{"title":"La Segona Germania o la reminiscència d’una vella revolta","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.155","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.155","url":null,"abstract":"El present treball tracta d’abordar la Segona Germania (1693) des d’una nova perspectiva a través de la bibliografia existent. L’expulsió dels moriscos va engegar una racionalització del règim senyorial i una progressiva reordenació agrària que va provocar canvis profunds dins de la societat valenciana, i especialment a les actuals comarques centrals perquè havia estat una zona densament poblada per moriscos. L’ascens d’una important oligarquia i la proletarització d’una part dels camperols impulsaren en aquests indrets reivindicacions per a rebaixar les exaccions senyorials. Al principi intentaren satisfer les seues demandes mitjançant la via legal, però empentats pels constants fracassos, els vassalls s’aixecaren l’estiu de 1693 per a fer complir les seues exigències. La revolta fou fàcilment dissolta per les autoritats reials, però les reivindicacions antisenyorials continuaren vigents i reeixiren ràpidament amb l’esclafit de la guerra de Successió.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"83 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124108449","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El (no) record de la Germania a Mallorca (segle xvi)","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.154","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.154","url":null,"abstract":"La memòria que va persistir de la Germania a Mallorca fou limitada, ja que només tenim notícia d’una crònica sobre els fets (perduda) i d’un nombre limitat de relats. En l’àmbit popular no n’ha quedat cap constància en contes, rondalles i altres manifestacions orals. En la literatura culta la versió que va perdurar de la revolta durant segles fou completament negativa. Completam aquesta visió sobre la matèria amb el comentari d’una relat conegut més recentment i l’aportació de tres breus textos fins ara inèdits. Tots quatre, així com altres de coneguts, foren redactats per notaris, un col·lectiu massivament antiagermanat i que, per tant, fou objecte de persecució per part dels revoltats.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"16 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131944985","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Adolf Piquer Vidal La identitat narrativa valenciana en el segle xx","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.168","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.168","url":null,"abstract":"La identitat valenciana al segle xx ha estat un tema complex i de gran producció als estudis catalans contemporanis. La posició excèntrica del País Valencià respecte a la resta del territori de parla catalana —que a més inclou territoris originàriament castellanoparlants i una forta castellanització dels nuclis urbans—, la mancança d’un entramat cultural fort com bé podíem trobar al Principat a principis de segle o les posicions reaccionàries d’alguns sector secessionistes han marcat sovint el full de ruta d’un món laberíntic.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"20 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126367599","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El tòpic de la bonaventura de la gitana en dues poesies de la Guerra de Successió","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.162","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.162","url":null,"abstract":"El present article recupera, edita i estudia dues cançons de la Guerra de Successió que elaboren un mateix tòpic: el de la gitana que diu la bonaventura a dos joves a partir de la lectura del palmell de la mà. Els joves són els dos pretendents a la corona espanyola, Felip d’Anjou i Carles d’Àustria. Primer, es repassa breument la tradició del motiu folklòric de la bonaventura de la gitana en la pintura i la literatura del barroc, i s’analitza quins elements d’aquest motiu es fan presents en l’elaboració de cada un dels poemes. Després es compara el contingut narratiu i ideològic dels dos textos, s’observa com el to humorístic del poema dedicat a Felip contrasta amb el to encomiàstic del text de Carles i s’estableix que els dos s’han de datar a l’estiu de 1707.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"134 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123220170","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El record de la Germania a la segona meitat del segle xix i el primer terç del xx","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.156","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.156","url":null,"abstract":"L’estudi s’ocupa d’assenyalar l’atenció que els escriptors valencians de la segona meitat del segle xix i el primer terç del xx dedicaren a la revolta de les Germanies. D’aquesta manera, s’hi posa especial atenció en les conferències que, sobre les dissimilituds entre «les Comunitats de Castella i les Germanies de València», pronuncià Fèlix Pizcueta en desembre de 1881 i gener de 1882; la redacció i recepció de l’obra teatral Lo darrer agermanat, que Constantí Llombart estrenà en 1883; els dos textos —un dels quals inacabat i totalment desconegut— que, en valencià i ambientats en les Germanies, redactà el jove Vicent Blasco Ibáñez; i altres obres literàries, acadèmiques i periodístiques que van veure la llum al territori valencià durant la segona part del Huit-cents i fins a 1935.