{"title":"Gotas de oro. Nacimiento de un continente multifacético","authors":"Marcel Nagy","doi":"10.14232/actahisp/2021.26.151-156","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp/2021.26.151-156","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"17 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84419713","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Cine e historia en América Latina","authors":"Bence Gergő Patkós","doi":"10.14232/actahisp/2021.26.157-160","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp/2021.26.157-160","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"61 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-12-07","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85494003","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La percepció dels patrons ascendents en les interrogatives pronominals del català","authors":"Kata Baditzné Pálvölgyi","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.37-47","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.37-47","url":null,"abstract":"El present estudi investiga mitjançant una enquesta anònima digital la percepció de les preguntes parcials acompanyades d’una entonació ascendent per part de 54 enquestats catalanoparlants nadius, per analitzar fins a quin punt reconeixen l’actidud de l’informant en aquests casos. Segons les nostres hipòtesis, els nadius reconeixeran si la pregunta pronominal ascendent expressa cortesia per part del parlant, o si és una pregunta seguida per un altre enunciat. Els resultats mostren que els nadius reconeixen efectivament si es tracta d’una pregunta pronominal no final, és a dir, seguida per un altre enunciat, però l’entonació ascendent sembla ser insuficient per indicar que la pregunta parcial és cortesa o no.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"53 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78700816","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Politeness in 13–16th Century Catalan","authors":"Katalin Nagy C.","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.49-73","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.49-73","url":null,"abstract":"The present study aims to discuss some politeness strategies in 13–16th century Catalan, based on a corpus pragmatic analysis of requests from the Computerized Corpus of Old Catalan (Corpus Informatitzat del Català Antic [CICA]), found by searching for occurrences of the speech act verbs pregar ‘ask, pray’ and suplicar ‘supplicate, beg, beseech’. Results of the present study provide evidence that politeness in 13–16th century Catalan was realized by different linguistic means than in contemporary Catalan. It focuses on some conventionally indirect strategies that consisted in using the verb voler ‘want’ to transfer the imperative force from the performance of the requested act to the hearer’s willingness. At the intersection of speech act research, politeness studies, historical pragmatics and corpus pragmatics, this study also discusses some methodological challenges of these areas.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"28 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"81885002","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"The Intermediate Zone of Translation Part I.","authors":"Krisztina Nemes","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.89-100","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.89-100","url":null,"abstract":"Translation is a par excellence cultural communication and translators are agents of cultural transfer by means of language. Literary texts provide the translator with a higher grade of freedom than any other type of texts because of the self-referentiality of art encoded in language. Decoding the original and creating a new body in a different referential system are individual hermeneutic acts of the translator. Deciphering an author’s world is a step closer to the heart of the source culture and an ever-open language-game. The challenges I met translating Irene Solà’s novel gave me a special insight to Catalan culture and the English, Italian and Spanish translations gave me the opportunity to study other translation strategies. This essay is the first in the series of traductography essays centred on the Catalan-Hungarian intercultural communication revealing the processes in the black-box of the translator’s mind that on the one hand can serve as a guide to Catalan culture and, on the other hand, as a basis for further translatology research.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"11 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"82950546","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Barcelona com a espai narratiu vertical i horitzontal en l’obra de Juan Marsé","authors":"Dóra Faix","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.101-111","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.101-111","url":null,"abstract":"En l’obra de Juan Marsé l’acció se situa en un espai literari molt típic que comença a formar-se ja a partir de Encerrados con un solo juguete, la primera novel·la de l’autor. Es tracta d’un espai basat en la realitat extraliterària ‒la ciutat de Barcelona i alguns del seus barris‒ que dintre del text es relaciona amb pràcticament tots els elements de la narració, molt especialment amb els personatges i amb la seva acció. Les teories de Gabriel Zoran i Gaston Bachelard permeten descobrir com aquest espai es converteix en portador del valor simbòlic del text literari i pot contribuir a la interpretació. En Últimas tardes con Teresa aquest espai ja està completament configurat i en novel·les posteriors estarà implícitament present amb les mateixes característiques.ixes característiques.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"64 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89359207","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Quatre poemes de Sándor Petőfi en versió catalana inèdita","authors":"Kálmán Faluba","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.31-35","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.31-35","url":null,"abstract":"A l’inici del 1907 el catalanòfil hongarès Albin Kőrösi demana a Benet Roura Barrios, el seu corresponsal barceloní, trobar traductors per a set poemes de Sándor Petőfi, poeta nacional d’Hongria. Aquest treball repassa el procés de gestació de les versions, de les qual només quatre van arribar a Kőrösi: dues realitzades per À. Guimerà i dues pel poeta valencià Francesc Badenes.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"2 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"85728266","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El Barça y la identidad catalana","authors":"Róbert Győri Szabó","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.133-143","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.133-143","url":null,"abstract":"El fútbol se convierte en parte o en elemento determinante de la identidad nacional, en el terreno de las minorías, el fútbol en muchos casos es un instrumento para la desvinculación de la nación que compone la mayoría y del Estado dominado por dicha mayoría. El deporte y en él el fútbol, juega un papel muy importante a la hora de hacer hincapié en su identidad nacional y por medio de él se refuerza la identidad cultural de los catalanes. En Cataluña el fútbol sirve también para demostrar la postura política de los catalanes, su selección nacional y el equipo FC Barcelona simbolizan y representan toda Cataluña.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"15 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74486960","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Pere Calders en hongarès: Antaviana – contes fantàstics de la terra i del més enllà","authors":"Dóra Bakucz","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.113-119","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.113-119","url":null,"abstract":"En la col·lecció Biblioteca Catalana de l’Editorial L’Harmattan al 2021 es publicarà una antologia de Pere Calders compilada expressament per a aquesta edició. L’article és una presentació de l’autor català als lectors hongaresos: després de la descripció general de l’obra de l’escriptor i l’explicació del títol del llibre, es parla de la seva possible comparació amb l’hongarès István Örkény i es presenta una aproximació a l’estil de Calders segons les categories amb les quals es caracteritzen els seus textos en la crítica literària.erària.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"136 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"77456060","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"¿Cómo verbalizar la experiencia?","authors":"Petra Báder","doi":"10.14232/actahisp.2021.0.121-132","DOIUrl":"https://doi.org/10.14232/actahisp.2021.0.121-132","url":null,"abstract":"El propósito principal de este estudio es ofrecer una lectura de Mirall trencat (1974) de Mercè Rodoreda a partir de un ensayo poco comentado de Virginia Woolf, On Being Ill. Conociendo la influencia de la escritora inglesa en la catalana, nos aventuramos a rescatar algunas ideas básicas del texto woolfiano para analizar los motivos del malestar, la ambigüedad y la horizontalidad en la novela rodorediana. Nuestra finalidad es demostrar cómo aprovecha Rodoreda la tensión entre lo material y lo inmaterial (lo físico y lo no-físico, lo tangible y lo intangible), así como la que se perfila entre lo vertical y lo horizontal para cuestionar las nociones tradicionales de la representación.","PeriodicalId":86929,"journal":{"name":"Acta medica hispanica","volume":"9 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2021-10-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"88815574","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}