{"title":"La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.161","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.161","url":null,"abstract":"En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar ens ajuden a construir i estudiar els relats historiogràfics de la Catalunya moderna. Més concretament, ens centrem en la descripció d’alguns dels membres del que s’ha intitulat el cercle erudit barceloní, un grup d’intel·lectuals interessats en textos històrics que es van reunir per tal de reescriure els orígens del territori en els anys previs a l’esclat de la Guerra dels Segadors. Analitzarem, a més, un cas epistologràfic inèdit fins ara que ens val per explicar com aquests historiadors també van difondre i completar els seus tractats històrics a través de l’epistolografia, concretament a través de la correspondència entre el comte de Guimerà, Jaume Ramon Vila i Esteve de Corbera.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"37 9","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133170973","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Jacob, la inspiració, Joan Vinyoli","authors":"Joan Requesens i Piquer","doi":"10.28939/rvf.v4.137","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v4.137","url":null,"abstract":"Resum: El patriarca bíblic Jacob és el referent objectiu amb el qual el poeta Joan Vinyoliconstrueix el poema «Nit d’àngel». El seu estudi en el context del poemari on és inclòs, ElCallat, em porta a veure’l com una exposició, diguem, del que per a ell és la paraula “inspiració”.Diria que Vinyoli, feta l’anàlisi del poema i una possible interpretació, ens hi mostraquin és l’esforç d’accés a la pròpia i més fonda interioritat, la qual retorna a l’exterior amb eltreball poètic, és a dir, en la construcció que ell anomena «els cants». L’experiència de Jacobd’haver lluitat amb un àngel, doncs, com a imatge reflexa de la descoberta de la intimitat i,simultàniament, de quin és del sentit de la seva vida de poeta.\u0000Paraules clau: Jacob, inspiració, interioritat, símbol, transcendència, natura.\u0000Abstract: The biblical patriarch Jacob is the objective reference with which the poet JoanVinyoli constructs the poem «Nit d’àngel». His study in the context of the book of poems inwhich is included, El Callat, makes me see it as an exhibition, let us say, of what for him isthe word “inspiration”. I would say that Vinyoli, once the analysis of the poem and a possibleinterpretation have been made, shows us what the effort is to access one’s own deepestinteriority, which returns to the exterior with the poetic work, that is, in the construction ofthe one he names “els cants”. Jacob’s experience of having struggled with an angel, then, asa reflection of the discovery of intimacy and, simultaneously, of what is the meaning of hislife as a poet.\u0000Key words: Jacob, inspiration, interiority, symbol, significance, nature.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"115 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-11-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133606061","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Mes filles! La dona als sermons de sant Vicent Ferrer","authors":"Albert Toldrà i Vilardell","doi":"10.28939/RVF.V3I0.73","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.73","url":null,"abstract":"Fem una mirada a la manera en què sant Vicent Ferrer, en la seua predicació, s’adreça a les dones, concebudes com un col·lectiu homogeni, definit per la seua submissió a l’home. Eva, temptada pel dimoni i instrument seu per a la caiguda de l’home, representa totes les dones, que oscil·len entre dos models: Eva, pecadora fecunda, i Maria, verge i mare. El diable continua temptant els homes, mitjançant la luxúria i la bellesa femenina, complementada per la cosmètica, els perfums i les robes a la moda, tot plegat condemnat pels moralistes com sant Vicent; un altra forma del pecat és la prostitució, un mal necessari segons les idees dels teòlegs, que en justifiquen l’existència. I les conseqüències del pecat: anticoncepció, avortament, exposició i infanticidi, fets habituals a les societats medievals i severament condemnats per sant Vicent.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"59 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117204150","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La multisecular invocació de sant Vicent Ferrer com a defensor de la «llengua valenciana»","authors":"A. F. Francés","doi":"10.28939/RVF.V3I0.65","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.65","url":null,"abstract":"Al llarg de la història de la llengua catalana, el nom de sant Vicent Ferrer (ca. 1350-1419) ha estat associat a l’estima per la seua llengua materna, ja que sempre va predicar «in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino». Els valencians han utilitzat aquesta creença per a invocar la protecció de sant Vicent sobre la «llengua valenciana» y sobre el poble valencià. És una de les raons que expliquen la gran popularitat del sant entre els valencians. Les modalitats amb què s’han expressat des del segle XVI les apologies de la llengua invocant l’exemple de sant Vicent posen de manifest una situació de conflicte lingüístic. ","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"36 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122259845","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La festa popular vicentina a València","authors":"G. H. I. Martí","doi":"10.28939/RVF.V3I0.68","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.68","url":null,"abstract":"L’article explora l’evolució històrica de la festa popular en honor a Sant Vicent Ferrer a València, analitzant les seues diverses fases: festa tradicional, festa moderna i festa contemporània. Així mateix, destaca els miracles vicentins com a referent central de la seqüència ritual festiva, junt a la sociabilitat de carrer que h fet possible la trnsmissió intergeneracional de la festa. El text també reflexiona sobre els condicionants que rep la festa vicentina actual, que precisa replantejar-se en un context de modernnitat avançada.