{"title":"Eixugar les llàgrimes d’A la recerca del temps perdut: una experiència de traducció","authors":"Valèria Gaillard Francesch","doi":"10.5565/rev/quaderns.36","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.36","url":null,"abstract":"Quin és el paper que té la traducció a l’hora de mantenir viu el patrimoni literari universal?Aquest article reflexiona sobre per què cal no només traduir els clàssics, sinó també retraduir-los. Què poden aportar aquestes traduccions al panorama literari i quin diàleg poden establiramb la contemporaneïtat són altres preguntes sobre les quals l’article incideix. D’altra banda,planteja la relació que una traducció estableix amb les anteriors partint del cas concret d’A larecerca del temps perdut de Marcel Proust, que disposa d’una sèrie de traduccions al català des del principi del segle XX, la majoria parcials i alguna del conjunt de la sèrie.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122335569","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Manipularan Walter Benjamin. Una altra volta a les Tesis","authors":"Arnau Pons","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.33","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.33","url":null,"abstract":"L’article fa un repàs crític de la recepció de les Tesis de Benjamin a Catalunya a partir de diversos articles de la premsa cultural, a més d’uns quants textos d’especialistes sobre l’obra benjaminiana, tot coincidint amb la publicació recent de tres traduccions al català de l’opuscle «Sobre el concepte d’història», amb motiu del vuitantè aniversari de la mort del filòsof a Portbou.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128804936","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Retraduir Sòfocles","authors":"Joan Casas","doi":"10.5565/rev/quadernstraduccio.35","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.35","url":null,"abstract":"En Feliu Formosa i jo som els autors d’un volum de versions en vers de Sòfocles. En el cas dels textos teatrals clàssics, la retraducció és, tot sovint, el primer cas amb vista a una nova posada en escena, i el treball, en aquest cas, es fa en unes condicions molt particulars. Potser el problema de les retraduccions que vam fer en Feliu Formosa i jo va ser que no tenien aquesta destinació, sinó només la de ser el fonament d’un possible treball pedagògic. Tot i que generalment la recepció crítica de les traduccions és escassa, aquestes van ser objecte d’un sòlid article que no les tractava amb gaires miraments. Sense discutir les raons del crític, apuntarem, tanmateix, algunes precisions.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"29 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130562004","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"lenguaje malsonante y su traducción: comparación entre los doblajes de filmes anglófonos al italiano y al español","authors":"P. Zamora, Maria Pavesi","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.40","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.40","url":null,"abstract":"El léxico soez se emplea en la interacción social y cumple, en la mayor parte de los casos, unafunción ofensiva. En los largometrajes los vulgarismos sirven esencialmente para dotar a losdiálogos fílmicos de una fuerza emotiva y para caracterizar lingüísticamente a los personajes;asimismo, son marcas orales que contribuyen a recrear una lengua que resulte natural y verosímil, que se asemeje en la manera de lo posible al hablado espontáneo. En este estudio, basándonos en un corpus paralelo, se ha investigado el grado de mitigación que se registra en las versiones meta italianas y españolas de cinco películas originales estadounidenses y se ha cotejado la frecuencia por minuto de palabrotas moderadas, fuertemente ofensivas y altamente ofensivas en dichos productos. De los datos recabados se observa que la presencia de vulgarismos en las versiones meta españolas es superior en comparación con las italianas y, por tanto, en estas últimas ha imperado en mayor escala la tendencia a la atenuación. Estos resultados coinciden con el número de ocurrencias por minuto de términos y secuencias malsonantes que se han inventariado en un conjunto de filmes de producción propia italianos y españoles. Por consiguiente, se puede vislumbrar que en la cultura española existe una mayor propensión a la inserción del lenguaje soez en los textos fílmicos que en la italiana, en la cual se percibe una mayor reticencia. Asimismo, en ambas lenguas y culturas en la traducción para el doblaje de palabrotas se constata que predominan las estrategias de hibridación y de domesticación.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"196 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121188116","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"recepción de los productos accesibles y la formación de subtituladores: Personas sordas en el aula de SPS","authors":"Laura Mejías Climent","doi":"10.5565/rev/quaderns.43","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.43","url":null,"abstract":"Este artículo detalla un proyecto de innovación educativa desarrollado en la Universitat Jaume I para la asignatura de accesibilidad del grado en Traducción e Interpretación. Dada la dificultad de concienciar al alumnado de las características tan heterogéneas y particulares que presenta el colectivo de personas sordas, que serán los receptores potenciales de la futura producción accesible, el objetivo principal fue poner en contacto a los estudiantes con personas sordas que pudieran transmitirles de primera mano sus expectativas y experiencias como consumidores audiovisuales. El proyecto abarcó la valoración de algunos subtítulos elaborados según la norma UNE 153010 (2012) y entrevistas semiestructuradas con las personas visitantes. También se realizaron actividades previas y posteriores a la sesión en el aula con las que se completó el cumplimiento de los objetivos.