Revista Catalana de Dret Public最新文献_第4页

La llibertat d'expressió a Internet i les xarxes socials: anàlisi jurisprudencial

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3525

Miguel Ángel Presno Linera

引用次数: 0

La tutela juridicoadministrativa de la vulnerabilitat energètica: mesures pal·liatives i estructurals 对能源脆弱性的法律和行政保护：缓和和结构性措施

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3434

Isabel Ríos

引用次数: 0

Negociació d’un nou marc normatiu per a les plataformes audiovisuals d’ús compartit: propostes per a un model de governança responsable de la llibertat d’expressió en línia 关于共享视听平台新监管框架的谈判：关于负责在线言论自由的治理模式的提案

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3537

Krisztina Rozgonyi

{"title":"Negociació d’un nou marc normatiu per a les plataformes audiovisuals d’ús compartit: propostes per a un model de governança responsable de la llibertat d’expressió en línia","authors":"Krisztina Rozgonyi","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3537","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3537","url":null,"abstract":"There is a unique upcoming policy momentum in European audiovisual media policy. This is the implementation of the new rules on Video Sharing Platform Providers (VSPs) with regard to the protection of minors against harmful content and of all users against incitement to violence and hatred. However, the application of the Country-of-Origin principle, the basic tenet of the Audiovisual Media Services Directive and audiovisual media regulation across the European Union, will inherently interfere with the stated policy aim of levelling the playing field vis-a-vis VSPs. This paper assesses the potential consequences of such regulatory dysfunctions in the context of hate speech regulation effective throughout Europe. It argues that Responsive Governance Model-type co-regulation could address and mitigate the loss of normative diversity, and outlines a blueprint for this. At stake is the (further) fragmentation of the internet. Hence, it is important and urgent to find adequate regulatory responses to ensure pluralistic and diverse media markets in Europe.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"83-98"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"49234838","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3489

Loreto Segura i Renau

引用次数: 0

El retorn dels diners confiscats pel govern franquista i l’obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals de drets humans. Una possible via de rescabalament (CA-EN)

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3452

Daniel Vallés Muñío

{"title":"El retorn dels diners confiscats pel govern franquista i l’obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals de drets humans. Una possible via de rescabalament (CA-EN)","authors":"Daniel Vallés Muñío","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3452","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3452","url":null,"abstract":"Aquest treball vol recordar l’us de la politica monetaria franquista com a arma a la Guerra Civil Espanyola i la confiscacio il·legitima dels diners republicans per part de l’Estat franquista. Aquesta confiscacio cal entendre-la com un dany patit per ciutadans particulars, dany efectiu que no ha estat reparat per l’Estat democratic espanyol dins la justicia transicional espanyola. Dins d’aquesta manca de reparacio, comentem la Sentencia del Tribunal Suprem num. 1470/2017, que desestima la reclamacio judicial d’aquest dany; un dels fonaments de la Sentencia es la manca de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador per l’omissio legislativa que reguli aquella reparacio. En aquest treball plantegem una possible via de reclamacio, que seria basar-nos en l’Informe del relator especial de l’ONU sobre justicia transicional, a l’empara del nou posicionament del Tribunal Suprem sobre l’obligatorietat de les recomanacions dels comites internacionals, sobre la base de la Sentencia del Tribunal Suprem num. 1263/2018, que per primera vegada en reconeix la vinculatorietat per a l’Estat espanyol.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"240-251"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"44381951","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla 社交网络上的仇恨言论：残酷中的言论自由

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3528

Laura Díez Bueso

{"title":"Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla","authors":"Laura Díez Bueso","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3528","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3528","url":null,"abstract":"Las reflexiones academicas sobre la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) relativa al discurso del odio son frecuentes. Sin embargo, actualmente se plantean relevantes interrogantes que todavia restan abiertos. Para empezar, no parece que la Corte europea tenga una concepcion clara y uniforme sobre el discurso del odio, sino que bajo este paraguas se cobijan realidades distintas. Para continuar, el TEDH aplica identico tratamiento juridico a estas diferentes realidades, obviando que el derecho debe ofrecer respuestas distintas a problemas distintos. Finalmente, la Corte no ha aclarado si este tratamiento juridico del discurso del odio, que siempre ha aplicado a mensajes emitidos por los canales tradicionales de comunicacion, puede trasladarse mutatis mutandi al discurso difundido a traves de redes sociales. Estos tres relevantes temas constituyen el objeto del estudio que se recoge en este articulo. Concretamente, el estudio se propone dar pasos en la delimitacion del concepto de discurso del odio; proponer un tratamiento juridico distinto a los diferentes tipos de discurso del odio; y analizar que consecuencias resultarian de aplicar la jurisprudencia europea sobre discurso del odio a la comunicacion en la red.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"50-64"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43208292","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 1

