Ítaca. Revista de Filologia最新文献

Ressenya del llibre: Joan Gomila Pere (2022), L’obra folklòrica d’Isidor Macabich Ressenya del llibre：Joan Gomila Pere (2022)，L'obra folklòrica d'Isidor Macabich

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.25145

Tània Muñoz Marzà

引用次数: 0

Lolita i Dolores: nimfetes seductores o víctimes de pederàstia? 洛丽塔和多洛丝：诱人的少女还是恋童癖的受害者？

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24850

Marta Gort Paniello

{"title":"Lolita i Dolores: nimfetes seductores o víctimes de pederàstia?","authors":"Marta Gort Paniello","doi":"10.14198/itaca.24850","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24850","url":null,"abstract":"El mite de Pigmalió ha estat objecte d’atenció de molts escriptors del segle xx; Isabel-Clara Simó, per exemple, ofereix en la novel·la La salvatge (1993) una re-lectura de la versió contemporània per excel·lència d’aquest mite: Pygmalion (1916), de G.B. Shaw. La protagonista de La Salvatge, Dolores (Dorothy Gardner) mostra certes confluències amb Lolita (Dolores Haze), la jove pre-adolescent que dona nom a la cèlebre novel·la de Nabokov, Lolita (1955). Aquest article pretén analitzar la representació de les dues protagonistes en clau de gènere i estudiar la pervivència i recreació de figures mítiques com Galatea i la nimfa en les novel·les del segle xx. En primer lloc, Dolores i Lolita presenten una sèrie de trets compartits com són l’edat, la nacionalitat, el nom (o el canvi d’aquest, més aviat), l’orfandat, el poder de seducció dels seus tutors, la pèrdua de llibertat i, com a conseqüència, el desig d’escapar de les mans dels seus opressors. Simó, a banda d’inspirar-se en el teatre de Shaw, també va beure de l’obra del seu contemporani rus. En segon lloc, les dues adolescents es basen en arquetips mitològics: Dolores mostra paral·lelismes evidents amb la figura de Galatea (l’estàtua creada per Pigmalió en el mite clàssic), mentre que Lolita és descrita pel narrador i protagonista de l’obra, Humbert Humbert, com una nimfeta. Com l’article tractarà de demostrar, els dos rols mitològics s’entrellacen i conflueixen en les dues protagonistes: Dolores actua en certs moments com una nimfa i Humbert exerceix de Pigmalió de Lolita, la qual esdevé en certs moments la seva estàtua d’ivori. La principal diferència entre les protagonistes és que Lolita ha passat a la història com una nena seductora i provocativa, mentre que Dolores no ha sigut associada amb una actitud promíscua. Independentment d’aquest fet, totes dues són víctimes d’uns homes que es creuen amos dels seus cossos.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"125 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139254125","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual 当代加泰罗尼亚文学中的 Andròmaca：从萨尔瓦多-埃斯普留到马吉-苏尼耶的超文本轨迹

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24843

Alfons Gregori i Gomis

引用次数: 0

La monotonicitat i la dislocació a la dreta en català 加泰罗尼亚右翼的单调与错位

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24831

Alexis Llobet, Jaume Solà

{"title":"La monotonicitat i la dislocació a la dreta en català","authors":"Alexis Llobet, Jaume Solà","doi":"10.14198/itaca.24831","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24831","url":null,"abstract":"L’objectiu de l’article és estudiar la relació entre la dislocació a la dreta i la monotonicitat, tant creixent com decreixent. D’entrada, hem establert que en una llengua de focus final com el català, el focus no final és emfàtic; i, a continuació, hem interpretat la dislocació a la dreta a partir de la presència o absència d’un tret: si implica contrast. Metodològicament, pel que fa a la part que estudia la monotonicitat i la dislocació, hem analitzat un conjunt ampli de casos per buscar-hi generalitzacions que relacionin la monotonicitat, la definitud i la interpretació de cancel·lar o no una pressuposició. Per valorar aquesta variació multifactorial, hem recorregut als parells mínims: revisem sistemàticament la relació entre monotonicitat i cancel·lació de pressuposició, tant quan entre la dislocació i l’antecedent hi ha contrast com quan no. Respecte dels resultats, la monotonicitat creixent sembla l’opció principal en les dislocacions a la dreta. Per exemple, hem pogut comprovar que no presenta restriccions en la definitud, mentre que la decreixent, sí. D’altra banda, en els casos en què hi ha contrast, la monotonicitat creixent pot cancel·lar pressuposicions; per contra, la decreixent no les pot cancel·lar del tot. En les situacions sense contrast, al contrari que la monotonicitat decreixent, la creixent, de vegades mitjançant la identitat, funciona amb antecedents no lingüístics, demostratius o epítets. Com a conclusions, les dades mostren clarament que la monotonicitat creixent és l’opció principal per a dislocació a la dreta tant quan hi ha contrast com quan no, com hem dit, i això ens porta a afirmar que el contrast no és el responsable que hi hagi dislocació o no, sinó que el responsable és l’èmfasi. Si considerem l’èmfasi responsable de la monotonicitat creixent, en una relació membre/conjunt, per exemple, emfasitzar amb la dislocació a la dreta que ens falta el conjunt implica emfasitzar que ens en falta un membre; en canvi, emfasitzar dislocant a la dreta que ens falta un membre d’un conjunt no implica que ens falti tot el conjunt.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"52 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139253361","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes 当代加泰罗尼亚文学中对圣母领报的改写：Jacint Verdaguer、Josep Carner、Quim Monzó和 Núria Cadenes

