{"title":"Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: Una comparativa històrica entre el castellà i el català","authors":"Elisabeth Gibert Sotelo","doi":"10.1344/AFEL.2016.6.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/AFEL.2016.6.5","url":null,"abstract":"This study presents a comparative analysis of the semantic evolution of the noun punta and its verbal derivatives in both Catalan and Spanish: apuntar (Cat. / Sp.), despuntar (Cat. / Sp.), espuntar (Cat.), traspuntar (Cat. / Sp.), puntejar (Cat.) and puntear (Sp.). The Generative Lexicon framework (Pustejovsky 1995) is adopted, which allows examining the processes that intervene in the emergence of words’ new senses from a sub-lexical and compositional standpoint. It is demonstrated that the semantic changes and extensions undergone by punta and its verbal derivatives throughout the history can be accounted for by means of a series of generative devices that operate when these terms are used in context.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":"85-113"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2016-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66361524","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La problemática terminológica en los estudios paremiológicos","authors":"Carlos Alberto Crida Álvarez, Julia Sevilla Muñoz","doi":"10.1344/afel.2015.5.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.5","url":null,"abstract":"En la actualidad un número cada vez mayor de investigadores se dedica a los estudios paremiológicos. Sin embargo, sigue faltando una base sólida en la que apoyar tales estudios, pues la falta de consenso en el uso de una terminología unificada en el campo de la investigación paremiológica en el idioma español es una realidad que, en muchos casos, dificulta o entorpece la labor y el entendimiento, principalmente de los que se inician en este campo científico, al tiempo que dilata los textos, al tener que explicar cada vez los términos empleados. Por eso, el objetivo del presente trabajo es revisar algunos de los términos más conflictivos para proponer la terminología más adecuada, en particular los relativos a la clasificación de paremias y a la metodología aplicada habitualmente en este campo. Este trabajo toma como punto de partida las teorías terminológicas desarrolladas por pioneros en la materia, cuya validez está suficientemente comprobada.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"113 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66361001","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El árbol paremiológico de Pedro","authors":"Ángel Iglesias Ovejero","doi":"10.1344/afel.2015.5.6","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.6","url":null,"abstract":"Este artículo pretende mostrar que la paremiología requiere un tratamiento multidisciplinar. Para ello se practica un análisis semiolingüístico del antropónimo Pedro y sus formas derivadas, compuestas y complejas, de las que se contabilizan unas 250 ocurrencias en el corpus del Refranero hasta el siglo XX. Pedro adquiere un estatuto peculiar de sustituto y, sobre todo en sus combinaciones nominales, designa tipos sociales (como tipónimo) en dicho corpus, en que además de las paremias, los paremiógrafos han incluido formulaciones breves descriptivas, dialogadas y mixtas, análogas a los textos de la lírica, el dialogismo y la narrativa popular. El componente onomástico en el Refranero remite, en parte, a lo que este tiene de sedimento de la cultura oral u oralizada, e indirectamente al inaccesible juego de la conversación, en la cual, además de tipónimo, Pedro ha sido objeto de juego verbal (como ludónimo), según se comprueba también en los grandes autores clásicos. ","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66361108","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Paremiologia i Internet","authors":"Víctor Pàmies i Riudor","doi":"10.1344/afel2015.5.8","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel2015.5.8","url":null,"abstract":"La irrupció d’internet i de la informàtica accessible al públic en general ha comportat un seguit de canvis en moltes disciplines que ha obligat a replantejar ne els fonaments i la metodologia. En aquests moments, els usuaris d’internet no només consumeixen informació, sinó que poden generar continguts i avaluar els que consumeixen d’una manera interactiva i bidireccional. Això ha permès eixamplar l’oferta de materials paremiològics, ja siguin acadèmics, divulgatius o amb un component important de negoci al darrere. I la creativitat i l’aprofitament d’aquestes noves eines ha permès també diversificar molt l’oferta de continguts. ","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66362712","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Sebastià Farnés i la paremiologia catalana","authors":"Carme Oriol Carazo","doi":"10.1344/afel.2015.5.7","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.7","url":null,"abstract":"L’article estudia les aportacions realitzades per Sebastià Farnés (1854 1934) en el camp de la paremiologia des de les seves publicacions a les revistes catalanes de l’època (La Renaixensa, La Ilustració Catalana, Arxiu de Tradicions Populars i Catalana) i l’edició del llibre Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) fins a l’elaboració de la seva gran obra, la Paremiologia catalana comparada (1992 99). L’estudi analitza les motivacions que van dur Farnés a interessar se per la paremiologia, les influències que va rebre i la seva col laboració amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, dirigit per Tomàs Carreras i Artau. Els resultats del treball mostren que Farnés va ser un folklorista preparat, que va aplicar amb eficàcia el comparativisme a l’estudi de les parèmies. Finalment, la seva gran contribució a l’estudi de la paremiologia catalana el situa com una de les figures més importants de la història del folklore català.