Caplletra最新文献_第9页

Caterina Martínez Martínez, «Origen i evolució dels connectors de contrast en català», Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, «Biblioteca Sanchis Guarner», 2021, 247 p.

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21056

Mar Garachana

引用次数: 0

L’epístola en la poesia de Vicent Andrés Estellés

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21031

Ferran Carbó

引用次数: 0

O galego-português, matriz do mundo lingüístico luso-brasileiro

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21032

Maria do Carmo Henríquez Salido

引用次数: 0

«A vós qui sou la bella i alta rima» (Els participants en la ‘Resposta’ trobada de Miquel Ortigues)

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21030

Sergi Barceló i Trigueros

{"title":"«A vós qui sou la bella i alta rima» (Els participants en la ‘Resposta’ trobada de Miquel Ortigues)","authors":"Sergi Barceló i Trigueros","doi":"10.7203/caplletra.71.21030","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.71.21030","url":null,"abstract":"En el marc de la realització de la tesi doctoral sobre el notari valencià Miquel Ortigues, hem estudiat l’obra atribuïda així com qüestions d’aspectes biogràfics i contextuals. En aquest article ens centrem en la importància de l’aparició d’una composició inèdita trobada en els seus protocols notarials i una revisió sobre la magnitud del personatge a partir de les relacions literàries que s’expliciten en els versos. L’article representa un nou enfocament sobre Miquel Ortigues que té en compte dades empíriques recollides als arxius. De forma col·lateral també significa la irrupció d’altres dos poetes, Ausiàs Crespí de Valldaura i Joan Ram Escrivà en el panorama poètic de les preguntes i respostes valencianes de finals del s. XV, i als quals també dediquem un article. L’estudi de Miquel Ortigues i dels poetes participants de la Resposta és important per a calibrar el que pot donar de si l’aprofundiment en el treball d’arxiu i en la descoberta de personatges literaris que ajuden a entendre com era el circuit literari poètic valencià de finals de segle xv i quina influència degueren tenir respecte a les noves modes literàries.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"9 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-10-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"91203411","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Problemes de la periodització en història de la llengua

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21036

Brauli Montoya Abat

引用次数: 0

Mar Massanell i Messalles, «“No m’à romasa sinó la honestat”. Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020, 450 p.

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21047

J. Ramos

引用次数: 0

In-service teachers’ language attitudes in the Valencian educational system: the effect of the school language programme and the L1 瓦伦西亚教育系统中在职教师的语言态度:学校语言课程和母语的影响

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21034

Irene Guzmán-Alcón, Laura Portolés

{"title":"In-service teachers’ language attitudes in the Valencian educational system: the effect of the school language programme and the L1","authors":"Irene Guzmán-Alcón, Laura Portolés","doi":"10.7203/caplletra.71.21034","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.71.21034","url":null,"abstract":"La investigació sobre les actituds dels professors cap a les llengües ha rebut una certa atenció, en la mesura que el multilingüisme s’ha convertit en un dels principals objectius educatius dels sistemes escolars europeus (Cenoz 2019; Liyanage & Tao 2020). Diversos autors (Lasagabaster 2017; Safont 2007) han afirmat que les actituds cap a les llengües poden resultar un factor crucial en l’educació multilingüe. En el sistema educatiu valencià, els estudis existents han investigat tant les actituds lingüístiques dels estudiants (Nightingale 2012, 2016; Portolés 2015) com les actituds lingüístiques del futur professorat (Lasagabaster & Safont 2008; Portolés 2014; Safont 2007) respecte als tres idiomes d’ensenyament (és a dir, el català, el castellà i l’anglès). No obstant això, les actituds del professorat en actiu no han estat investigades. Per tant, el present estudi preliminar explora les actituds lingüístiques de 21 professores i professors mitjançant un qüestionari escrit i una entrevista semiestructurada. Així doncs, es van recollir dades en tres escoles multilingües on cadascuna implementa un programa lingüístic diferent segons la llengua vehicular predominant: català, castellà o anglès. Aquest darrer no havia estat investigat en recerques anteriors. Els resultats han confirmat la influència del programa lingüístic en les actituds lingüístiques del professorat, com també la funció primordial de la L1 en la formació d’actituds lingüístiques. Finalment, els nostres resultats han assenyalat que les actituds i les pràctiques lingüístiques dins de l’aula no sempre coincideixen, ja que trobem actituds clarament monolingües dins de l’aula. Finalment, el nostre estudi arriba a la conclusió que el professorat necessita una major formació en l’enfocament Focus on Multilingualism proposat per Cenoz & Gorter (2013).","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"128 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-10-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88070197","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Jean-François Sablayrolles, «Comprendre la néologie. Conceptions, analyses, emplois», Llemotges, Éditions Lambert-Lucas (col·lecció «La Lexicothèque»), 2019, 312 p.

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21041

Elisabet Llopart-Saumell

引用次数: 0

Julia Haba-Osca & Robert Martínez-Carrasco, «Llegir la imatge. Il·lustrar la paraula. Reflexions al voltant del llibre il·lustrat i el còmic», Albacete, Uno Editorial, 2020, 116 p.

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21046

Rocío Domene-Benito

引用次数: 0

Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés

IF 0.1

Caplletra Pub Date : 2021-10-06 DOI: 10.7203/caplletra.71.21033

Paula Cruselles

{"title":"Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés","authors":"Paula Cruselles","doi":"10.7203/caplletra.71.21033","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.71.21033","url":null,"abstract":"El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències entre les dues llengües en la nitidesa del contrast /s/ vs. /?/. Les dades demostren que el centre de gravetat permet descriure les diferències d’articulació entre les consonants del català i del romanés. En relació amb la distància entre les dues consonants, podem establir una gradació en valencià des de la manca de distinció fins a una distinció robusta; el romanés es caracteritza per un contrast ben nítid, semblant o més clar que el de les varietats valencianes amb una distinció robusta. ","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"150 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2021-10-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77419907","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0