Els personatges femenins en les narracions populars sobre ràtzies de pirates: entre la por i el coratge

Al llarg dels segles, els pirates i corsaris assolaren el mar Mediterrani i les seves riberes. A les illes Balears sovint arribaven naus plenes d’homes armats disposats a robar béns i raptar persones per vendre-les com a esclaves o per les quals demanar un rescat. Els illencs hagueren de desenvolupar sistemes de vigilància i protecció. En un entorn eminentment masculí, les dones també eren víctimes d’atacs i raptes. L’article revisa les narracions populars que tracten aquest tema i fa atenció al paper que hi desenvolupen les dones. S’estructura en tres parts: les dones que es defensen, les dones que són raptades i les peripècies de l’esclavitud centrades en les estratègies per sobreviure, aconseguir alliberar-se i retornar a les illes. La conclusió és que les dones tenen un paper força actiu en aquests relats, que mostren el seu valor i la capacitat de reacció davant l’hostilitat, i que generalment supleixen la manca de força o d’armes amb imaginació, destresa i coratge que les permet vèncer l’adversitat.