Constitució cultural a Cuba? Encerts i desencerts de la regulació jurídica de la cultura en la nova Constitució cubana 古巴的文化宪法？古巴新宪法中文化法律规范的根源

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3472

Eduardo Antonio Sardá Lloga, Carlos Guillermo Lloga

引用次数: 0

Un èxit només parcial: avaluació dels primers vint anys d’acords al si de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat Valenciana 仅部分成功：巴伦西亚国家一般合作双边委员会对前20年的评估

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3442

Clàudia Gimeno Fernández

引用次数: 0

Llibertat d’expressió i plataformes digitals: reptes de la regulació de continguts en un entorn global (CA-EN) 言论自由和数字平台：全球环境下内容监管的挑战（CA-EN）

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3519

J. Mir

{"title":"Llibertat d’expressió i plataformes digitals: reptes de la regulació de continguts en un entorn global (CA-EN)","authors":"J. Mir","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3519","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3519","url":null,"abstract":"Els drets fonamentals a la llibertat d’expressio i a la llibertat d’informacio es troben reconeguts, protegits i delimitats en la practica totalitat de les constitucions dels sistemes politics de les democracies liberals, entre elles la Constitucio espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del proces de difusio i distribucio de tot tipus de contingut. Tambe tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produit pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no son unicament i necessariament la proteccio del dret a la llibertat d’expressio. Els intermediaris son entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb mes influencia en el mon (particularment els de la Unio Europea i els Estats Units) incentiven la moderacio del contingut per part de les plataformes, garantint que no son penalitzades com a consequencia del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopcio de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creacio de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressio en linia.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"1-13"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46753422","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

La manca de solidaritat d’Europa davant la crisi humanitària. Qüestionant l’imaginari constitucional de la Unió Europea

IF 0.3

Revista Catalana de Dret Public Pub Date : 2020-12-15 DOI: 10.2436/RCDP.I61.2020.3403

Antoni Abat i Ninet, Acar Kutay

{"title":"La manca de solidaritat d’Europa davant la crisi humanitària. Qüestionant l’imaginari constitucional de la Unió Europea","authors":"Antoni Abat i Ninet, Acar Kutay","doi":"10.2436/RCDP.I61.2020.3403","DOIUrl":"https://doi.org/10.2436/RCDP.I61.2020.3403","url":null,"abstract":"La constitucio i el constitucionalisme de la Unio Europea (UE) son concebuts preferentment com un conjunt d’imaginaris en confrontacio, es a dir, relats que competeixen sobre la construccio juridicopolitica d’Europa. Aquests imaginaris han estat historicament fomentats per tecnocrates i elits politiques de la UE, pero tambe per diversos actors socials i economics, ja siguin democrates progressistes o be grups empresarials influents. Quan els tecnocrates i les elits es van dedicar al projecte de constitucionalitzacio de la UE cap als anys 90, el que pretenien era legitimar la Unio; perque aleshores la constitucionalitzacio era necessaria en esdevenir la Unio una organitzacio internacional no gaire tipica. A pesar que les lleis, la normativa i les politiques que es van adoptar en l’ambit de la UE van tenir un impacte en els ciutadans, no van afectar els processos legislatius o de presa de decisions politiques. La primera part d’aquest treball explica com la identitat constitucional de la Unio Europea s’ha forjat mitjancant la fixacio legal de valors, imaginaris i constel·lacions. Tot seguit, s’analitza la creacio progressiva de l’imaginari constitucional europeu i els efectes que ha tingut sobre aquest imaginari la manca de respostes adequades a les crisis humanitaries. L’article clou plantejant una serie d’interrogants que relacionen el projecte ideologic d’identitat col·lectiva europea, el proces d’integracio politica i el paper que els valors fundacionals de solidaritat i dignitat humana poden desenvolupar en aquests processos.","PeriodicalId":43071,"journal":{"name":"Revista Catalana de Dret Public","volume":"1 1","pages":"99-111"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2020-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43363216","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0