{"title":"Radicalització i radicalitats","authors":"Slimane Touhami","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22550","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22550","url":null,"abstract":"L’autor parteix de la irrupció del concepte de radicalització en els discursos polítics i socials per analitzar l’evolució del concepte, dels conceptes que se n’han derivat i del seu tractament. Parla d’una distorsió del concepte i aposta per recuperar la seva complexitat, tant pel que fa a les seves formes (diferents tipus de radicalització), com pel que fa a allò que provoca o contribueix al desenvolupament d’aquests fenòmens (parla de multicausalitat i de necessitat d’un abordatge antropològic, sociològic, psicològic i politològic, entre altres). Per altra part l’autor es mostra crític amb l’aposta per una “desradicalització” quasi-terapèutica que va fer l’Estat francès, que va generar uns resultats més que decebedors, i es mostra més confiat per l’aposta actual basada en la “prevenció”, si bé assenyala les limitacions de la formació dels professionals del treball social (en bona mesura resultat de dèficits de formació generals en el sistema educatiu francès) per a abordar amb solvència aquesta tasca. A l’apartat final l’autor apunta els que a parer seu són alguns dels principals dèficits, que en la mesura que es poguessin pal·liar, repercutirien en un millor abordatge dels fenòmens de radicalització violenta i, en general, en una millor comprensió de molts altres fenòmens socials contemporanis que es desenvolupen en paral·lel a aquest.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"41 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121551274","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El Güell Espai Jove: l'acompanyament socioeducatiu al servei dels joves i de la comunitat","authors":"C. Salamé, Fina Espinosa","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22539","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22539","url":null,"abstract":"En aquest article es presenta la gènesi, filosofia i dinà- mica de funcionament del Güell Espai Jove, un espai creat per atendre les persones joves que viuen a la con- fluència dels barris de Sant Narcís, Santa Eugènia i Can Gibert del Pla, de Girona. Del Güell se’n destaca la flexibilitat del projecte, que s’ha anat construint a partir del coneixement dels joves a qui s’adreça, i que ha anat canviant a mesura que els joves (ells mateixos diversos i amb interessos i necessitats ben diferents) que s’han apropat a l’Espai també han canviat. Se’n destaca també la manera d’entendre l’acompanyament socioeducatiu i la concepció comunitària i implicada de l’Espai, dues característiques que vinculen el Güell amb la concepció original de l’educació social i que el fan diferent a altres centres i serveis adreçats als joves. A l’article es posa l’accent en la flexibilitat del projecte, (que no té el caràcter preconcebut, definit i acabat en el moment de crear-se, sinó que s’ha anat construint amb el temps i es va repensant a mesura que evoluciona), perquè considerem que és precisament aquesta característica la que el capacita per a donar resposta i acompanyar els joves que fan un ús regular del centre, i la que el fa singular, però també de més difícil d’encaix amb les dinàmiques polítiques i ins- titucionals que es senten còmodes amb els serveis que tenen objectius clars, ben definits, i resultats quantificables.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"9 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"132147684","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El reconeixement. Eix de les polítiques d'integració?","authors":"Carles Serra Salamé, Mostafà Shaimi","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22548","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22548","url":null,"abstract":"A l’article es presenta la manera com diversos autors han entès el concepte “reconeixement” i han proposat d’aplicar-lo per a orientar les polítiques en relació a les persones i col·lectius que s’identifiquen com a “minories ètniques” o “persones immigrades”. Al text es defensa que algunes de les interpretacions que s’han fet d’aquest concepte són especialment útils i ens ajuden a entendre alguns dels problemes i conflictes que aquestes persones i col·lectius fan front. A l’article es valoren especialment les aportacions d’aquells autors que han sabut fer una interpretació del reconeixement allunyada de la seva dimensió comunitària i lligada a la reivindicació de les identitats.També es defensa que aquesta perspectiva és interessant en la mesura que ens allunya d’altres conceptes (com ara “integració” o “sentiment de pertinença”) que posen el seu focus més en les persones que són objecte de les polítiques, més que no en les polítiques mateixes. En tercer lloc, es posen alguns exemples d’accions de reconeixement i de manca de reconeixement per mostrar com el pla de treball que es desprèn d’aquestes polítiques pot estar molt allunyat del comunitarisme i de la reivindicació de les identitats, dues tendències amb què sovint se les associa a l’hora de fer la crítica a les polítiques de reconeixement. Finalment, es planteja la necessitat d’identificar pràctiques de reconeixement en l’àmbit local i de donar-les a conèixer.