María Teresa Pérez Bourzac, Carlos Alberto Crespo Sánchez, María Luisa García Yerena
{"title":"Espacio público y transporte masivo: usos y percepciones. Paseo Alcalde y línea 3 SITEUR en el Área Metropolitana de Guadalajara, México","authors":"María Teresa Pérez Bourzac, Carlos Alberto Crespo Sánchez, María Luisa García Yerena","doi":"10.5821/ace.16.47.9631","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.47.9631","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-11-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46844014","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Daniel García-Escudero, Berta Bardí Milà, Francisco Fayos Vallés, Francesc Valls Dalmau
{"title":"Relación entre la nota de acceso a la universidad y el rendimiento académico en los estudios de Arquitectura: el caso del Plan 94 de la Escuela de Arquitectura de Barcelona","authors":"Daniel García-Escudero, Berta Bardí Milà, Francisco Fayos Vallés, Francesc Valls Dalmau","doi":"10.5821/ace.16.47.10375","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.47.10375","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-11-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41863052","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Last Thoughts on Campus Planning by Georges Candilis: Bu Ali Sina University (1973–1978)","authors":"Débora Domingo Calabuig, C. Blain","doi":"10.5821/ace.16.47.10455","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.47.10455","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-11-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47685273","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Tendencias del mercado de suelo urbano en periodo largo. Concepción, Chile. 1989-2018","authors":"Héctor Guillermo Gaete Feres","doi":"10.5821/ace.16.46.9946","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9946","url":null,"abstract":"Des de fa 40 anys a Xile l'economia es oberta, opera pel lliure mercat, l'Estat exerceix un paper subsidiari. En aquest context, l'opacitat del mercat de sols constitueix un problema central per l'alt risc per a l'accio eficient de la planificacio urbana, la gestio immobiliaria i la provisio d'habitatges. D'a qui que el seu coneixement es de crucial importancia per a garantir transparencia. D'altra banda, els territoris regionals tenen particularitats i aspectes comuns per localitzacio i la gestio urbana local. Es va estudiar el cas del Gran Concepcio a Xile amb dades d'ofertes de sol 1989-2018 i per correlacions es va revisar el comportament de les variables buscant regularitats. Per tendencies es va projectar a l'any 2030 mitjancant previsions amb el model Holt-Winters. Es va detectar una alta associacio entre variables, un mercat consolidat amb estructura urbana jerarquitzada amb tendencia a la baixa en ofertes i superficie d’aquestes, forta tendencia a l'alca de preus creixent per sobre els resultats de l'economia i les seves projeccions. Es va evidenciar que la configuracio del preu no es nomes per l'accio de l'oferta i demanda directa, sino que intervenen en la seva conformacio altres components com son la configuracio del \"preu avancat\" davant anuncis governamentals i el \"preu d'impacte\" davant desastres de la naturalesa i per accio humana. Es va observar a mes que es possible de detectar la maduracio i robustesa del mercat quant es produeix el desacoblament de variables claus com el preu, respecte de l'oferta en quantitat i en volum.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"41358589","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
P. Gil, Laura Bertran Merlo, J. Heredia, Alexandra Quesada Serrano, Xavier Alarcón Carbó
{"title":"Modelizando el territorio metropolitano del futuro. Cálculo de potenciales urbanísticos en la metrópolis de Barcelona","authors":"P. Gil, Laura Bertran Merlo, J. Heredia, Alexandra Quesada Serrano, Xavier Alarcón Carbó","doi":"10.5821/ace.16.46.9883","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9883","url":null,"abstract":"El Pla General Metropolita (PGM) ha estat una referencia de model urba operacional i es la base del planejament vigent. L'Area Metropolitana de Barcelona (AMB) esta actualment redactant el Pla Director Urbanistic Metropolita (PDU). Aquest pla revisara els elements estructurals del PGM que han quedat desfasats a causa de la seva antiguitat. L'objectiu principal d'aquesta comunicacio es mostrar com el PDU afronta l'evolucio dels models urbans operacionals. Aquesta evolucio ve determinada per dos factors. Primer, l'assumpcio dels reptes de desenvolupament