CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26900
Jaume Coll Mariné
{"title":"Marc Sogues Marco, \"Oferint flors al sol. Estudi i edició crítica del 'Cicle de[ls] rams'\" de Francesc Fontanella, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 185 p.","authors":"Jaume Coll Mariné","doi":"10.7203/caplletra.75.26900","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26900","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Marc Sogues Marco, Oferint flors al sol. Estudi i edició crítica del Cicle de[ls] rams de Francesc Fontanella, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 185 p., ISBN: 978-84-9191-217-0.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"156 4‐6","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135393040","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26828
Antoni Isarch
{"title":"Els «personatges de carn i ossos». Domènec Guansé i els gèneres biogràfics","authors":"Antoni Isarch","doi":"10.7203/caplletra.75.26828","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26828","url":null,"abstract":"El present article ressegueix l’atenció crítica de Domènec Guansé pels gèneres biogràfics al llarg dels anys vint i trenta del segle xx. D’una banda, s’hi analitzen els avantatges en termes de mercat editorial i de públic derivats de la incorporació de modalitats prosístiques en voga a Europa com les biografies novel·lades. De l’altra, s’hi consideren les relacions que aquests gèneres estableixen amb la novel·la, especialment pel que fa a l’obertura potencial de noves vies creatives que se situen en espais limítrofs entre la ficció i la no ficció. Finalment, es comenta la primera incursió biogràfica de l’autor, una obra dedicada a Pompeu Fabra que apareix el 1935.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"148 11‐12","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392884","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26826
Francesc Ruiz Soriano
{"title":"Ideologia i estètica a una revista de l’exili, «Lletres» (1944-1948) d’Agustí Bartra","authors":"Francesc Ruiz Soriano","doi":"10.7203/caplletra.75.26826","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26826","url":null,"abstract":"Les revistes catalanes de l’exili van jugar un paper important en la defensa de la llengua i la literatura de postguerra, entre les quals destaca la revista Lletres (1944-1948), creada per Agustí Bartra a Mèxic. L’article estudia les seves característiques, marcades per un vessant mític i simbòlic de la mà d’escriptors com Jordi Vallès, Pere Calders o Joan Roura-Parella que veia en l’art una projecció espiritual per a l’educació humana, trets de caire neoromàntic que influïren en l’estètica compromesa de Bartra. A més a més d’analitzar els antecedents de la publicació com el Full Català (1941-1942) i les polèmiques que hi va haver entre alguns dels col·laboradors, sobretot amb Joan Sales i Ferran de Pol, controvèrsia que continuaria a Quaderns de l’exili (1943-1947), s’estudia el nucli fundacional, els propòsits i el contingut dels números de la revista.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"148 1‐3","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392888","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26898
Albert Toldrà i Vilardell
{"title":"Jacob Mompó Navarro, 'Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521)', Universitat de València, 2022, 145 p.","authors":"Albert Toldrà i Vilardell","doi":"10.7203/caplletra.75.26898","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26898","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Jacob Mompó Navarro, Conversos valencians i Inquisició. Experiències vitals d’una minoria perseguida (1481-1521). Universitat de València, 2022, 145 p., ISBN 84-1118-079-5.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"148 7‐8","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392886","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26824
Lara Estany
{"title":"La traducció catalana als anys seixanta: Lawrence Durrell sota censura","authors":"Lara Estany","doi":"10.7203/caplletra.75.26824","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26824","url":null,"abstract":"L’any 1965, en el marc de la represa de la traducció catalana, dues editorials van demanar els permisos a censura per a publicar la cèlebre tetralogia de Lawrence Durrell, El quartet d’Alexandria. Ambdues els van obtenir, amb supressions, si bé la primera, Plaza & Janés, no va publicar mai les obres, i la segona, Aymà-Proa, ho va fer però no de manera immediata: només el primer volum, Justine, va veure la llum el 1969, mentre que els altres tres, Balthazar, Mountolive i Clea, no van ser editats fins al 1984, també per Proa, dins la col·lecció «A Tot Vent». Aquest article pretén desenterrar els processos de censura que van haver de patir les quatre novel·les en un moment en el qual els editors, els escriptors i els traductors del panorama literari començaven a recuperar les regnes de la producció editorial.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"149 8‐10","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392880","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26832