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"18 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121313209","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La mentoria social com a eina de treball amb joves en context d'immigració","authors":"Òscar Prieto-Flores, J. Feu","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22546","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22546","url":null,"abstract":"El debat sobre com apoderar als nostres joves a través de diferents tipus de suports és cada vegada més rellevant en un context on el nombre de menors no acompanyats i joves que migren sols o soles ha augmentat considerablement. En aquest article els autors presenten la mentoria social com un suport eficaç que s’ha estat posant en pràctica en diferents països. Presenten l’origen de la mentoria social i les seves característiques bàsiques, i expliquen de quina manera l’apoderament dels joves es pot desenvolupar a través de relacions d’acompanyament que afavoreixin l’accés a informació, persones i institucions que afavoreixin la inclusió socials dels joves i que fomentin una reflexió conjunta i de diàleg al voltant de com s’estructura la societat i com es pot contribuir a millorar el món present. Finalment, a partir de l’experiència acumulada de recerca i de gestió del projecte Rossinyol impulsat des de la Universitat de Girona, destaquen el que consideren que són els 10 elements fonamentals perquè la mentoria contribueixi a desenvolupar l’apoderament dels joves, i assenyalen 9 10 consideracions pràctiques a tenir en compte per a un bon funcionament de qualsevol projecte amb aquestes característiques.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"96 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133435631","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Incorporació dels aprenentatges del 17A a Ripoll en intervenció comunitària","authors":"N. Riera, Alicia Mesas","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22551","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22551","url":null,"abstract":"Les autores de l’article, professionals que han hagut de fer front a una població trencada pel dolor i la ferida dels atemptats i la mort o l’empresonament del grup de joves que els van cometre, reflexionen sobre la seva experiència de treball i els seus aprenentatges. Els atemptats les ha obligades a qüestionar-se tot el que havien estat fent fins aleshores en matèria d’acollida i integració de les persones migrades que viuen a Ripoll. Des del “què ha fallat” inicial, fins al “què podem fer a partir d’ara”. I en aquesta anàlisi els joves hi són especialment presents. Les autores expliquen l’estudi de camp que començar a fer després dels atemptats i al que hi van dedicar dos anys i mig i més de 1.000 entrevistes. Així mateix, presenten la metodologia ICERT ideada per elles mateixes i les accions dutes a terme. Assenyalen els 9 factors de risc que han identificat i les estratègies de treball comunitari que han començat a desenvolupar amb l’objectiu de treballar amb tots els agents de la comunitat i donar espai als diferents discursos, amb una actitud d’escolta oberta i disposició al diàleg.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"18 6","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121011414","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Joves migrats en contextos rurals. Per a una nova ruralitat global i culturalment diversa: polítiques d'inclusió social dels joves emigrats sols als municipis petits","authors":"Neus Juanola, Imma Quintana","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22543","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22543","url":null,"abstract":"A partir de la seva experiència de treball en el servei de primera acollida de persones estrangeres de l’Equip d’Inclusió i Atenció a la Comunitat de l’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, les autores reflexionen sobre el suport als joves emigrats sols, especialment quan aquest s’ha de prestar des de municipis rurals. La seva experiència de treball en aquest àmbit i des d’aquests contextos ha estat pionera: el desembre del 2018 van posar en marxa la taula comarcal de joves sense referents adults, per coordinartots els agents que treballen a l’Alt Empordà amb aquests joves. En aquest article s’apunten tres línies de treball que poden facilitar l’acollida i inclusió social dels joves emigrats sols: 1) el disseny i la implementació de polítiques locals que garanteixin els drets dels joves i el seu empoderament; 2) polítiques pensades des de la proximitat i l’acció comunitària; i 3) polítiques emmarcades en una visió estratègica global del desenvolupament social i sostenible dels municipis rurals amb eines de diagnòstic concretes. Les autores, a més, aporten una eina per al diagnòstic i la promoció de les accions comunitàries orientades a la inclusió social d’aquests joves. Finalment, apunten les que entenen que seran les línies de treball en un futur proper.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"68 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125581668","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Formació antiracista per als professionals de l'acció social","authors":"Carles Serra Salamé, Mostafà Shaimi","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22549","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22549","url":null,"abstract":"En aquest article es proposa una reflexió entorn a la necessitat d’apostar decididament per l’enfocament antiracista com eix central de les polítiques relacionades amb la immigració, la integració, la ciutadania i la manera com en la nostra societat ens volem relacionar amb les persones i col·lectius que són definits com a “diferents”. L’article defensa que l’antiracisme, que hauria de ser l’eix central d’aquestes polítiques, ha quedat desdibuixat darrera de l’aposta institucional per la “interculturalitat” i això ha fet que les polítiques i les accions de caràcter antiracista hagin estat molt poc desenvolupades als nostre país. Per altra part, l’article planteja quines són les qüestions clau que s’haurien d’abordar en una proposta de formació antiracista adreçada als professionals que treballen en l’àmbit social. Segons els autors algunes de les claus de la formació haurien de passar per: el desenvolupament de la seva capacitat per a reconèixer les diferents formes de racisme; entendre com el racisme interactua amb altres eixos de desigualtat; aconseguir que els professionals coneguin i dominin recursos i estratègies per a fer-hi front; que assumeixin l’antiracisme com a compromís inherent al seu exercici professional, i que prioritzin l’atenció a les víctimes i l’apoderament de les persones racialitzades i de la resta d’agents socials que treballen per a fer front a les diferents formes de discriminació racista.