{"title":"Reseña de “’Salvajes’ de Acá y de Allá: Memoria y Relato de Nos-otros. Liber Amicorum Luis Díaz Viana\"","authors":"Martha Cecilia Cedeño-Pérez","doi":"10.5565/rev/periferia.913","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.913","url":null,"abstract":"\"’Salvajes’ de Acá y de Allá: Memoria y Relato de Nos-otros. Liber Amicorum Luis Díaz Viana\", es una compilación que rinde tributo al antropólogo y filólogo Luis Díaz Viana y a sus importantes aportes a las ciencias sociales y las humanidades y al arte en general. Se trata de un libro coordinado por Dámaso Javier Vicente Blanco, Pedro Tomé Martín, Ignacio Fernández de Mata y Susana Asensio Llamas y editado por la Universidad de Valladolid. Lo integran artículos de temáticas y abordajes heterogéneos, atravesados ineludiblemente por las in-certidumbres de un mundo signado por la complejidad, el cambio y la globalización.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-06-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130621736","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Formació i orientació professional al Grau d’Antropologia: Reflexió sobre una experiència d’innovació docent","authors":"Silvia Carrasco Pons, Isidoro Ruiz Haro","doi":"10.5565/rev/periferia.916","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.916","url":null,"abstract":"Aquest breu article és, com el títol indica, una reflexió sobre l’experiència d’innovació docent que s’ha dut a terme el curs 2022-23 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb estudiants de quart curs del grau. Una experiència pilot que ens ha permès anar més enllà de la formació programada i esperable en continguts i tècniques de la disciplina, i multiplicar el valor de moltes de les competències assolides, al llarg del grau i al llarg de les activitats realitzades fora del grau. L’objectiu ha estat en tot moment potenciar les possibilitats d’inserció laboral de les graduades i els graduats per mitjà d’un enfocament, unes activitats formatives i una orientació fetes gairebé a mida. Estem convençuts que això donarà molt aviat el seu fruit.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"38 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-06-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127642128","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El Seminari que vam dedicar a “Repensar Coderch”","authors":"Isabel Graupera Gargallo","doi":"10.5565/rev/periferia.904","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.904","url":null,"abstract":"S’introdueix l’experiència d’innovació docent que, des de l’antropologia aplicada i en el marc del Seminari de Teories i Recerques Antropològiques Avançades, va possibilitar als alumnes de 3r i 4rt curs del Grau d’Antropologia produir una exposició fotogràfica sobre el treball etnogràfic realitzat al voltant de l’obra arquitectònica de José Antonio Coderch a Sant Feliu de Codines. La mostra fou el resultat d’una pràctica per generar propostes d’intervenció sociocultural per a la patrimonialització, protecció i difusió d’una obra arquitectònica de gran valor material i immaterial.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"77 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-02-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114127613","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Reseña de “Una noche de espanto. Los otomíes en la obscuridad”","authors":"Yuyultzin Pérez Apango","doi":"10.5565/rev/periferia.888","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.888","url":null,"abstract":"Jacques Galinier ha dedicado más de cuarenta años al estudio de la organización ritual y la cosmología otomí. En su libro “Una noche de espanto. Los otomíes en la obscuridad” cuestiona: ¿Qué ocurre durante la noche?; ¿Por qué se espera tan ardientemente?; O ¿por qué es fuente de tanto pavor? Así, estas preguntas le sirven como referente para ahondar en una parte fundamental de la vida otomiana: la filosofía de la noche. A lo largo de este corto pero nutrido ensayo, Galinier presta atención a los especialistas y sus ritos chamánicos aunque ahora se centra en el momento en el que ocurren: la noche.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115427936","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Emma Vinyals de Ignacio-Simó, Júlia Moll Pons, Guim Solivelles Maristany, Guillem Vila Ribas
{"title":"Nous usos del patrimoni industrial: Conferència de Maite Aguado","authors":"Emma Vinyals de Ignacio-Simó, Júlia Moll Pons, Guim Solivelles Maristany, Guillem Vila Ribas","doi":"10.5565/rev/periferia.901","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.901","url":null,"abstract":"En el marc del seminari de teories i recerques avançades del grau d’Antropologia Social i Cultural (UAB) vam visitar la casa Coderch de Sant Feliu de Codines, abans però, vam tenir la oportunitat d’assistir a una conferència a càrrec de Maite Aguado, arquitecta i professora del màster MBDesign, el màster interuniversitari en estudis avançats en Disseny de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona (UPC/UB) i que forma part de la ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona). A continuació presentem la ressenya que vàrem fer sobre aquesta conferència que va tenir lloc el passat dimecres 6 d'octubre de 2021 a l'hemeroteca de la Facultat de Filosofia i Lletres.