cicle de mortalitat epidèmica i fam de 1093-1095 a Europa: anatomia d’una crisi frontissa

Abstract

Entre 1093 i 1095 Europa occidental patí una crisi de mortalitat epidèmica devastadora. Entre abril i novembre de 1095 diverses regions de França i dels Països Baixos foren afectades, a més, per una fam severa. La mortaldat i la fam empenyeren molts pagesos i pobres a seguir el predicador Pere l’Ermità i emprendre, a finals de 1095, l’èxode cap a Orient. Els anys 1093-1095 els comtats catalans, immersos en una dinàmica política diferent, patiren els efectes combinats d’una llarga crisi frumentària relacionada amb les expedicions que els comtes de Barcelona i d’Urgell dirigiren contra les taifes frontereres d’al-Andalus i d’una greu crisi de mortalitat causada per la difusió de la pandèmia continental.