Zweig i el dimoni. Presències i absències de la recepció d’una figura europea a Catalunya

Durant dècades, la figura i les obres de l’escriptor austríac Stefan Zweig (Viena, 1881 - Pe­tròpolis, Brasil, 1942) van gaudir a Catalunya del benefici d’una popularitat inigualable. Més enllà dels elogis i de les crítiques, Zweig, que és indiscutiblement un dels escriptors més famosos del segle vint, va interessar i implicar escriptors, artistes, crítics, traductors, polítics, i tota mena d’agents culturals en una recepció crítica de la seva obra a Catalunya que està, encara, per estudiar exhaustivament i per interpretar adequadament. En aquest article, es proposa una primera interpretació de la recepció crítica de Zweig a Barcelona, la qual, per més anecdòtica, episòdica i tangencial que sigui, forçosament reflecteix les mateixes contradiccions i fluctuacions de la recepció global de l’autor. A partir de l’anàlisi de les seves primeres traduccions, de la relació amb Salvador Dalí, de la trobada amb Eugeni d’Ors o Joan Estelrich, de la repercussió en la premsa de la seva mort o dels debats que va suscitar la seva obra entre idealistes i escèptics, s’analitzen alguns episodis que assenyalen línies majors d’interpretació de l’obra i el pensament de Zweig.