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"58 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133714966","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’illa del tresor? Però que no estava traduït, ja?","authors":"Joan Sellent Arús","doi":"10.5565/rev/quaderns.29","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/quaderns.29","url":null,"abstract":"A propòsit de la seva traducció de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, l’autor destacael fet que es tracta probablement d’una de les obres literàries en llengua anglesa de la qual s’han fet més traduccions al català, cosa que avalua positivament, atès que mai no pot existir una traducció definitiva. Fent servir dos o tres exemples de la seva pròpia traducció, il·lustra allò que defineix com l’estil del traductor, el qual consistirà en un biaix i unes estratègies que poden variar molt entre un traductor i un altre, però, per unes vies o unes altres, sempre hauran d’anar a encaminades a recrear l’estil de l’autor. Referint-se al seu propi estil de traduir, assenyala l’oralitat com una de les seves prioritats, així com la preservació de determinats recursos lingüístics perfectament genuïns que les tendències actuals dels usuaris de la llengua catalana han anat marginant a favor d’unes opcions més artificioses.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115802832","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Història i anàlisi paratextual de les traduccions del Manifest del Partit Comunista al català","authors":"R. Baxter","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.42","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.42","url":null,"abstract":"Aquest article traça la història de la traducció del Manifest Comunista al català des del 1930 fins als nostres dies i subratlla la importància de la traducció en la difusió i l’impacte del Manifest, un text que ocupa un lloc destacat en el camp de la traductologia. Per mitjà de l’aplicació del concepte de paratraducció, fruit de l’aplicació de la noció del paratext a la traductologia, s’analitzen la dotzena de traduccions diferents en llengua catalana com a objectes globals, amb la finalitat d’esbrinar el propòsit latent que s’amaga darrere de cadascuna, mitjançant la comparació d’una sèrie d’elements paratextuals (coberta, grafisme, pròlegs…). Els resultats de l’anàlisi porten a la conclusió que si bé totes les traduccions procedeixen d’un mateix text original, no totes compleixen la mateixa funció dins del grup destinatari. Així, es poden distingir tipus de versions del Manifest en català: la majoria es dirigeix a la classe obrera com a crida a l’acció, mentre que d’altres són de tipus commemoratiu, historicista, acadèmic, didàctic…","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"228 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116196240","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Tesis sobre la traducció: un òrganon per al moment actual","authors":"Lawrence Venuti, Francesc Parcerisas","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.38","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.38","url":null,"abstract":"Les tesis ofereixen una teoria general de la traducció que abasta la relació entre teoria i pràctica i els models de traducció, que generen conceptes teòrics com equivalència i ètica. L’article critica el model instrumental, que entén la traducció com una reproducció o transferència d’un text de partida invariable, mentre que abona l’hermenèutic, que l’entén com una interpretació que altera el text de partida. Les tries lèxiques es consideren maniobres interpretatives que fan variar una sèrie de característiques textuals segons factors que s’extreuen de la cultura receptora, en què es disposen a partir del valor jeràrquic que hi tenen. En l’acte interpretatiu de traduir hi influeixen jerarquies culturals universals, en les quals el valor es distribueix de manera desigual en les llengües grans i les petites, la qual cosa redefineix els interessos ètics i polítics d’un projecte de traducció.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"19 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125388654","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Retraducció i el cànon rebel","authors":"Simona Škrabec","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.26","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.26","url":null,"abstract":"El concepte de retraducció generalment pretén definir els límits de la tradició pròpia d’una cultura. Aquesta és probablement la raó de la recent florida d’investigacions dedicades a aquest camp. La retraducció permet tornar a veure com a indivisibles les grans cultures occidentals que els estudis postcolonials i altres tantes perspectives han examinat tan durament i n’han anat soscavant sistemàticament les velles fermeses. La contradicció que obre l’estudi de la retraducció és, per això, enorme. D’una banda, hi ha el desig de retornar al món dels mapes polítics en què els països estan representats amb colors diferents, homogeneïtzats per dins; però, de l’altra, les investigacions han anat teixint una xarxa de complicitats intel·lectuals que han permès examinar el que les cultures rara vegada s’atreveixen a observar, els fonaments que aguanten tot l’edifici. Parlar de les retraduccions és parlar de la manera com una cultura es cohesiona i, alhora, com construeix la seva relació amb les altres tradicions.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"18 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126861499","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"seda fina del viure","authors":"Dolors Udina","doi":"10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.37","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/REV/QUADERNSTRADUCCIO.37","url":null,"abstract":"En aquest article es planteja la necessitat i vigència de les retraduccions, tant en català com en altres llengües, i se n’analitzen alguns casos. Concretament, es parla de la retraducció al català de Mrs Dalloway a la primeria del segle XXI els canvis propiciats per les convencions literàries de cada època respecte a la traducció dels anys trenta del segle XX. També s’exposa la retraducció feta per la mateixa persona d’un llibre de Jeanette Winterson trenta anys després.","PeriodicalId":272025,"journal":{"name":"Quaderns. Revista de traducció","volume":"11 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-06-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133673922","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}