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24886

{"title":"Reescriptures de l’Anunciació a Maria en la literatura catalana contemporània: Jacint Verdaguer, Josep Carner, Quim Monzó i Núria Cadenes","authors":"J. ©2023, À. Cano, Mateu, Jacint Verdaguer, Joseph Carner, Quim Monzó, Núria Cadenes, J. Àngel, Cano MaTeU","doi":"10.14198/itaca.24886","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24886","url":null,"abstract":"«Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús», diu l’àngel Gabriel a Maria, que, tot i que verge i compromesa en matrimoni amb Josep, es reconeix serventa del Senyor i accepta la paraula del missatger de Déu. L’episodi bíblic de l’Anunciació, protagonitzat per la Mare de Déu i narrat a l’evangeli de sant Lluc (Lc 1,26-38) —a l’evangeli de sant Mateu (Mt 1,18-24) també apareix, però el protagonisme recau sobre Josep—, ha estat aprofitat al llarg de la història com a motiu per a noves interpretacions artístiques; pensem, per exemple, en els quadres de Fra Angelico, Sandro Botticelli, Jacopo Tintoretto o Dante Gabriel Rossetti, entre d’altres. L’objectiu d’aquest article és analitzar-ne les reescriptures o relacions hipertextuals que diversos autors de la literatura catalana contemporània han realitzat: des de Jacint Verdaguer, al poemari Jesús Infant: Betlem (1891), fins a Núria Cadenes, al conte «M.» (AZ, 2009), passant per Josep Carner i el seu Deu rondalles de Jesús Infant (1904), o Quin Monzó, al relat «La sang del mes que ve» (Mil cretins, 2007), tots tenen en comú el punt de partida, això és, el mite de l’Anunciació a Maria. En aquest sentit, prenent com a model de referència Gérard Genette i el seu Palimpsestes. La littérature au second degré (1982), l’episodi bíblic actuaria com a text anterior A, o hipotext, mentre que les obres dels autors catalans que se’n deriven farien de texts B, o hipertexts. És l’examen d’aquestes relacions de derivació —transformacions serioses o transposicions en Verdaguer i en Carner; transformacions lúdiques o paròdies en Monzó i en Cadenes— el que ens permetrà observar el tractament i les característiques que els escriptors donen a la figura de la Mare de Déu: un tractament que va des de l’acceptació del paper submís que el destí li té guardat fins al de revolta o al de subversió respecte a l’ordre establert.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"42 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139252482","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà 艾琳-索拉（Irene Solà）的《Canto jo i la muntanya balla》生态女权主义分析

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24852

Raül Sánchez-Ballester

{"title":"Anàlisi ecofeminista de Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà","authors":"Raül Sánchez-Ballester","doi":"10.14198/itaca.24852","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24852","url":null,"abstract":"Un dels principals objectius de l’ecofeminisme és conscienciar la societat de la crisi ecològica i el sexisme, atés que fan perillar la supervivència dels éssers vius i de la natura. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la d’Irene Sola que pot ser analitzada des d’aquesta perspectiva per la gran diversitat de veus narratives gràcies a l’aplicació del concepte d’heteroglòssia de Bakhtín. L’autora dona veu a éssers que, tradicionalment, han estat silenciats per la societat antropocèntrica i androcèntrica com ara les dones, els animals i la natura. A més, cal remarcar que totes aquestes veus tenen la mateixa importància per al desenvolupament de la història. Pel que fa a les veus dels personatges femenins, convé remarcar que són molt diferents entre elles i ens aporten diverses perspectives d’entendre les relacions, la maternitat, la sexualitat i l’entorn que els envolta. Així mateix, el folklore i l’etnopoètica tenen una gran importància en la novel·la perquè una de les narradores és una dona d’aigua i els personatges fan ús de les llegendes per a entendre l’entorn natural o per a distreure’s del dolor i les desgràcies per uns moments. Un altre cas significatiu és el de Cristina que critica l’exclusió de les dones de tradicions com ara la festa de l’os de Prats de Molló. D’altra banda, els animals i la natura també són narradors gràcies al mecanisme de la imaginació empàtica de Randy Malamud. Tocant als animals, cal remarcar el capítol narrat per Lluna, la gossa de Mia, per l’estreta relació que manté amb ella i la narració del part d’un cabirol en comparació a la narració que fa la dona d’aigua d’un part humà. Finalment, convé fixar-se en els vincles entre les veus narratives i els personatges de l’obra perquè exemplifiquen les dues dependències humanes: la interdependència i l’ecodependència.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"56 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139250920","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

SANTANACH SUÑOL, Joan (Ed.) (2021): Montserrat Roig en el record. Visions i antologia de textos. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 66 p., ISBN: 978-84-9168-697-2. http://hdl.handle.net/2445/177213 SANTANACH SUÑOL, Joan (Ed.) (2021): Montserrat Roig en el record.Visions i antologia de textos.Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 66 p., ISBN: 978-84-9168-697-2. http://hdl.handle.net/2445/177213

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24930

Héloïse Elisabeth Marie-VincentGhislaine Ducatteau

引用次数: 0

Ressenya del llibre: Llúcia Martín Pascual (2022): Bestiari medieval Ressenya del llibre: Llúcia Martín Pascual (2022)：中世纪野兽

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.24976

M. Á. Sequero García

引用次数: 0

Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022), Gèneres a la frontera del cànon. Una aproximació a la literatura il·lustrada i la seua traducció Ressenya del llibre: Robert Martínez-Carrasco i Julia Haba-Osca (ed.) (2022)，Gèneres a la frontera del cànon。Una aproximació a la literatura il-lustrada i la seua traducció.

Ítaca. Revista de Filologia Pub Date : 2023-11-21 DOI: 10.14198/itaca.25056

Robert March Tortajada