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"108 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122264545","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La presència de Vicent Ferrer a Itàlia del nord: la Vita transmesa pel ms. XXVII de l’Arxiu Històric Diocesà de Novara","authors":"Chiara Maria Concina","doi":"10.28939/RVF.V3I0.63","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.63","url":null,"abstract":"Dins de l’atapeït grup de textos hagiogràfics al voltant de la figura de Vicent Ferrer, aquest article es proposa investigar l’epítom llatí de la Vita transmesa pel manuscrit XXVII de l’Arxiu Històric Diocesà de Novara. Aquest text, que segueix a prop les lectiones de l’Officium dedicat al predicador català Marcial Auribelli, presenta, no obstant això, una sèrie d’insercions provinents, amb tota probabilitat, de la Vita sancti Vincentii i de la seua lectio brevis, ambdues escrites pel dominicà sicilià Pietro Ranzano. Més enllà de la fàcies textual de l’epítom, el còdex de Novara representa un testimoni més de la difusió del culte del sant valencià a la Itàlia septentrional, és a dir, en aquelles zones, entre Piemont i la Llombardia, que havien estat tocades directament per la seua activitat de predicació.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"47 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115580791","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Sant Vicent Ferrer i la «nació» dels valencians (c. 1350-1419)","authors":"V. Sala","doi":"10.28939/RVF.V3I0.58","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.58","url":null,"abstract":"A grans trets, els estudis d’Antoni Ferrando, Enric Guinot, Agustín Rubio Vela i Vicent Baydal han perfilat una cronologia bastant detallada del procés de formació de la identitat col·lectiva valenciana vinculada al Regne de València durant la baixa edat mitjana. El present article profunditza en el període d’existència del dominic Vicent Ferrer (c. 1350-1419), durant el qual es va produir la irrupció amb potència en l’esfera pública dels principals usos i funcions de la identitat col·lectiva valenciana.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"22 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"120955635","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Pels seus ossos el coneixereu. Relíquies de Sant Vicent Ferrer a la València barroca","authors":"Emilio Callado Estela","doi":"10.28939/RVF.V3I0.60","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.60","url":null,"abstract":"Fins a tres relíquies de sant Vicent arribarien a la ciutat de València durant el segle XVII. Concretament, en 1600, 1601 i 1611 i va coincidir amb una etapa d’esplendor del vicentinisme local i la revalortizació del culte als sants per part del Concili de Trento. D’això s’ocupa el present article. PARAULES CLAU: sant Vicent Ferrer. Relíquies. Segle XVI. València.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"615 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122696192","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Vicent Ferrer, el sant que ressuscitava els morts. Miracles i religiositat popular en la baixa edat mitjana","authors":"A. Furió","doi":"10.28939/RVF.V3I0.66","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.66","url":null,"abstract":"L’Edat Mitjana va ser un temps pròdig en sants i en miracles. N’hi havia tants, que no cabien en el santoral ni hi havia prou dies en el calendari per a celebrar-los degudament, per la qual cosa l’Església hagué d’habilitar una festivitat conjunta per a tots ells, que inclou també els qui no han estat reconeguts oficialment com a tals, el dia de Tots els Sants, que se celebra l’1 de novembre. La inflació del santoral s’explica perquè al principi no es requerien molts formalismes per declarar santa una persona. N’hi havia prou amb la veneració popular, que de vegades s’estenia també al lloc on estava soterrat i a les seues relíquies, i, sobretot, al reconeixement de les seues virtuts excepcionals i de la seua facultat d’obrar miracles, gràcies al seu poder d’intercessió davant Déu.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"26 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126945358","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La primera celebració del centenari de la mort de sant Vicent Ferrer (1919)","authors":"R. Roca","doi":"10.28939/RVF.V3I0.70","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/RVF.V3I0.70","url":null,"abstract":"L’any 1919 la ciutat de València celebrà, per primera vegada, el centenari de la defunció de sant Vicent Ferrer. I potser a causa de la manca de tradició commemorativa i de la difícil conjuntura política i social –i tal vegada també de l’excessiu anhel oficialista dels principals promotors, la comunitat de dominics de València–, alguns dels actes més importants de l’efemèride, com ara la resolució del certamen històric, artístic i literari i la inauguració d’una làpida de commemoració i record, acabaren demorant-se més de dos anys. Amb tot, hom assentà una nova fita vicentina; i, gràcies a la implicació d’entitats culturals com ara Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, s’aconseguí també que la llengua dels valencians no fóra la gran absent de la festivitat.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-06-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128265522","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}