Arxiu d'Etnografia de Catalunya最新文献_第5页

De sud a sud: la influència de la dona amaziga en l’educació informal de les famílies, el cas del municipi de Tortosa (Baix Ebre)

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-12-21 DOI: 10.17345/aec23.65-91

Ilene Glasser Martinez

引用次数: 0

Factors associats als tipus de cures domiciliàries de les persones en situació de dependència funcional a Barcelona

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/AEC22.19-41

Albert Julià

{"title":"Factors associats als tipus de cures domiciliàries de les persones en situació de dependència funcional a Barcelona","authors":"Albert Julià","doi":"10.17345/AEC22.19-41","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC22.19-41","url":null,"abstract":"Les cures de les persones en situació de dependència funcional sovint són font de dificultats i desigualtats en les societats conegudes com a familistes. L’objectiu d’aquest article és identificar els perfils de les cuidadores i cuidadors de les persones en situació de dependència funcional, així com quines són les característiques que fan augmentar la probabilitat que rebin diferents tipus de cures domiciliàries. Per dur a terme aquesta anàlisi s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de Persones en Situació de Dependència Funcional (EPSD) realitzada el 2018 a la ciutat de Barcelona. Les dades mostren que hi ha una feminització generalitzada dels perfils professionals del personal cuidador (ja sigui d’àmbit públic o privat), així com en l’àmbit familiar, especialment quan es tracta de la persona cuidadora principal. Les llars amb ingressos elevats tenen una probabilitat més alta d’utilitzar serveis de cura de pagament, i les persones que viuen soles tenen menys probabilitat de rebre ajuda familiar i més de rebre ajudes per part dels serveis de l’Ajuntament. Els resultats mostren la necessitat d’intensificar les polítiques de cures, en especial en les llars amb menys recursos, en les que hi viuen persones amb dependència soles, i en les que es té com a principal persona cuidadora un familiar d’edat avançada.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"126 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122753675","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

A preparatory study of care for elderly women in rural Kenya 一项关于肯尼亚农村老年妇女护理的预备研究

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/AEC22.127-146

K. Miyachi, Ken Masuda

{"title":"A preparatory study of care for elderly women in rural Kenya","authors":"K. Miyachi, Ken Masuda","doi":"10.17345/AEC22.127-146","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC22.127-146","url":null,"abstract":"Ageing is a global phenomenon, and sub-Saharan African countries will be no exception; however, no political framework for longterm care (LTC) for the elderly has been established as yet. Moreover, very little research on ageing has been carried out. Hence, the main purpose of this study is to illustrate the life of old women in Kwale County, Kenya, focusing on care. This study was conducted mainly in 2016 and 2017 for several weeks using basic information from the HDSS in Kwale, as well as interviews with 30 informants (elderly women) as the preparatory study for a future interdisciplinary research project on ageing. There are very few studies on aging or care for the elderly in Kenya. Some previous ethnographies have described old people in powerful positions and were focused on male issues. Therefore, we have focused on women and care. This study has yielded three key findings: (1) gender issues: most caregivers for old women are also women, such as daughters and daughters-in-law; (2) social change: some older females live alone without enough support from their own children; and (3) there is not enough medical support: some old women are bedridden and have serious health problems, but they do not receive special attention, compared to younger patients.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"57 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117267736","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Percepciones sobre la corresponsabilidad entre el estado ecuatoriano y las familias en el cuidado de las personas mayores 关于厄瓜多尔国家和家庭在照顾老年人方面的共同责任的看法

