Andròmaca en la literatura catalana contemporània: de Salvador Espriu a Magí Sunyer, un trajecte hipertextual

L’objectiu principal del present article ha estat analitzar a la llum dels diferents hipotextos, en especial la Ilíada d’Homer, l’Eneida de Virgili i l’Andromaque de Jean Racine, dos relats en llengua catalana protagonitzats per la figura d’Andròmaca: la prosa «Andròmaca» (1976/1981) del volum Les roques i el mar, el blau de Salvador Espriu (1913-1985), una de les seves darreres obres publicades, i el conte homònim de l’escriptor i investigador universitari del Camp de Tarragona Magí Sunyer (1958), recollit a Andròmaca i el centaure (2014). L’aplicació dels plantejaments de Gérard Genette sobre el funcionament de la hipertextualitat ha permès, en definitiva, aprofundir en la construcció intertextual de les obres catalanes seleccionades i establirne l’adscripció estètica i ideològica: la visió tràgica de la vida i el jansenisme en el cas de la transposició d’Espriu, i la postmodernitat i el feminisme en el interessant cas del text de Sunyer, situat entre el travestiment i la transposició.