Ítaca. Revista de Filologia最新文献

{"title":"La novel·la Júlia, els personatges i els fets del Petrolio","authors":"Jordi Tormoi Santonja","doi":"10.14198/itaca.24798","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca.24798","url":null,"abstract":"La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó, Júlia, ha esdevingut un clàssic de la literatura catalana que enguany compleix quaranta anys. El llibre ha estat reimprès més de quaranta vegades, la darrera en el marc de la col·lecció «Els llibres d’Isabel» de l’editorial Bromera, i ha estat una de les novel·les amb major influència entre lectors i escriptors. Aquesta investigació ha tingut com a finalitat analitzar la importància i presència dels fets històrics en la novel·la i com l’autora es va enfrontar al fet de treballar-la. Així mateix, s’ha pretés mostrar els lligams principals entre la ficció i la no ficció en el text i descobrir en qui es va basar Simó a l’hora de crear els personatges principals de la novel·la. La metodologia utilitzada ha sigut variada. D’entrada, s’ha aplicat el Mètode Interpretatiu, desenvolupat a partir de l’anàlisi de les publicacions relatives al Petrolio i, especialment, la novel·la Júlia, aplicant tècniques inductives i dialèctiques, principalment. A més, cal destacar l’aplicació del Mètode Investigació, és a dir, la implementació de tècniques amb què s’ha procedit a identificar el fet d’estudi, obtenir informació, realitzar entrevistes, localitzar informació i documentació en diferents arxius, etcètera. Aquest article analitza, documenta i enquadra l’obra de l’autora alcoiana en el seu marc històric, la revolució internacionalista del Petrolio a l’Alcoi del 1873, presenta el procés que va seguir a l’hora de desenvolupar la novel·la i descobreix qui va inspirar els personatges de Júlia i Josep Romeu a l’argument novel·lesc. Aquest darrer és el resultat més destacat del treball, ja que fins el moment es desconeixia aquesta qüestió de què l’autora no va parlar gaire. El debat principal que pot suscitar aquesta investigació es centra a definir els límits entre la realitat i la ficció i com els fets històrics i els esdeveniments personals i familiars serveixen de base per als autors a l’hora de donar forma als textos literaris. No hi ha cap dubte que la història, com a disciplina, ofereix als creadors una informació rellevant a l’hora de traslladar-la al text de ficció i és per això que moltes vegades és a través d’aquests textos quan esdevé un fet popular. El cas de la novel·la Júlia n’és un bon exemple, ja que a partir de les seues pàgines han sigut molts els lectors que han conegut una part important de la història valenciana. La primera novel·la d’Isabel-Clara Simó és una obra de creació literària de ficció en què els fets històrics estan ben presents. Sense aquests, l’obra no hagués estat possible. Realitat i ficció van de la mà de l’autora en el text.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"6 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"139253708","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalana","authors":"Carme Oriol","doi":"10.14198/itaca2022.13.01","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.01","url":null,"abstract":"L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha realitzat. S’hi tracta de manera especial la important tasca desenvolupada en la recuperació, l’estudi i la difusió del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, s’hi analitza la seva vessant d’activista cultural, de promotor i impulsor d’iniciatives de suport a la literatura popular catalana i de divulgador de la tasca duta a terme per diversos autors dels territoris de llengua i cultura catalana i de les seves obres.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"46 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123171507","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"La llegenda de fra Joan Garí al segle XVI: Estudi i Edició acarada de dues versions castellanes basades en un text català antic","authors":"Joan Mahiques Climent","doi":"10.14198/itaca2022.13.04","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.04","url":null,"abstract":"La llegenda de fra Joan Garí, primer eremita de Montserrat, es documenta entre els segles XIII-XV a través de textos escrits en llatí o en català, però en el segle xvi aquest mateix relat es va transmetre sobretot a través d’obres devotes o historiogràfiques impreses en castellà per autors com Pedro de Burgos, Pedro de Medina o Pere Antoni Beuter. En aquest article s’ofereix un panorama general sobre les reescriptures medievals o cinc-centistes d’aquesta llegenda, i es posa especial èmfasi en dues de les versions castellanes més extenses, ambdues anònimes: la Historia de fray Juan Garín, sense dades tipogràfiques però impresa a Toledo durant els darrers dies de 1527 o poc després; i la Vida de fray Juan Garín (València, 1561), basada en el Libro de los milagros (1536) de Pedro de Burgos. La Vida, gairebé desconeguda, ens ha arribat a través d’un plec solt de la Biblioteca Comunale Augusta de Perugia. A banda d’introduir i comparar la Historia i la Vida amb altres versions de la mateixa llegenda, aquest article ofereix una edició acarada d’ambdós textos.