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"38 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128857765","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La revista Germania (1925-1926): un altaveu del valencianisme ratpenatista","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.157","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.157","url":null,"abstract":"Germania fou una revista vinculada a Lo Rat Penat que es publicà a València de manera quinzenal entre el 15 d’abril de 1925 i l’1 d’abril de 1926. La iniciativa fou promoguda per les joventuts de l’entitat i dirigida per Lluís Cabrelles, i hi col·laboraren personalitats de renom dins del món cultural valencià com Francesc Almarche, Francesc Puig i Espert, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Lluís Guarner, Francesc Lacomba, Estanislau Alberola, Josep Sanchis Sivera o Lluís Fullana. S’hi tractaven temes relacionats amb la llengua, la literatura i la cultura pròpies i se’n desprenien idees del valencianisme moderat, pròxim als cercles de la institució centenària.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"14 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127261634","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Anna Alberni, Lola Badia & Raffaele Pinto (eds.) El pensament d’Ausiàs March","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.166","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.166","url":null,"abstract":"El pensament d’Ausiàs March, que ara poden consultar els interessats i els investigadors, és el nou estudi sobre la poesia del nostre cavaller més gran del xv. Així, sota l’edició d’Anna Alberni, Lola Badia i Raffaele Pinto, tots tres especialistes de l’obra marquiana, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona publica, en aquest manual, una selecció de deu ponències presentades en el Congrés Internacional de Barcelona, celebrat el passat mes de desembre de 2018. El congrés, amb el mateix títol que el llibre que ací ressenyem, va tractar de reflexionar sobre la figura del poeta del segle d’or de la literatura catalana, més com a pensador que com a creador, més com a filòsof que com a autor líric.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"38 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121546461","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El record polièdric de la Germania","authors":"Vicent Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.158","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.158","url":null,"abstract":"Acarar un fet històric com el de la revolta de les Germanies no resulta senzill per la càrrega simbòlica que arrossega per als valencians. Tanmateix, el també valencià Josep Lozano amb Crim de Germania fa possible recordar-la tot d’una però mitjançant diferents perspectives. I és per això que plantegem rastrejar aquest record a través de quatre capítols en concret de l’obra que amaguen personatges i configuracions ben travats, i esdevenen espill dels bàndols que intervingueren en la contesa però també de les tensions internes que hi havia i dels canvis de rol que es podien donar en passar de ser víctimes a botxins. Ens referim a «El banquet», «La mort de Vicent Peris», «Memòries de Felip Quzman» i «Lletres a l’absent», quatre unitats literàries que sobreïxen al servei de la ploma de Josep Lozano i que són capaços de crear el record polièdric de la Germania.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"66 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115940644","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La documentació de les Germanies: els processos contra els agermanats","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.151","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.151","url":null,"abstract":"En aquest treball es denuncia l’absència de memòria pública en complir-se el cinqué centenari de la revolta agermanada, al mateix temps que s’encareix la importància de la documentació històrica per a l’estudi i el coneixement del conflicte. Es passa revista als arxius i sèries que custodien aquesta documentació tan rica, s’adverteix sobre el risc de desaparició d’alguns registres i s’hi subratlla la transcendència informativa dels processos penals incoats als responsables de la revolta. Finalment, s’hi ofereix una breu síntesi del contingut d’un parell de destacats processos penals, algun dels quals ha merescut, fins i tot, una edició íntegra.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130776054","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Set dies sense sortir de casa: el matrimoni com a destí i reclusió a ‘La filla estrangera’ de Najat El Hachmi","authors":"V. Escartí","doi":"10.28939/rvf.v5.165","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v5.165","url":null,"abstract":"Aquest article analitza el matrimoni com a tema cultural a la novel·la La filla estrangera (2015), de Najat El Hachmi (encara que en alguns moments també tindré en consideració les altres obres de l’escriptora). Començaré presentant el protagonisme de les dones en les migracions contemporànies i tot seguit aprofundiré en el tema del matrimoni, primer com a destí d’una dona i després com a imposició i reclusió. Acabaré delineant breument la trajectòria d’emancipació de la protagonista de La filla estrangera, lluny de la família i de tradicions en les quals no es reconeix.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-11-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134270071","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
京公网安备 11010802042870号
求助内容：
应助结果提醒方式：