La manca de solidaritat d’Europa davant la crisi humanitària. Qüestionant l’imaginari constitucional de la Unió Europea

La constitucio i el constitucionalisme de la Unio Europea (UE) son concebuts preferentment com un conjunt d’imaginaris en confrontacio, es a dir, relats que competeixen sobre la construccio juridicopolitica d’Europa. Aquests imaginaris han estat historicament fomentats per tecnocrates i elits politiques de la UE, pero tambe per diversos actors socials i economics, ja siguin democrates progressistes o be grups empresarials influents. Quan els tecnocrates i les elits es van dedicar al projecte de constitucionalitzacio de la UE cap als anys 90, el que pretenien era legitimar la Unio; perque aleshores la constitucionalitzacio era necessaria en esdevenir la Unio una organitzacio internacional no gaire tipica. A pesar que les lleis, la normativa i les politiques que es van adoptar en l’ambit de la UE van tenir un impacte en els ciutadans, no van afectar els processos legislatius o de presa de decisions politiques. La primera part d’aquest treball explica com la identitat constitucional de la Unio Europea s’ha forjat mitjancant la fixacio legal de valors, imaginaris i constel·lacions. Tot seguit, s’analitza la creacio progressiva de l’imaginari constitucional europeu i els efectes que ha tingut sobre aquest imaginari la manca de respostes adequades a les crisis humanitaries. L’article clou plantejant una serie d’interrogants que relacionen el projecte ideologic d’identitat col·lectiva europea, el proces d’integracio politica i el paper que els valors fundacionals de solidaritat i dignitat humana poden desenvolupar en aquests processos.