{"title":"The ‘way of flowers’ and the care of patients with amyotrophic lateral sclerosis in Japan","authors":"Y. Himeno, Osamu Inoue, F. Vidal","doi":"10.17345/AEC21.37-68","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC21.37-68","url":null,"abstract":"Tracheostomy with invasive ventilation (TIV) may be required for the survival of patients at advanced stages of amyotrophic lateral sclerosis (ALS). In Japan it has been shown that a proactive approach toward TIV may prolong the survival of ALS patients by over 10 years by preventing the lethal respiratory failure that generally occurs within 3-5 years of the onset of the disease. Measures to prolong life expectancy without foregoing quality of life have produced better results in Japan than in other developed countries. This ‘Japanese bias’ has been attributed to socio-cultural and religious factors as well as to the availability of material resources in Japan. In this article, we use the concepts of onozukara in kadō (Japanese traditional flower art, also called ikebana ) and amae (passive love) to illuminate features of patient care that may contribute to this ‘Japanese bias’.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"141 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124467827","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La salud de mujeres migrantes latinoamericanas en la encrucijada entre los cuidados remunerados y no remunerados: un análisis desde sus narrativas de aflicción","authors":"Julieta M. Maure","doi":"10.17345/AEC21.179-203","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC21.179-203","url":null,"abstract":"The health of Latin American women who work as caregivers in Barcelona is conditioned by multiple forms of violence and inequalities, favoured by structurally patriarchal and colonial state policies. The labour exploitation that they suffer, as a consequence of the illegality in which the Spanish legislation places many of them, limits their autonomy and forces them to opt for a job as caregivers in a ‘live in’ regime, which implies a hierarchical coexistence in a situation of confinement with the person they work for. In addition, women face the constraints and difficulties involved in the caregiving tasks they perform at the transnational level, ensuring the survival of their daughters, sons and other relatives in the country of origin. Through in-depth interviews with six Latin American women who work as caregivers in Barcelona, the present study approaches this social, political and economic reality of the Care Drain (Bettio, Simonazzi, & Villa, 2011) from the global south to the north, based on the experience and illness narratives of Latin American women who migrate to perform caregiving tasks, in a context where real accessibility to the health system is restricted.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"45 8 Pt 1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125698632","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Mujeres itinerantes: viajes por el territorio y prostitución en la provincia de Buenos Aires","authors":"Julia Bacchiega","doi":"10.17345/AEC21.97-125","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC21.97-125","url":null,"abstract":"This work analyses the practices and meanings of the territorial circulation of itinerant women who practiced prostitution in the province of Buenos Aires in the first decades of the 20th century. Based on the follow-up of multiple trajectories that converge in brothels and the reconstruction of the routes that they plied, this text argues that mobility was part of women’s survival strategies, while it also being essential for the functioning of the regulated sex work market in the province.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"25 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124435365","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Repensar la conservación. Naturaleza, mercado y sociedad civil","authors":"Marc González-Puente","doi":"10.17345/AEC21.207-211","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC21.207-211","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Cortés Vázquez, José A.; Beltran, Oriol (coord.) (2019) Repensar la conservación. Naturaleza, mercado y sociedad civil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. ","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"112 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-11-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128050868","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Fragments d’infància i de joventut de Claudi Esteva Fabregat","authors":"Berta Alcañiz Rodríguez","doi":"10.17345/AEC19.91-98","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.91-98","url":null,"abstract":"Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"32 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131395920","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La dimensión mexicana de Claudio Esteva-Fabregat","authors":"A. Fábregas, D. Lagunas","doi":"10.17345/AEC19.291-308","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.291-308","url":null,"abstract":"Este texto, de caracter testimonial y biografico, quiere ser un homenaje compartido a la memoria de quien fue maestro de antropologos y, al mismo tiempo, el creador de la mayoria de las estructuras institucionales que permitieron la consolidacion de nuestra disciplina en Cataluna. El alcance de su obra pionera es indispensable, tambien, para entender la forma en que la antropologia social encontro su lugar en las estructuras universitarias y de investigacion de Espana. La trayectoria vital de Claudi Esteva Fabregat vino marcada, ante todo, por la Guerra Civil espanola, que supuso su exilio en Mexico (1939-1956). Su periplo vital supuso mas cambios residenciales: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nuevo Mexico (2002- 2016). En septiembre de 2017 murio en su Barcelona natal, justo cuando estaba a punto de cumplir 99 anos.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"05 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130953067","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper investigador","authors":"Ángel Martínez Hernáez","doi":"10.17345/AEC19.87-90","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.87-90","url":null,"abstract":"Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"27 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127861147","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Claudio Esteva y la institucionalización de la antropología en el Estado español","authors":"I. Navarro","doi":"10.17345/AEC19.131-146","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.131-146","url":null,"abstract":"Este texto, de caracter testimonial y biografico, quiere ser un homenaje compartido a la memoria de quien fue maestro de antropologos y, al mismo tiempo, el creador de la mayoria de las estructuras institucionales que permitieron la consolidacion de nuestra disciplina en Cataluna. El alcance de su obra pionera es indispensable, tambien, para entender la forma en que la antropologia social encontro su lugar en las estructuras universitarias y de investigacion de Espana. La trayectoria vital de Claudi Esteva Fabregat vino marcada, ante todo, por la Guerra Civil espanola, que supuso su exilio en Mexico (1939-1956). Su periplo vital supuso mas cambios residenciales: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nuevo Mexico (2002- 2016). En septiembre de 2017 murio en su Barcelona natal, justo cuando estaba a punto de cumplir 99 anos.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"14 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117059296","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Els meus records del mestre Claudi Esteva Fabregat","authors":"J. Roma","doi":"10.17345/AEC19.147-154","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.147-154","url":null,"abstract":"Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"62 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117168432","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Notes incidentals sobre el Dr. Esteva","authors":"O. Alfonso","doi":"10.17345/AEC19.265-272","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC19.265-272","url":null,"abstract":"Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"42 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-05-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115172118","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}