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"24 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125219468","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El matrimonio entre los chinantecos de San Felipe Usila, Oaxaca, México","authors":"Gustavo Adolfo Indurain Mathieu","doi":"10.5565/rev/periferia.880","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.880","url":null,"abstract":"La concepción del matrimonio entre los chinantecos de San Felipe Usila, comunidad indígena situada en el noreste del estado de Oaxaca, México, presenta tres fundamentos socioculturales: el matrimonio cristiano, el matrimonio civil y la visión matrimonial indígena. El matrimonio es una institución creada por Dios para que el hombre y la mujer se unan y orienten sus vidas hacia la formación de una familia. La unión del hombre y la mujer ante Dios es sagrada e indisoluble y debe cuidarse siguiendo los valores del amor, el respeto, la fidelidad, la responsabilidad, el apoyo mutuo y la buena comunicación. El matrimonio civil otorga formalidad jurídica a la unión matrimonial y los hijos de la pareja y refuerza su legitimidad social ante la comunidad. El fundamento sociocultural indígena se hace presente en el principio patrilineal que rige la residencia postmarital, la herencia y la formación de patrigrupos, así como en la resolución de los conflictos y las separaciones matrimoniales a través de una mediación que promueve la reconciliación conyugal y brinda protección social a la mujer casada.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"88 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"122847115","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Imaginarios de patrimonio: Una aproximación etnográfica al patrimonio cultural de Saraguro (Ecuador)","authors":"Ana Elisa Astudillo Salazar","doi":"10.5565/rev/periferia.895","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.895","url":null,"abstract":"Este artículo propone abordar el patrimonio cultural como imaginario anclado a los sistemas de significado y proyecciones del ser y el lugar en el mundo de cada sociedad. A partir del trabajo de campo etnográfico realizado en una comunidad indígena saragura al sur del Ecuador, se evidencia cómo los imaginarios de patrimonio operan como clasificadores y asignadores institucionales para la mercantilización y turistificación de la cultura. Asimismo, también muestran cómo el patrimonio cultural es resignificado e interpelado desde la experiencia de población saragura. Esto no quiere decir que los imaginarios de patrimonio funcionen antagónicamente en la cotidianidad de la comunidad y la normatividad institucional, sino que las personas usan estratégicamente diferentes imaginarios de patrimonio para moverse e interactuar en diversos espacios políticos, económicos y culturales. Finalmente, también permiten situar el patrimonio cultural en matrices culturales no occidentales y desplegar otras compresiones, significados y relaciones a partir de sus reivindicaciones identitarias e históricas. Para ello, el articulo abordará en el marco teórico el análisis del patrimonio cultural imaginario y sus implicaciones epistémico-conceptuales, lo que nos permitirá situar las reflexiones de los imaginarios de y sobre patrimonio cultural en el trabajo etnográfico en la comunidad indígena de Saraguro. ","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"45 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116881746","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Sexualitat i infància a Catalunya, Espanya: significacions governades","authors":"Estel Malgosa Gasol, Bruna Alvarez, Diana Marre","doi":"10.5565/rev/periferia.894","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.894","url":null,"abstract":"Mitjançant el llenguatge, els nens i nenes participen activament en la significació de la sexualitat, un tema molt sensible a occident governat de manera diferencial segons edat i gènere. A partir de l’anàlisi de les narratives de 208 infants d’entre 9 i 12 anys de tres escoles públiques de diferents municipis de la província de Barcelona, aquest article reflexiona sobre com els nens i nenes signifiquen i representen la sexualitat, i com aquestes son governades per les construccions socials dominants de la sexualitat i la infància.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"12 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125397831","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Reseña de “No es negociable: Desperdicio alimentario y relaciones de poder en la cadena agroalimentaria”","authors":"Aran Romero Moreno","doi":"10.5565/rev/periferia.897","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.897","url":null,"abstract":"Reseña del libro No es negociable: Desperdicio alimentario y relaciones de poder en la cadena agroalimentaria de Jordi Gascón, Carlota Solà y Cristina Larrea. Este es un ensayo de carácter antropológico que investiga el desperdicio alimentario tomando como caso de estudio el sector agrícola de la provincia de Lleida (Catalunya, España). Las autoras concluyen que el problema del desperdicio es estructural y que no puede ser atendido de forma cuantitativa o focal, sino holística y estructural.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"142 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134066340","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La XIPE: la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic de la UAB","authors":"Montserrat Clua i Fainé","doi":"10.5565/rev/periferia.898","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/periferia.898","url":null,"abstract":"La XIPE (Xarxa d’Interès sobre Patrimoni Etnològic) està formada per un petit grup de professorat, estudiants de Grau, Màster i Doctorands de la UAB així com alguns ex-alumnes que fan o han fet en el passat alguna recerca vinculada amb el patrimoni etnològic. La Xarxa es va establir com a punt de trobada entre totes les persones vinculades que tenien interessos en el patrimoni, esdevenint un espai de comunicació, col·laboració i intercanvi d’informació, projectes i coneixements, entre les i els professionals del Departament interessats en la recerca, promoció i difusió del Patrimoni Etnològic, establint així una base de dades de la recerca sobre aquest camp a la UAB.","PeriodicalId":150437,"journal":{"name":"Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia","volume":"402 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131892506","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}