urba orientat a la transformacio de la ciutat construida, sense ocupar nous sols. Segon, la irrupcio de les noves tecnologies de simulacio, que requereix de bases de dades especifiques per a l'urbanisme i la planificacio, en que es modelitzin les formes urbanes. Aquests dos factors estan intimament relacionats: la disponibilitat de dades amb un alt nivell de desagregacio permet adaptar els models operacionals a contextos urbans especifics. Tambe facilita monitoritzar els parametres de el model. Com a consequencia, el nou model operacional es converteix en una eina dinamica de gran utilitat per a la modulacio de diferents escenaris de desenvolupament urbanistic i per a una avaluacio continuada de les estrategies urbanes. La metodologia de calcul del potencial de creixement urba desenvolupada per l'equip de redaccio de l'PDU preten exemplificar l'evolucio dels models urbans operacionals. La novetat resideix en el detall de la modelitzacio de les formes urbanes, tant a la ciutat existent com a la ciutat planejada, i les possibilitats de simulacio que ofereix.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48334336","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Des-cubrir cauces y recuperar ‘estratos agrícolas’ en la ciudad","authors":"Cal Nicolás, Pablo Alberto de la","doi":"10.5821/ace.16.46.9896","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9896","url":null,"abstract":"La transformacio de les xarxes urbanes d'aigua i la influencia sobre les lleres naturals o artificials historiques ha estat ben estudiada per diferents autors. En concret, els recurrents processos de cobriment de rierols, canals i sequies arriben, amb diferents graus i en diferents epoques, a un punt en que la majoria de la xarxa hidrica de la ciutat preindustrial queda completament coberta o clausurada. Despres del descredit dels excessos i abusos d'etapes del desenvolupisme, la recuperacio de lleres urbanes s'esta generalitzant, amb una visio d'estrategia hidraulica integral. L'article presenta en tres apartats inicials l'estat actual en materia de recuperacio de les lleres urbanes. Primer es revisen els enfocaments de vesant ecologic que es traslladen a nous instruments de gestio hidraulica i projecte urba. Despres, s'analitzen les recents intervencions de re-descobriment de llits naturals, i mes tard es revisa la nova sensibilitat mostrada en les ciutats espanyoles cap al patrimoni cultural i ambiental dels espais d'horta. A l'ultim apartat presenta el potencial que posseeix Saragossa per des-cobrir les sequies que conserven la seva funcionalitat sota els carrers dels barris tradicionals. La condicio de ciutat-horta i l'oportunitat d'integrar aquestes lleres en els plans de regeneracio urbana haurien de ser dos ingredients principals d'un 'projecte de ciutat' que continui amb els exits aconseguits en els projectes de 'recuperacio de riberes' de 2008.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42252788","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Redefining Urban Landscape regarding Scientific Realism Philosophy of Science","authors":"A. Namdarian, S. Khani, E. Shieh, M. M. Casanovas","doi":"10.5821/ace.16.46.9202","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9202","url":null,"abstract":"El concepte de paisatge urba s'enfronta a moltes complexitats i ambiguitats. Aquestes ambiguitats condueixen a malentesos entre les fonts academiques i la societat professional. Els termes \"entorn\" i \"paisatge\" tambe han canviat des del seu origen. El terme de \"imatge\" i concepte de llegibilitat el fa mes complex. Hi ha algunes disciplines que es refereixen a el concepte de paisatge urba. Cadascuna d'aquestes disciplines es coneix a si mateixa com a responsable del paisatge urba. Aquest article intenta revisar la literatura diversa d'aquests dos conceptes comptant les complexitats d'aquests termes i despres presenta una nova definicio per a ells. Aquest article intenta revisar diverses nocions sobre paisatge urba i imatge a traves de l'analisi de contingut i estudis bibliotecaris. El paisatge urba de cada ciutat es el sorgiment de la realitat d'aquesta ciutat. No es pot reduir a una questio objectiva, ni tampoc se li dona forma subjectiva a l'objectiva. El paisatge urba ha estat jutjat per les filosofies de la ciencia dominants en un temps especific. Aquesta investigacio intenta anar mes enlla de les diferents definicions de paisatge urba que s'han presentat en diferents epoques. Despres d'aixo, proporciona un nou marc a traves del \"realisme cientific\". Des del punt de vista del realisme cientific, la definicio anterior redueix l'antologia del paisatge urba a la seva epistemologia. D'acord amb aquest enfocament, s'han de considerar mecanismes al presentar un nou marc. D'acord amb el realisme critic i pel que fa a la lectura de Lefebvre del materialisme fenomenologic i utilitzant la seva teoria de la produccio de l'espai i les forces influents en la dimensio semiotica de l'paisatge urba, podria suggerir-se un nou marc teoric.