CaplletraPub Date : 2021-10-06DOI: 10.7203/caplletra.71.21033
Paula Cruselles
{"title":"Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés","authors":"Paula Cruselles","doi":"10.7203/caplletra.71.21033","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.71.21033","url":null,"abstract":"El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències entre les dues llengües en la nitidesa del contrast /s/ vs. /?/. Les dades demostren que el centre de gravetat permet descriure les diferències d’articulació entre les consonants del català i del romanés. En relació amb la distància entre les dues consonants, podem establir una gradació en valencià des de la manca de distinció fins a una distinció robusta; el romanés es caracteritza per un contrast ben nítid, semblant o més clar que el de les varietats valencianes amb una distinció robusta. ","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"150 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-10-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77419907","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19996
Pep Valsalobre
{"title":"L’estètica emocional de la transformació: una revisitació barroca de la faula d’Apol·lo i Dafne","authors":"Pep Valsalobre","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.19996","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.19996","url":null,"abstract":"El conegut sonet XIII de Garcilaso de la Vega «A Dafne ya los brazos le crecían» degué establir el paradigma literari del dolor amorós en la figura d’Apol·lo desconsolat per la pèrdua de Dafne, almenys en la literatura renaixentista peninsular. Per això, un segle després, Francesc Fontanella reprèn el sonet garcilasià i en fa una relectura profundament barroca. El text català «transforma» la simetria i l’ordre amb què el sonet castellà descriu la metamorfosi de la nimfa en una amalgama indestriable entre l’antic ésser i la nova realitat, entre l’humà i la planta, i en congela la figura mutacional: no interessen els orígens o els resultats del procés tant com la mutació en ella mateixa, opció que s’avé amb la consideració del Barroc com l’estètica de la transformació. Paral·lelament, els termes bàsicament sensorials del text renaixentista són transmutats en el sonet català en característiques emocionals humanes; el poeta Barroc posa l’èmfasi en la intencionalitat (quasi auto-) transformativa de Dafne, a qui el text atribueix una extraordinària voluntat contrària a Apol·lo, inútil al capdavall. Finalment, el text elegíac de Fontanella trenca amb les seculars expectatives canòniques del sonet renaixentista com a emblema del desconsol amorós per superar-les a partir de la literaturització de l’experiència biogràfica.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"4 1","pages":"81"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72815002","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.20010
Meritxell Matas Revilla
{"title":"Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), «Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora», Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p.","authors":"Meritxell Matas Revilla","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.20010","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.20010","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora, Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p., ISBN: 978-84-9984-496-1.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"291"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"43688596","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19994
Francesc Granell Sales
{"title":"Els epítets dels artistes baixmedievals al servei dels poders reial i municipal","authors":"Francesc Granell Sales","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.19994","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.19994","url":null,"abstract":"Aquest article estudia els adjectius que van rebre els artistes que treballaren per al rei i per a les elits ciutadanes en els territoris de parla catalana durant els segles XIV i XV. En particular, se n’hi examinen dos: apte i subtil. Les notícies exhumades per uns altres especialistes fins al moment permeten comprendre’ls en el propi context documental. Ací es compara el seu significat amb uns altres exemples de la literatura baixmedieval de la Corona d’Aragó i es du a terme una aproximació històrica com a paraules que al·ludien a la perícia de l’artista i que van ser escollides amb una finalitat. Participaren i repercutiren, per tant, en la relació històrica de l’artista amb el client, d’entre els quals sobresortí el rei Pere el Cerimoniós. Les definicions que oferim complementen les que s’especifiquen als diccionaris històrics i subratllen la consideració específica que es tenia de les qualitats d’un artista.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"33"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42807136","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19999
Jordi Malé
{"title":"Humanisme i crítica en T. S. Eliot i Carles Riba","authors":"Jordi Malé","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.19999","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.19999","url":null,"abstract":"T. S. Eliot i Carles Riba son dos autors amb moltes similituds: tots dos van viure aproximadament durant la mateixa epoca (la primera meitat del segle XX), tots dos van destacar com a poetes i com a critics, i tots dos van escriure sobre temes literaris semblants, com, per exemple, l’humanisme, i sobre diversos autors de la literatura europea, com Dante, Goethe i Baudelaire. Pero les seves diferents circumstancies biografiques i els diferents contextos literaris, socials i politics van condicionar la seva concepcio de l’humanisme i la seva interpretacio d’alguns dels principals escriptors de la cultura occidental. L’objectiu d’aquest article es fer un exercici de literatura comparada per relacionar i contrastar aquestes diferents concepcions i interpretacions d’Eliot i Riba.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"139-167"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42570430","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.20001
Guillem Molla