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/AEC22.175-209

Patricia Celi Medina

{"title":"Percepciones sobre la corresponsabilidad entre el estado ecuatoriano y las familias en el cuidado de las personas mayores","authors":"Patricia Celi Medina","doi":"10.17345/AEC22.175-209","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC22.175-209","url":null,"abstract":"The present article analyzes perceptions about the practice of co-responsibility between the State and the family, as established in the Ecuadorian Constitution, to guarantee the well-being of the elderly. To do so the article uses a qualitative study based on semistructured interviews with people responsible for the formulation and implementation of policies and care services for the elderly, and with caregivers of their elderly relatives. The study was based on a theoretical approach to the origins of social and gender inequalities that derive from the social organization of care and from the development of welfare regimes in Latin America. The results indicate that there is a generalized understanding which locates the family as a natural system of care and which is associated with the moral debt around care and the supposed innate characteristics of women. Meanwhile, the role of the State is reduced to the basic social protection of the elderly in a situation of social exclusion. For families, the weak role of the State in the socialization of care then becomes normalized as an inescapable reality. For its part, the State overestimates the unpaid care capacity of families and denies and makes invisible their demands.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129868180","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Atención sociosanitaria a personas mayores como posibilidad de inserción sociolaboral en el barrio del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França de Valencia 在巴伦西亚的cabanyal - canyamela - cap de franca社区为老年人提供社会保健，作为社会职业融合的一种可能性

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/AEC22.237-272

Teresa Vicente Rabanaque, Yaiza Pérez Alonso

{"title":"Atención sociosanitaria a personas mayores como posibilidad de inserción sociolaboral en el barrio del Cabanyal-Canyamelar-Cap de França de Valencia","authors":"Teresa Vicente Rabanaque, Yaiza Pérez Alonso","doi":"10.17345/AEC22.237-272","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC22.237-272","url":null,"abstract":"El Diagnostico participado sobre las necesidades formativas y de empleo del barrio del Cabanyal-Canyameral-Cap de Franca, encargado por el Ayunta miento de Valencia en 2018, permitio identificar, a traves de un estudio socioantropologico, las prioridades y demandas formativas y ocupacionales dirigidas a personas en exclusion y riesgo de exclusion social del barrio, que fueron las protagonistas de la investigacion. Entre las lineas de trabajo propuestas durante el proceso participativo, la atencion sociosanitaria fue desatacada por los distintos agentes sociales participantes como un sector potencial de empleo. A partir del contexto particular del barrio y de la informacion cualitativa recopilada, en este articulo profundizaremos en las necesidades, limitaciones y expectativas vinculadas con el ambito de los cuidados, principalmente, de personas mayores, a partir de los discursos de los agentes del barrio, personas en situacion vulnerable o colectivos de exclusion social. Tradicionalmente ha sido un sector fuertemente feminizado que ha favorecido un modelo de cuidado informal e invisibilizado. Desde el re conocimiento de estas circunstancias, analizaremos la repercusion de la Administracion local para fomentar el empleo entre colectivos del barrio en situacion de vulnerabilidad, dentro del sector ocupacional de los cuidados. El establecimiento de perfiles e itinerarios formativos adaptados a las particularidades demandadas sera clave para garantizar la viabilidad y efectividad de las propuestas recogidas en el diagnostico.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"50 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134483655","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Hombres que deciden cuidar a personas adultas dependientes en el contexto familiar. Género y parentesco en transformación 决定在家庭环境中照顾受抚养的成年人的男性。性别和亲属关系的转变

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/aec22.211-235

Montserrat Soronellas-Masdeu, Dolors Comas d'Argemir, Natàlia Alonso-Rey

{"title":"Hombres que deciden cuidar a personas adultas dependientes en el contexto familiar. Género y parentesco en transformación","authors":"Montserrat Soronellas-Masdeu, Dolors Comas d'Argemir, Natàlia Alonso-Rey","doi":"10.17345/aec22.211-235","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/aec22.211-235","url":null,"abstract":"En este articulo analizamos la realidad cotidiana de hombres que, estando todavia en edad laboral, toman la decision de abandonar sus actividades profesionales para dedicarse al cuidado de sus esposas o de sus hijos adultos dependientes. Se trata de hombres que han priorizado los cuidados y que ejercen de cuidadores en el entorno familiar, combinando los recursos que ponen a su disposicion el mercado, el sector publico o las iniciativas sociales comunitarias. Entendemos que un suceso inesperado que afecta a la salud plantea logicas especificas en la forma de afrontar el cuidado y el rol asumido por el cuidador. A partir de una metodologia cualitativa, analizamos como entienden el cuidado los padres y maridos cuidadores; que tipo de cuidados realizan; como organizan y distribuyen la provision de cuidados; cual es la actitud moral con que afrontan los cuidados; y que conflictos y malestares emergen de la situacion de cuidado. Todo ello en el marco de las motivaciones y contexto que abocan a estos hombres a la decision de cuidar. Lo relevante a nivel teorico es entender que estos hombres que deciden cuidar ponen en tension las prescripciones derivadas del genero con las obligaciones generadas por el parentesco.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"484 1-2 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116567496","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 2