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66360907","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Distribución geográfica de los refranes. Notas para el análisis geoparemiológico","authors":"Xosé Afonso Álvarez Pérez","doi":"10.1344/afel.2015.5.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.3","url":null,"abstract":"Este artículo reflexiona sobre la viabilidad del estudio de la distribución espacial de los refranes (geoparemiología). Se exponen diferentes requisitos previos para investigar en ese campo, entre los que cabe mencionar: a) la existencia de un corpus numeroso de proverbios con localización geográfica conocida, b) la clasificación temática exhaustiva de los elementos formantes de los refranes, c) el tratamiento informático de los materiales y d) un proceso de formalización de los refranes que permita delimitar paremiotipos, esto es, proverbios que expresan un mismo contenido semántico, aunque difieran en la lengua, la estructura sintáctica y los componentes lexicales. Finalmente, se proponen varias estrategias de investigación geoparemiológica y se ofrecen algunas muestras preliminares de resultados. ","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66360486","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929","authors":"Xus Ugarte i Ballester","doi":"10.1344/afel.2015.5.9","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.9","url":null,"abstract":"LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obres clàssiques de tres llengües majoritàries: anglès, castellà i francès. Els torsimanys mostren a bastament la seva competència paremiològica, tot i que es permeten algunes llicències, sovint enginyoses i amenes, que la professionalització de l’ofici de la traducció actual no admetria. Gaietà Vidal, el 1868, fa de Lo camí de la fortuna de Benjamin Franklin, obra estructurada al voltant de cent aforismes, un anostrament més semblant a una recreació que a una traducció; Antoni Bulbena, traductor “vitalici” del Quixot al català, trasllada 383 parèmies de La Celestina el 1914; i finalment, Lluís Faraudo, que gira a la nostra llengua obres de François Rabelais des de 1909, farcides de jocs lingüístics i manipulacions fraseològiques, publica Gargantua l’any 1929.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66361177","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Introducció","authors":"José Enrique Gargallo Gil","doi":"10.1344/afel.2015.5.2","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel.2015.5.2","url":null,"abstract":"Introducció al monogràfic","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"13 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66360654","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Paremiologia i Internet","authors":"Víctor Pàmies i Riudor","doi":"10.1344/AFEL.2015.5.8","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/AFEL.2015.5.8","url":null,"abstract":"La irrupcio d’internet i de la informatica accessible al public en general ha comportat un seguit de canvis en moltes disciplines que ha obligat a replantejar ne els fonaments i la metodologia. En aquests moments, els usuaris d’internet no nomes consumeixen informacio, sino que poden generar continguts i avaluar els que consumeixen d’una manera interactiva i bidireccional. Aixo ha permes eixamplar l’oferta de materials paremiologics, ja siguin academics, divulgatius o amb un component important de negoci al darrere. I la creativitat i l’aprofitament d’aquestes noves eines ha permes tambe diversificar molt l’oferta de continguts.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"5 1","pages":"127-140"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-12-23","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66361088","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Sebastià Farnés i la paremiologia catalana","authors":"Carme Oriol","doi":"10.1344/afel2015.5.7","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/afel2015.5.7","url":null,"abstract":"L’article estudia les aportacions realitzades per Sebastia Farnes (1854 1934) en el camp de la paremiologia des de les seves publicacions a les revistes catalanes de l’epoca (La Renaixensa, La Ilustracio Catalana, Arxiu de Tradicions Populars i Catalana) i l’edicio del llibre Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) fins a l’elaboracio de la seva gran obra, la Paremiologia catalana comparada (1992 99). L’estudi analitza les motivacions que van dur Farnes a interessar se per la paremiologia, les influencies que va rebre i la seva col laboracio amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, dirigit per Tomas Carreras i Artau. Els resultats del treball mostren que Farnes va ser un folklorista preparat, que va aplicar amb eficacia el comparativisme a l’estudi de les paremies. Finalment, la seva gran contribucio a l’estudi de la paremiologia catalana el situa com una de les figures mes importants de la historia del folklore catala.","PeriodicalId":40232,"journal":{"name":"Anuari de Filologia-Estudis de Linguistica","volume":"1 1","pages":"109-126"},"PeriodicalIF":0.3,"publicationDate":"2015-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66362983","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}