{"title":"Humanisme o humanitarisme? Fallida d’imponderables a l’entorn d’una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells","authors":"Guillem Molla","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.20001","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.20001","url":null,"abstract":"Aquest article analitza l’intercanvi de parers entre els critics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l’humanisme renaixentista. Partint d’aqui, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l’acte de pensar la crisi d’entreguerres, la funcio de l’intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geografic i temporal del present. A la llum dels discursos d’alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiaiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva critica literaria una preocupacio per l’esdevenidor de la civilitzacio occidental davant l’ascens de les ideologies totalitaristes dels anys trenta, fent prevaldre un punt de vista historic i moral molt critic amb el pensament materialista. En aquest sentit, s’analitzen tambe aspectes com l’herencia del cristianisme medieval en la formacio d’una suposada consciencia europea i el tractament a la premsa del concepte d’humanitarisme a l’entorn del 1935.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"195-220"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"46352598","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.20002
X. Pla
{"title":"Zweig i el dimoni. Presències i absències de la recepció d’una figura europea a Catalunya","authors":"X. Pla","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.20002","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.20002","url":null,"abstract":"Durant dècades, la figura i les obres de l’escriptor austríac Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) van gaudir a Catalunya del benefici d’una popularitat inigualable. Més enllà dels elogis i de les crítiques, Zweig, que és indiscutiblement un dels escriptors més famosos del segle vint, va interessar i implicar escriptors, artistes, crítics, traductors, polítics, i tota mena d’agents culturals en una recepció crítica de la seva obra a Catalunya que està, encara, per estudiar exhaustivament i per interpretar adequadament. \u0000En aquest article, es proposa una primera interpretació de la recepció crítica de Zweig a Barcelona, la qual, per més anecdòtica, episòdica i tangencial que sigui, forçosament reflecteix les mateixes contradiccions i fluctuacions de la recepció global de l’autor. A partir de l’anàlisi de les seves primeres traduccions, de la relació amb Salvador Dalí, de la trobada amb Eugeni d’Ors o Joan Estelrich, de la repercussió en la premsa de la seva mort o dels debats que va suscitar la seva obra entre idealistes i escèptics, s’analitzen alguns episodis que assenyalen línies majors d’interpretació de l’obra i el pensament de Zweig.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"221"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42609211","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.20004
M. Rodrigo Lizondo
{"title":"Antoni Biosca i Bas (ed.), «La “Descendentia regum Sicilie” de Pau Rossell», València, Universitat de València / Universitat d’Alacant, col. «Fonts Històriques Valencianes», 73, 2019, 159 p.","authors":"M. Rodrigo Lizondo","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.20004","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.20004","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre d'Antoni Biosca i Bas (ed.), La Descendentia regum Sicilie de Pau Rossell, València, Universitat de València / Universitat d’Alacant, col. «Fonts Històriques Valencianes», 73, 2019, 159 p., ISBN 978-84-9134-424-7. ","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"257"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"42475474","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19998
Sílvia Coll-Vinent
{"title":"Joan Estelrich i el nou humanisme a l’Europa d’entreguerres","authors":"Sílvia Coll-Vinent","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.19998","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.19998","url":null,"abstract":"Aquest article presenta alguns aspectes de l’activitat de Joan Estelrich a partir de dues iniciatives pertanyents, segons ell mateix, a un humanisme o nou humanisme en voga a l’Europa d’entreguerres. Com que el terme humanisme és polisèmic, i l’expressió nou humanisme és encara més ambigua, en primer lloc repassem breument el context històric per mirar d’evitar equívocs. Presentem seguidament el projecte de revista Humanitats (1929), concebuda com a òrgan de la Fundació Bernat Metge i com a plataforma de difusió de l’activitat classicista a Catalunya i a l’exterior, amb especial atenció a la contribució de Mario Meunier sobre l’esperit europeu i les humanitats. A partir de les intervencions d’Estelrich en el debat sobre les humanitats i la formació de l’home modern que va tenir lloc a l’entretien de Budapest (juny 1936), organitzat per l’Institut International de Cooopération Intellectuelle de la Societat de Nacions, situem l’ús de l’expressió nou humanisme en el context europeu i la seua projecció en el perfil intel·lectual d’Estelrich.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"42 1","pages":"111"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80588260","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
CaplletraPub Date : 2021-04-22DOI: 10.7203/CAPLLETRA.70.19995
Adéla Kotátková
{"title":"Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics","authors":"Adéla Kotátková","doi":"10.7203/CAPLLETRA.70.19995","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/CAPLLETRA.70.19995","url":null,"abstract":"Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d’altres textos científics, es basen en l’experiència clínica d’un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d’esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l’element clau que defineix el relat respecte d’altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d’aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castellà publicats en revistes de l’àmbit de la salut mental.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"1 1","pages":"53"},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-04-22","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"48649671","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}