benito i Monclús","doi":"10.1344/eha.2022.34.13-44","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.13-44","url":null,"abstract":"Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l’Ermità i emprendre, a finals de 1095, l’èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d’una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d’Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d’al-Andalus i d’una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"15 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125568128","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"desigualdades agrarias en la comarca del Vallès Occidental y la Guerra de Sucesión: Castellar del Vallès, 1688-1723","authors":"Antonio López Estudillo","doi":"10.1344/eha.2022.34.71-105","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.71-105","url":null,"abstract":"En las décadas finales del siglo xvii arrancó una expansión vitícola apoyada en la explotación familiar que a largo plazo transformó la agricultura comarcal y sus relaciones de producción. Aquí se estudia en Castellar del Vallès la desigualdad en la distribución de la riqueza en la fase inicial de ese proceso. Tal desigualdad experimentó un descenso en las décadas que precedieron a la Guerra de Sucesión, se estancó durante el conflicto y el proceso se reemprendió cuando concluyó la guerra al multiplicarse los nuevos contratos de rabassa morta. Hacia 1716 la desigualdad alcanzaba niveles elevados, dado que esas transformaciones estaban aún en sus inicios, pero superaba ampliamente la reflejada en el catastro, debido a la exclusión de gran número de familias pobres que se han identificado en fuentes coetáneas. Una deficiencia que no se circunscribe al caso estudiado y que cuestiona las tendencias destacadas por G. Alfani y su método. El artículo maneja repartos de tallas, el catastro y pleitos, pero su interpretación responde además al estudio de la expansión vitícola, la contratación agraria y la evolución de cargas señoriales que aquí no se abordarán.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"35 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125721652","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"impacte econòmic i social de guerres, malalties i altres catàstrofes a la Ribera del Xúquer, València (segles xvi-xviii)","authors":"Tomàs Peris Albentosa","doi":"10.1344/eha.2022.34.107-138","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.107-138","url":null,"abstract":"La llarga durada permet copsar les catàstrofes no com a commocions puntuals sinó com a processos en els quals es combinen un gran nombre d’episodis ordinaris —de baix impacte— amb uns pocs d’extraordinaris i algun d’extrem, que són els que monopolitzen l’atenció dels estudiosos. Aquest prisma d’anàlisi ajuda a palesar que el factor antròpic preval sobre el component natural, de manera que les pitjors catàstrofes foren les provocades per causes polítiques i econòmiques.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"144 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132435042","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Guerra i comunitat pagesa a la vegueria de Girona (1640-1720). Alguns testimonis i casos","authors":"Pere Gifre Ribas","doi":"10.1344/eha.2022.34.45-70","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.45-70","url":null,"abstract":"A la vegueria de Girona, la guerra esdevé un fet habitual: entre 1640 i 1720, n’hi ha de declarada en quaranta-nou anys. En aquest treball s’analitza la incidència de la guerra sobre les comunitats pageses, que són les que en pateixen directament els efectes, i de manera especial s’estudia la fiscalitat derivada de la guerra de Successió que clou aquest cicle militar. Però, com es veu en les finances de Cassà de la Selva, Puigcerdà i Torroella de Montgrí, les comunitats han acumulat un deute important que no s’eixuga fins entrada la segona meitat del segle xviii. Tres generacions conviuen amb la guerra. A partir de 1720, les comunitats pageses de la vegueria de Girona assumeixen, encara, els costos que van comportar: l’endeutament comunitari i les imposicions que recauen sobre les poblacions per pagar-lo.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129432595","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Frau pagès i pressió senyorial. El cas de la Vall d’en Bas a Catalunya, segle xvi","authors":"Joan Antoni Padrós","doi":"10.1344/eha.2022.34.185-222","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.185-222","url":null,"abstract":"La força de l’exacció feudal es contraposa a una debilitat estructural: el control de la producció està en mans dels pagesos. Només a partir d’una anàlisi microhistòrica podem entendre els mecanismes de frau i ocultació de la pagesia (estratègies individuals o col·lectives, nivell social dels protagonistes) i valorar la resposta senyorial (pressió a través dels seus oficials o dels arrendataris, repressió, actualització o invenció de drets), en un context en què la comunitat rural s’esqueixa (endeutament, accés a la terra) i la pressió senyorial té fugues internes (els intermediaris) i es confronta als interessos d’altres senyors veïns. Aquest article fa un acostament a aquest conflicte a la Vall d’en Bas durant el segle xvi creuant dades notarials i curials per entendre les diverses estratègies i els interessos dels protagonistes.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"15 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126472764","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
