{"title":"Medicina popular, medicinas alternativas y new age: hacia un «nuevo mundo mágico»","authors":"Isabella Riccò","doi":"10.17345/AEC18.73-94","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC18.73-94","url":null,"abstract":"En consecuencia de la desaparicion progresiva del «modelo clasico de medicina popular» (a partir de los primeros anos noventa), los estudios sobre los rituales terapeuticos tradicionales en Espana e Italia se han reducido drasticamente. No obstante, mediante este articulo se evidencia que muchas de estas terapias y creencias han sido recuperadas y readaptadas mediante las medicinas alternativas y complementarias (MAC) y las terapias New Age (NA). Asimismo, se destaca tambien la difusion del modelo holistico en relacion a situaciones de sufrimiento social generadas por la «nueva crisis de la presencia» y la hegemonia de la cultura capitalista. Los tratamientos alternativos se presentan como una forma de resistencia al sistema y una herramienta de reimplantacion de un (nuevo) mundo magico. Sin embargo, el peligro de este nuevo mundo magico emerge cuando el espiritu critico esta ausente y se incorpora un modelo en su totalidad sin cuestionarse sobre sus limites y contradicciones.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"129329669","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"¿El Smart Valley del sur de Cataluña? La (re)construcción tecnosimbólica de Tarragona","authors":"Josep Puigbó Testagorda","doi":"10.17345/aec18.9-44","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/aec18.9-44","url":null,"abstract":"This article aims to analyze the state of smart city initiatives in Tarragona, focusing on the rhetorical construction of the concept. The article examines the city’s main smart policies in order to understand the context of Tarragona’s transformation into a smart city. As an example of the primary contradictions and problems involved in this kind of planning, this article focuses on the hypothetical smart renovation of an industrial factory (Tabacalera) in Tarragona.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"74 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121880915","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"D’erms, pagesos i molins","authors":"Jaume Franquesa","doi":"10.17345/AEC18.159-192","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC18.159-192","url":null,"abstract":"A l’Estat espanyol, el desenvolupament eòlic ha seguit un model centralitzat i concentrat en territoris rurals i empobrits, cosa que ha perpetuat una dinàmica extractiva: mentre que els beneficis i l’electricitat són transferits a altres llocs, les zones productores són assimilades a un erm, és a dir, desvalorades econòmicament i moralment. Aquest article, basat en un treball de camp etnogràfic de llarga durada a la Catalunya meridional, té dos objectius principals. El primer, mostrar que aquest moviment dialèctic —valoració del vent i desvaloració del territori i dels seus habitants— és funcional per als interessos dels promotors eòlics, ja que permet justificar la seva activitat i abaratir-ne els costos. El segon, examinar les resistències, especialment les de caràcter quotidià que el desenvolupament eòlic ha generat. En aquest sentit, paro especial atenció a la demanda de dignitat que ha articulat aquestes resistències a la regió, argumentant que cal entendre-la com a part d’una trajectòria de lluita orientada a reproduir les condicions objectives i subjectives que fan possible el sosteniment i la valoració de les formes de vida locals.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"107 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122252377","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La consolidació d’un paisatge urbà i el turisme a Tarragona","authors":"José Ignacio Muro Morales","doi":"10.17345/AEC18.193-219","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC18.193-219","url":null,"abstract":"Aquest treball té com a objectiu mostrar la consolidació de la ciutat del litoral a Tarragona. En les últimes dècades, l’activitat turística al litoral mediterrani ha generat canvis en la disposició urbana. A la província de Tarragona, la consolidació de les destinacions turístiques litorals i els canvis en la producció del sòl han motivat el desenvolupament d’un nou pol d’atracció que polaritza les dinàmiques urbanes i demogràfiques preexistents. Aquest treball mostra el significat territorial d’aquestes transformacions, que han donat lloc a una àrea urbana complexa, d’uns trets metropolitans amb més d’una ciutat principal, i sustentada en una combinació de fortes densitats demogràfiques, funcions i connexions, i uns processos de suburbanització. A la primera part analitzem els contrastos territorials d’aquesta àrea urbana en el context provincial. A la segona definim les característiques de l’espai construït a partir de la implantació de les indústries petroquímiques i turístiques. I a l’última, analitzem les formes d’ocupació del sòl de la ciutat del litoral. L’anàlisi de l’ocupació del sòl urbà ens mostra una consolidació de la suburbanització i de la producció de sòl residencial de baixa densitat.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"45 11","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132364972","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Sobre l’abundància i l’escassetat. Algunes consideracions des del Baix Marañón (Perú)","authors":"Mireia Campanera Reig","doi":"10.17345/AEC18.221-242","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC18.221-242","url":null,"abstract":"Aquest article pretén reflexionar sobre les nocions d’abundància i escassetat, des d’una perspectiva antropològica i històrica. El text es basa en una recerca etnogràfica duta a terme entre els anys 2008 i el 2015 en dues comunitats de ribera del Marañón: San Jacinto i Villa Canán, indígenes kukama-kukamiria. Parlem de l’escassetat i de l’abundància percebudes i experimentades per la població de les dues comunitats, però també hi analitzem les narratives de les cròniques colonials i les dades d’estudis arqueològics i biològics recents. L’etapa colonial realçava l’abundància de recursos i l’escassetat de capacitats dels indígenes per administrar-los; en canvi, entre els indígenes kukama-kukamiria d’avui, les nocions formen part d’un contínuum lligat tant al clima com a l’organització de la vida social en una temporalitat més cíclica. Unes consideracions que en ple debat sobre canvi climàtic fan necessàries les aportacions de l’antropologia.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"240 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-12-18","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133756115","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Gaspar Maza Gutiérrez, Jordi Sardà Pons, Jordi Moreras
{"title":"Notes de recerca","authors":"Gaspar Maza Gutiérrez, Jordi Sardà Pons, Jordi Moreras","doi":"10.17345/AEC15.153-189","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/AEC15.153-189","url":null,"abstract":"Biòpsia,« aixecament» etnográfico-arquitectónico-turístico de la Costa Dorada después del coronavirus. Una aproximación al turismo en la desglobalización \u0000Proyecto Connekt (Contexts of Extremism in Mena and Balkan Societies)","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"124 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-01-17","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122410575","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Claudio Esteva Fabregat, novator de la ciencia de la cultura en España","authors":"L. Calvo","doi":"10.17345/aec19.173-198","DOIUrl":"https://doi.org/10.17345/aec19.173-198","url":null,"abstract":"This text, of a testimonial and biographical nature, is intended to be a shared tribute to the memory of the man who was teacher of anthropologists and, at the same time, the creator of most of the institutional structures that allowed the consolidation of our discipline in Catalonia. The extent of his groundbreaking work is essential to understand the way in which social anthropology found its place in the university and research institutions of Spain. Claudi Esteva Fabregat's life trajectory was marked, above all, by the Spanish Civil War, which led to his exile to Mexico (1939-1956). His life journey entailed more residence changes: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), Mexico again (2002-2016). In September 2017 he died in his native Barcelona, just as he was about to turn 99.","PeriodicalId":138068,"journal":{"name":"Arxiu d'Etnografia de Catalunya","volume":"113 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131367047","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}