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"109 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126675674","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Anàlisi sociolingüística de la toponímia oficial de la ciutat d’Alacant","authors":"Marc Salomón Uroz","doi":"10.14198/itaca2022.13.08","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.08","url":null,"abstract":"L’onomàstica, i en concret la toponímia, permet una gran varietat d’aproximacions, una de les quals és la sociolingüística. Tot i el trencament de la transmissió del valencià a la ciutat i la subsegüent substitució lingüística pel castellà, la toponímia ha romàs en bastants casos en valencià, que a través del castellà són deturpats, adaptats o traduïts per a ajustar-se al nou context lingüístic en castellà de la ciutat. Analitzem les característiques lingüístiques i sociolingüístiques dels topònims i els situem en la història de la substitució lingüística a la ciutat.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"40 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126336171","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Notes marginals a El cançoner popular de Mallorca","authors":"Jaume Guiscafrè","doi":"10.14198/itaca2022.13.02","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.02","url":null,"abstract":"En aquest treball s’analitzen i es contextualitzen les notes, les marques i les referències creuades que Rafel Ginard va deixar manuscrites en un exemplar del seu llibre El cançoner popular de Mallorca. Aquests epitextos de caràcter íntim ens ajuden a entendre quina percepció tenia l’autor sobre la seva obra i en certa manera posen l’èmfasi en algunes de les preocupacions fonamentals del folklorista mallorquí: el bon ús de la llengua i la depuració estilística, l’apreciació del folklore com a fenomen cultural i social i de la tasca científica dels folkloristes, la configuració de la poesia oral mallorquina i la voluntat de deixar testimoni del seu propi passat per mitjà de les memòries personals.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"62 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126302412","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne","authors":"Emili Samper Prunera","doi":"10.14198/itaca2022.13.03","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.03","url":null,"abstract":"L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"7 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128083350","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019)","authors":"J. Climent","doi":"10.14198/itaca2022.13.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.11","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 30. ISBN: 978-84-9191-101-2, 264 pp. ","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"18 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131127419","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català. Volum I i II","authors":"Vicent Pastor i Briones","doi":"10.14198/itaca2022.13.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.12","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Flos sanctorum o Vides dels sants pares. Legenda aurea en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum I i II. ISBN 9788491912156, 304 pp.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128691526","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Els papers de la Festa: notes sobre l’Arxiu del Patronat del Misteri d’Elx","authors":"Joan Castaño Garcia","doi":"10.14198/itaca2022.13.06","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.06","url":null,"abstract":"La creació del Patronat Nacional del Misteri d’Elx en 1951 com a organisme responsable del drama assumpcionista elxà, va posar en marxa un arxiu de documents i materials bibliogràfics i audiovisuals. Un arxiu que, amb el pas del temps i el creixement continuat dels seus fons, s’ha convertit en un instrument imprescindible per a les investigacions al voltant de la Festa d’Elx, única mostra del teatre religiós medieval que s’ha mantingut viva al llarg de més de cinc-cents anys. Aquest article descriu la fundació i evolució en els últims setanta anys d’aquest arxiu, així com els diferents apartats i materials que conté. S’acaba amb una reflexió de cara al futur amb un seguit d’actuacions que potencien aquest conjunt documental, que permeten donar als seus fons els tractaments tècnics recomanats per a la conservació adient i, sobretot, que el conserven com una eina fonamental per aprofundir en el coneixement i en la patrimonialització del Misteri d’Elx.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"33 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132947981","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Ressenya del llibre: Joan Fuster i Serra d’Or. Els articles seriats (1968-1984)","authors":"Daniel P. Grau","doi":"10.14198/itaca2022.13.10","DOIUrl":"https://doi.org/10.14198/itaca2022.13.10","url":null,"abstract":"Ressenya del llibre: Joan Fuster i Serra d’Or. Els articles seriats (1968-1984). València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN: 978-54-9134-974-7, 328 pp.","PeriodicalId":242939,"journal":{"name":"Ítaca. Revista de Filologia","volume":"142 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-15","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"123409253","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}