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126852140","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Suport des de l'àmbit social a les trajectòries educatives i formatives a joves migrats","authors":"Esther Salvachúa, Cristina Sibina","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22552","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V9I2.22552","url":null,"abstract":"Les autores de l’article identifiquen l’acompanyament com l’acció bàsica del suport que es pot prestar als processos educatius i de formació. Un acompanyament encara més necessari quan el plantegem en relació als joves d’origen immigrat que fan front a múltiples factors risc d’exclusió social, que van des del baix nivell de formació i les dificultats d’accés als estudis postobligatoris, fins a les situacions administratives irregulars o la consciència de ser víctimes de racisme. Les autores proposen que l’acompanyament es desenvolupi a partir d’aquests tres eixos metodològics: l’acompanyament individual, el treball en grup i el treball en xarxa i comunitari. Finalment les autores fan referència a tres experiències que poden servir de model per a aquesta línia de treball: Centre Educatiu i d’Aprenentatges Can Cuní, el projecte Tarda Jove, de la Fundació SER.GI, i el Centre de Noves Oportunitats de Girona - CNO.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"17 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-12-24","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115151989","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Introducció","authors":"Joaquim Brugué","doi":"10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22466","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22466","url":null,"abstract":"Introducció al número de la revista.","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"1 1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2020-07-06","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116863528","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El Compromís Socioeducatiu (COSE) en el marc d’intervenció dels Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència a Catalunya","authors":"C. Montserrat, Teresa Planas, R. Medina","doi":"10.33115/UDG_BIB/PTS.V8I1.22321","DOIUrl":"https://doi.org/10.33115/UDG_BIB/PTS.V8I1.22321","url":null,"abstract":"El procés de presa de decisions en l’àmbit de protecció a la infància comporta sovint molta complexitat. A Catalunya, una de les mesures amb les que compten els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) per donar suport als infants per tal que continuïn convivint amb la seva família d’origen és el Compromís Socioeducatiu (COSE), posat en marxa a partir del seu establiment a la Llei 14/2010 d’Infància. En el present article es presenta una primera avaluació dels aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per tal de fer propostes per millorar, si s’escau, la seva eficàcia. S’ha seguit una metodologia mixta, recollint dades quantitatives i qualitatives a través d’unes anàlisis secundàries de les bases de dades, juntament amb l’ús de qüestionaris i entrevistes a professionals i pares i mares. Els resultats mostren l’increment del seu ús amb el pas dels anys però sense consens sobre la seva eficàcia, evidenciant una gran variabilitat al llarg del territori. S’enumeren recomanacions per avaluar i millorar-ne l’eficàcia en tant que mesura orientada a la superació d’unes situacions de risc. També s’aconsella repensar l’ús de la prestació econòmica, reelaborar el format i redacció del document del COSE, així com compartir coneixement i bones pràctiques entre els EAIA de diferents territoris.The decision-making process in the field of child protection often involves a lot of complexity. In Catalonia, one of the measures that the Childhood and Adolescent Attention Teams (EAIA) have in order to support the children to remain with their family of origin is the Socio-educational Agreement (COSE) since the Law 14/2010 on Childhood. This article presents a first evaluation of the aspects of the design, development and technical application of the COSE in order to make proposals to improve, if applicable, its effectiveness. A mixed methodology has been followed, collecting quantitative and qualitative data through secondary analysis of the databases, and also the use of questionnaires and interviews with professionals and parents. The results show an increase in its use over the years but without consensus on its effectiveness, showing great variability throughout the territory. Recommendations are given to evaluate and improve their effectiveness as a measure aimed at overcoming situations of risk, rethinking the use of the economic benefit, re-elaborating their format and writing, and sharing knowledge and good practices among different areas. ","PeriodicalId":227683,"journal":{"name":"Pedagogia i Treball Social","volume":"8 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-11-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130671266","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
求助内容：
应助结果提醒方式：
京公网安备 11010802042870号