Las mujeres mayores, los cuidados y los clubes: negociaciones intersubjetivas de una etnografía feminista 老年妇女、护理与俱乐部:女权主义民族志的主体间谈判

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/aec22.61-92

Herminia Gonzálvez Torralbo, M. Guizardi

引用次数: 0

Envejecimiento, dependencia y cuidados. Retos sociales y retos asistenciales 老龄化、依赖和护理。社会挑战和护理挑战

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/AEC22.5-18

Dolors Comas-d’Argemir, Montserrat Soronellas-Masdeu

引用次数: 3

Biopolitically (un)caring: Sustaining bodies and shaping care in precarious environments 生物政治(非)关怀:在不稳定的环境中维持身体和塑造关怀

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2021-07-08 DOI: 10.17345/aec22.147-173

Magdalena Zegarra Chiappori

{"title":"Biopolitically (un)caring: Sustaining bodies and shaping care in precarious environments","authors":"Magdalena Zegarra Chiappori","doi":"10.17345/aec22.147-173","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/aec22.147-173","url":null,"abstract":"Gran part de la literatura antropològica sobre la cura ha abordat el tema com una pràctica ètica que engloba l’empatia, la solidaritat i la capacitat de reconèixer l’altre com a digne d’atenció i compromís (Kleinman, 2009; Stevenson, 2014; Taylor, 2008; Aulino, 2016). Les relacions de cura són, en teoria, actes quotidians que sustenten els vincles socials, les persones socials i la reproducció social (Buch, 2015; Zelizer, 2005; Hochschild, 2003). Però en entorns socials desfavorits, on la cura és un recurs escàs, podem continuar concebent-la com una pràctica moral que sosté la vida social? A partir de vint-i-quatre mesos de recerca de camp en una institució per a ancians abandonats a Lima, el Perú, aquest article explora les expectatives i comprensions múltiples i a vegades contradictòries que poden sorgir en relació amb la prestació de cures en un entorn de precarietat, mort social i menyspreu institucional. El meu argument és que, en aquesta institució en concret, la cura s’ofereix de manera precària, fins als límits de la seva capacitat i, fonamentalment, com una pràctica de control biopolític dirigida als cossos i les vides dels ancians.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"19 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-07-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117118957","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona

Arxiu d'Etnografia de Catalunya Pub Date : 2020-12-22 DOI: 10.17345/AEC21.69-96

Marc González-Puente

{"title":"Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona","authors":"Marc González-Puente","doi":"10.17345/AEC21.69-96","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC21.69-96","url":null,"abstract":"L’article explora les pràctiques, creences, valors i imaginaris de persones vinculades a un banc de terres comarcal (BdT), un programa de reagrarització centrat a facilitar l’accés a la terra. Arran dels processos de desagrarització, la terra ha perdut, per moltes persones que en posseeixen, el valor com a factor de producció essencial i ha passat a tenir un valor simbòlic lligat a la conservació del patrimoni propi, la identitat i la memòria. D’altra banda, la mercantilització, l’abandonament i la mateixa dinàmica dels mercats locals dificulten l’accés a la terra per part de persones potencialment interessades. En aquest context, el BdT actua democratitzant l’accés a la terra i retornant a la pagesia el factor productiu definitori. Per tant, actua en sinergia amb l’ideari de la nova pagesia que encarna processos de reagrarització com a resistències locals i simultànies als contextos globals de desagrarització. Finalment, l’escala del programa, la proximitat i les relacions de confiança han estat identificats com factors que poden garantir o minar l’assentament en un territori dels programes de reagrarització orientats a l’accés a la terra.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"66 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132294838","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0