Caterina Valriu Llinàs
{"title":"Els personatges femenins en les narracions populars sobre ràtzies de pirates: entre la por i el coratge","authors":"Caterina Valriu Llinàs","doi":"10.7203/caplletra.75.26832","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26832","url":null,"abstract":"Al llarg dels segles, els pirates i corsaris assolaren el mar Mediterrani i les seves riberes. A les illes Balears sovint arribaven naus plenes d’homes armats disposats a robar béns i raptar persones per vendre-les com a esclaves o per les quals demanar un rescat. Els illencs hagueren de desenvolupar sistemes de vigilància i protecció. En un entorn eminentment masculí, les dones també eren víctimes d’atacs i raptes. L’article revisa les narracions populars que tracten aquest tema i fa atenció al paper que hi desenvolupen les dones. S’estructura en tres parts: les dones que es defensen, les dones que són raptades i les peripècies de l’esclavitud centrades en les estratègies per sobreviure, aconseguir alliberar-se i retornar a les illes. La conclusió és que les dones tenen un paper força actiu en aquests relats, que mostren el seu valor i la capacitat de reacció davant l’hostilitat, i que generalment supleixen la manca de força o d’armes amb imaginació, destresa i coratge que les permet vèncer l’adversitat.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"149 3‐5","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392882","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-11-08DOI: 10.7203/caplletra.75.26831
Magí Sunyer
{"title":"Després de Flordeneu. La fada modernista","authors":"Magí Sunyer","doi":"10.7203/caplletra.75.26831","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.75.26831","url":null,"abstract":"Aquest article examina la presència i la significació de les fades en la literatura modernista catalana. D’entrada, descarta els abundants personatges assimilables a les fades per via de metàfora, tant les dones-àngel com la versió negativa i perversa relacionada amb la prostitució i el vici. Un cop centrat en les fades d’origen folklòric, i després d’uns apartats contextualitzadors sobre la fada en el folklore, sobre la llegenda en el Modernisme català i sobre el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, s’hi analitza el tema central de l’estudi. Llavors s’observa que, des d’estètiques i plantejaments diferents, les tres caracteritzacions bàsiques del personatge són la fada seductora d’homes, les que se simbolitzen com a esperits de la natura i, dintre d’aquestes darreres, les que formen part de textos que enfoquen la qüestió des d’un plantejament ecologista.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"149 11‐12","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-11-08","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135392879","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2023-04-19DOI: 10.7203/caplletra.74.26034
Maria Pujol Valls
{"title":"«Museu zoològic» i «Bestiari» de Josep Carner: una aproximació ecocrítica","authors":"Maria Pujol Valls","doi":"10.7203/caplletra.74.26034","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.74.26034","url":null,"abstract":"L’anàlisi ecocrítica de les diferents edicions dels bestiaris de Josep Carner Museu zoològic (1963 i 1998) i Bestiari (1964 i 1998) serveix per conèixer el missatge que el text i les il·lustracions transmeten. La conscienciació de les últimes dècades per un planeta més sostenible fa pensar que les imatges de les edicions més recents ajudaran els joves lectors a prendre consciència de la relació que els humans han d’establir amb el medi ambient. Així, es podrà detectar si la poesia infantil actual transmet un concepte de natura respectuós amb l’ecosistema, i també la influència que els paratextos poden exercir sobre el text. \u0000L’eina emprada en l’estudi és la matriu NatCult, dissenyada pel grup de recerca Nature in Children’s Literature and Culture de la Western Norway University of Applied Sciences. Aquesta matriu té en compte l’antropocentrisme i el biocentrisme des dels quals es concep la literatura infantil, així com la celebració o problematització de la natura que transmet. El corpus seleccionat se cenyeix en els poemes sobre ases i mussols perquè són animals molt representats en bestiaris infantils catalans i la seva simbologia és fàcil d’identificar.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"34 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2023-04-19","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87729561","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}