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"47573786","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Reflexiones en torno a la forma urbana en la experiencia francesa de renovación urbana de los polígonos de vivienda masiva","authors":"Sergio García-Pérez","doi":"10.5821/ace.16.46.9876","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.9876","url":null,"abstract":"Fins ara, les estrategies de renovacio, regeneracio o rehabilitacio de poligons d'habitatge massiva efectuades a Espanya tendeixen a no questionar la seva forma urbana. No obstant aixo, el caracter planificat dels poligons i la major quantitat d'espai lliure suposen una gran oportunitat per a la promocio d'una major qualitat urbana. El caracter sectorial de la majoria d'operacions realitzades, a l'obviar aquesta dimensio, no ha permes optimitzar el potencial morfologic en la regeneracio urbana dels poligons d'habitatge. En contrast, hi ha experiencies europees mes avancades l'estudi de les quals podria ajudar a millorar les estrategies de regeneracio al nostre pais. Entre totes aquestes, la renovacio de poligons francesos ha estat un laboratori d'experimentacio per a l'estudi de les transformacions morfologiques. Mes enlla de les particularitats del context i de les limitacions de l'experiencia francesa, l'objectiu d'aquest article es contrastar en quina mesura la transformacio dels espais lliures d'alguns exemples de regeneracio de poligons francesos ha aconseguit promoure una major qualitat urbana. Per a aixo, la investigacio aplica la metodologia de diagnostic UR-Hesp sobre alguns casos de la regio de Ile-de-France. La seva aplicacio permet reflexionar al voltant de les avantatges de l'aproximacio mixta urba-edificatoria francesa, sense obviar les advertencies que des d'ambits com la sociologia estan comencant a sorgir a l'avaluar les primeres experiencies. Aprendre dels encerts i errors d'una experiencia internacional podra tenir grans beneficis en les futures estrategies de regeneracio urbana integrada al nostre pais.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44159201","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Propiedades militares y nuevas áreas de centralidad. El caso de la Plaza de Armas de Milán","authors":"Federico Camerín","doi":"10.5821/ace.16.46.10366","DOIUrl":"https://doi.org/10.5821/ace.16.46.10366","url":null,"abstract":"L'objectiu d'aquest treball es relatar el proces de construccio de la ciutat de Mila a partir de la materialitzacio-abandonament-regeneracio de les seves Places d'Armes des del segle XIX fins a l'actualitat. En el cas milanes es demostra que aquests processos, al llarg de el temps, estan intimament relacionats amb les dinamiques urbanes i territorials que, a traves dels instruments urbanistics, contribueixen a crear una ciutat segregada d'abast metropolita a traves de grans projectes urbans. El proces de construccio de la ciutat, a partir de la materialitzacio de les primitives Places d'Armes, dels seus successius desplacaments cap a altres llocs, fins i tot, o la seva desaparicio en el panorama urba i territorial, es un tema poc estudiat a les ciutats europees occidentals . En el cas italia, concretament a Mila, ens trobem amb el seguent fenomen. El canvi de localitzacio del seu original Placa d'Armes, a partir dels primers anys de segle XIX, ha tingut lloc fins a tres vegades, proces que ha acabat amb la definitiva desaparicio de les activitats militars en el marc d'aquest particular tipus d'assentament militar , el que va succeir a finals dels anys 80 de segle passat. L'article, en fi, demostra com la gestio de tals grans propietats de sol subjacent a unes estrategies, programes urbanistics projectuals i de planificacio i implementacio molt similars entre ells, pero, es desenvolupin en diferents fases de el proces de desenvolupament urba.","PeriodicalId":43728,"journal":{"name":"ACE-Architecture City and Environment","volume":null,"pages":null},"PeriodicalIF":0.6,"publicationDate":"2021-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46137047","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}