J. M. Cuadrat, Francisco Javier Alfaro Pérez, Ernesto Tejedor Vargas, Mariano Barriendos, Roberto Serrano-Notivoli
{"title":"megasequía de 1626-1635 y sus impactos en el valle medio del Ebro (España)","authors":"J. M. Cuadrat, Francisco Javier Alfaro Pérez, Ernesto Tejedor Vargas, Mariano Barriendos, Roberto Serrano-Notivoli","doi":"10.1344/eha.2022.34.163-183","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2022.34.163-183","url":null,"abstract":"El estudio analiza la severidad de la megasequía del período 1626-1635 y sus consecuencias en la economía y la población del valle medio del Ebro, a partir de fuentes proxy documentales y dendroclimáticas y los registros históricos del coste de los cereales y la evolución demográfica. En el valle del Ebro, y en particular en su sector central, los años comprendidos entre 1626 y 1635 fueron especialmente adversos, con lluvias irregulares y muy escasas, y elevados valores térmicos no repetidos en decenios, que responden en buena medida a los extremismos de la Pequeña Edad del Hielo. No se trató de un único mal año, ni de una dificultad puntual, sino de déficits acumulados que causaron la pérdida progresiva del rendimiento de los cultivos, carestía de alimentos y malnutrición de la población. Las consecuencias más directas fueron el incremento del precio de los cereales y el aumento extraordinario de la mortalidad, que alcanzaron su peor momento en 1631.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"108 6","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-11-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133136448","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"inundación de Tortosa de octubre de 1787: extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo xviii","authors":"Armando Alberola Romá","doi":"10.1344/eha.2021.33.99-133","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.99-133","url":null,"abstract":"Los días 8 y 9 octubre de 1787, Tortosa sufrió la peor de las inundaciones conocidas hasta esa fecha. La provocaron el gran caudal que llevaba el río Ebro y el fortísimo temporal que se abatió sobre su tramo final y desembocadura. El desastre fue terrible, y la ciudad y su entorno estuvieron sumergidos bajo las aguas durante días. En este artículo se estudian las circunstancias que provocaron este suceso extremo, sus consecuencias, la gestión de la catástrofe por parte de los diferentes responsables político-administrativos y la respuesta del Estado.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"297 1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121268811","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Els signes distintius de les denominacions d’origen vitivinícoles catalanes. Contextualització històrica","authors":"Gemma Molleví Bortoló, Jordi Villoro Armengol","doi":"10.1344/eha.2021.33.189-218","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.189-218","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest article és valorar la relació entre la història de la vitivinicultura a Catalunya i les denominacions d’origen (DO) catalanes mitjançant les seves marques significatives. \u0000L’origen de la vitivinicultura catalana es remunta a la cultura ibera pels contactes fenicis i grecs, es consolidà amb els romans i s’expandí durant l’edat mitjana. Algunes zones esdevingueren DO que reforcen el vincle geogràfic amb el territori on es produeix el vi de qualitat. Algunes d’elles mostren aquest origen històric en els seus signes distintius: amb els grecs (DO Empordà), amb els romans (DO Tarragona) o amb el període medieval (DOQ Priorat).","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114570623","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Historia y clima en México: perspectivas y horizontes desde la historiografía","authors":"Arrioja Díaz Viruell Arrioja Díaz Viruell","doi":"10.1344/eha.2021.33.13-31","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/eha.2021.33.13-31","url":null,"abstract":"En este artículo se examina el devenir de la historiografía dedicada al clima en México, las perspectivas y herramientas analíticas que han planteado y —sobre todo— los horizontes de trabajo que se han definido en los últimos cincuenta años. A lo largo de sus páginas se plantean los diferentes derroteros que han seguido estos estudios, sus contribuciones conceptuales y metodológicas, y sus vínculos disciplinarios.","PeriodicalId":303740,"journal":{"name":"Estudis d'Història Agrària","volume":"42 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127835883","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}