{"title":"La persistent desigualtat de gènere en l’ús del temps a Espanya","authors":"Marc Ajenjo, Joan García Román","doi":"10.46710/ced.pd.cat.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.14","url":null,"abstract":"Les relacions de gènere són un element essencial per entendre l’esdevenir de la formació i dissolució de les parelles i llurs nivells de fecunditat en el món occidental. Arguments teòrics recents postulen que la transició cap a una major simetria de gènere hauria d’esperonar la formació de parelles i la fecunditat. I es posa com a exemple la recuperació de la fecunditat en alguns països escandinaus. En aquest context, l’augment progressiu dels nivells d’estudi i d’ocupació de la població femenina hauria d’empènyer aquesta transició. Malgrat això, diversos estudis apunten que les desigualtats de gènere en la distribució dels usos del temps persisteixen i tendeixen a augmentar amb l’arribada dels fills. En aquest número de Perspectives Demogràfiques, examinem en detall les diferències de gènere en els usos del temps en el context espanyol. I ho fem atenent quina és la situació familiar de les persones i, en el cas de les parelles, la posició relativa de les dones respecte als homes en relació al nivell d’estudis i contribució als ingressos de la llar. Amb dades de l’Enquesta d’Usos del Temps de 2009-2010 (INE), analitzem el temps diari que homes i dones dediquen a les activitats quotidianes en diferents moments del seu cicle de vida. Com a principals conclusions cal destacar que la desigualtat entre homes i dones es dona des de la infància, i que el naixement de la descendència és el principal factor que les acreix. Les desigualtats de gènere es mantenen, encara que no de la mateixa magnitud, fins i tot en els casos on les dones tenen un major nivell educatiu i uns ingressos superiors als de les seves parelles.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"27 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-03-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126573654","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Persistent Gender Inequality and Use of Time in Spain","authors":"M. Ajenjo, Joan García Román","doi":"10.46710/ced.pd.eng.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.14","url":null,"abstract":"Gender relations are essential for understanding the future of formation and breakup of couples and their fertility rates in the western world. Recent theoretical arguments postulate that transition to better gender symmetry should stimulate couple formation and fertility, giving as an example the recovery of fertility in some Scandinavian countries. In this context, the progressive increase in educational levels and presence of women in the workforce should encourage the transition. Nevertheless, several studies suggest that gender inequalities in the distribution of uses of time still persist, and tend to increase after children are born. In this number of Perspectives Demogràfiques, we offer a detailed examination of gender differences with regard to uses of time in Spain, doing so with attention to people’s family situations and, where couples are concerned, the position of women by comparison with men in terms of educational level and contribution to household income. Using data from the 2009-2010 Time Use Survey (Spanish National Statistics Institute – INE), we analyse the time spent on a daily basis by men and women in their routine activities at different stages of their life cycle. Notable among the main conclusions is the fact that inequality between men and women occurs in childhood, and the birth of children is the main factor widening the gap. Gender inequalities persist, although not with the same magnitude, even in cases where women have a higher educational level and larger income than their partners.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"79 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-03-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126322428","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"The Unsustainable Rise of Residential Insecurity in Spain","authors":"Juan A. Módenes","doi":"10.46710/ced.pd.eng.13","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.13","url":null,"abstract":"Since the onset of the economic crisis, residential insecurity has been worsening in Spain. More than half the households headed by adults under the age of 45 are in fear of losing their home in the near future. Young Spanish adults are more fearful than European counterparts of losing a roof over their heads because of being unable to pay (54% compared with 33%) and the difference has also increased in recent years as the weight of rental sector has risen. This is a valid perception. Among households of young adults, 42% are paying market rent, which is the most insecure option of all for a collective beset by job insecurity. Young adults have left behind the long period of massive access to home ownership. The probability that a young Spanish household will feel more threatened than a European one is greater, independently of the tenure involved. This is related with a legal and institutional context that militates against housing stability. Residential insecurity is one of the main dimensions of insecurity of life conditions in general and it is therefore necessary to take urgent measures to manage it. This number of Perspectives Demogràfiques examines the levels of residential insecurity in Spain and enquires into its possible causes, in particular the evolution of rental sector. Several sources are studied in order to scrutinise the recent rent increases (Encuesta de Condiciones de Vida – Living Conditions Survey) and perceived residential insecurity (European Quality of Life Survey).","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"14 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134211400","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’insostenible augment de la inseguretat residencial a Espanya","authors":"Juan A. Módenes","doi":"10.46710/ced.pd.cat.13","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.13","url":null,"abstract":"Després de la crisi econòmica la inseguretat residencial segueix augmentant a Espanya. Més de la meitat de les llars encapçalades per menors de 45 anys té por a perdre el seu habitatge a curt termini. Comparats amb els joves europeus, els espanyols temen més sovint perdre el seu habitatge per no poder pagar-lo (54% enfront de 33%) i aquesta diferència s’ha incrementat a més en els últims anys a mesura que creixia el pes del lloguer. Aquesta percepció està justificada. El 42% de les llars de joves tenen un habitatge de lloguer de mercat, l’opció més insegura per a un col·lectiu aclaparat per la precarietat laboral i que ha deixat enrere l’etapa d’accés majoritari a la propietat. És més probable que una llar jove se senti més insegura a Espanya que a Europa, independentment del tipus d’habitatge en què habiti. Aquest fet té a veure amb un context legal i institucional que perjudica l’estabilitat en l’habitatge. La inseguretat residencial és una de les principals dimensions de la inseguretat vital per la qual cosa és urgent prendre-hi mesures. Aquest número de Perspectives Demogràfiques examina els nivells d’inseguretat residencial a Espanya i les seves possibles causes, especialment l’evolució del lloguer. Per tal de ferho, analitzarem diferents fonts que ens apropen al creixement recent del lloguer (Enquesta de condicions de vida) o de la inseguretat residencial percebuda (European Quality of Life Survey).","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"21 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115909853","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El imparable aumento de los años en precariedad laboral de los adultos jóvenes en España, 1987-2017","authors":"M. Lozano, E. Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.esp.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.12","url":null,"abstract":"Entre los 30 y los 39 años, muchos han de tomar algunas de las decisiones más importantes de sus vidas como, por ejemplo, tener hijos, casarse o establecerse en pareja de manera estable. En España, la edad media al primer hijo de las mujeres es de 30,8 años, la del matrimonio ronda los 35 (37,7 la de los hombres) y el perfil medio del firmante de una hipoteca tiene 38 años. Así pues, desde un punto de vista agregado, toda la sociedad puede ganar o perder mucho en función de cómo les vayan las cosas a los jóvenes de esta franja de edad, a los que llamaremos adultos jóvenes. Sin embargo, las cosas no parecen pintar bien para ellos. Todos los datos apuntan a un aumento constante de las formas de trabajo precarias, con una especial incidencia entre las generaciones femeninas. De hecho, España, junto con Polonia, lidera el porcentaje de contratación temporal en Europa. Con todo, no hay cálculos exactos de la duración de este tipo de empleo a lo largo de la vida. Este estudio estima cuánto tiempo pasaran los adultos jóvenes entre los 30 y los 39 años en condiciones de empleo precario comparando la vida laboral de 22 generaciones entre los años 1987 y 2017. Los resultados muestran que el tiempo en empleo precario se ha doblado y la primera generación observada, nacida en 1957, pasó la mitad de años en temporalidad e inseguridad contractual que la de 1978. Las mujeres se vieron especialmente afectadas por la expansión de estas condiciones y, además, el logro de altos niveles educativos no pareció protegerlas de la precariedad.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"114939944","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels joves adults a Espanya, 1987-2017","authors":"Mariona Lozano, Elisenda Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.cat.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.12","url":null,"abstract":"Entre els 30 i els 39 anys, molts han de prendre algunes de les decisions més importants de la seva vida, com per exemple tenir fills o establir-se en parella de manera estable. A Espanya, l’edat mitjana al primer fill entre les dones és de 30,8, l’edat al matrimoni ronda els 35 (37,7 entre els homes) i el perfil mitjà del signant d’una hipoteca té 38 anys. Així doncs, des d’un punt de vista agregat, tota la societat s’hi juga molt en funció de com els seus adults joves se’n surten durant aquestes edats. Tanmateix, totes les dades apunten a un augment constant de les formes de treball precari, amb una especial incidència en les generacions femenines. De fet, Espanya, juntament amb Polònia, lidera el percentatge de contractació temporal a Europa. Amb tot, no hi ha càlculs exactes de la durada d’aquest tipus d’ocupació al llarg de la vida. Aquest estudi estima quant temps passen els adults joves entre 30 i 39 anys en condicions d’ocupació precàries, i compara 22 generacions entre 1987 i 2017. Els resultats mostren que el temps en ocupació precària s’ha doblat, i la primera generació observada, nascuda el 1957, va passar la meitat d’anys que la del 1978 en temporalitat i inseguretat contractual. Les dones han estat especialment afectades per l’expansió d’aquestes condicions i, a més a més, per elles l’assoliment d’alts nivells educatius no sembla protegir-les de la precarietat.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-10-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128675236","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"The continued increase of precariousness in working lives among young adults in Spain, 1987-2017","authors":"Mariona Lozano, Elisenda Rentería","doi":"10.46710/ced.pd.eng.12","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.12","url":null,"abstract":"Between the ages of 30 and 39, many people make important decisions for their lives, such as having children, getting married or settling down in long-term relationships. In Spain, the median age at first birth among women is 30.8, couples get married at 35 on average (35 years old among women and 37.7 among men), and sign a mortgage around 38. Therefore, from an aggregate point of view, all of society has something to win, or lose, depending on how their young adults do during these ages. However, evidence points to a consistent increase of precarious work over time and across generations, especially for women. Spain, together with Poland, recently recorded the highest percentage of temporary employment in Europe. Yet, no exact calculations on the duration of this type of work are available for Spain. This study aims to estimate the length of the time that Spaniards are expected to be engaged in temporary and insecure work during their thirties comparing 22 cohorts, given the importance of this age interval for our societies. We found that time spent in precarious employment doubled between 1987 and 2017 for men and women, and generations born in 1978 spent twice the time in insecure and temporary jobs than those born in 1957. More importantly, women are especially affected by these types of employment conditions, and higher education levels do not seem to protect them from lower quality jobs.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"48 5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-09-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"133385471","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"School failure among descendents of immigrants in Catalonia: more than just another assignment","authors":"J. Bayona, A. Domingo","doi":"10.46710/ced.pd.eng.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.eng.11","url":null,"abstract":"The descendants of international immigrants and their social integration must be among the priority focuses in the construction of social cohesion. However, the available statistical data are scanty, fragmentary, and clearly insufficient. In this issue of Perspectives Demogràfiques we present the demographic profile of descendants of immigrants, their relationship with immigration, their diversity, territorial distribution, and school performance as a tool for combatting inequality and discrimination in a population group which, in future, could come to represent a quarter of the young people residing in Catalonia. The data presented here have been provided by research carried out by the Secretariat for Equality, Migrations and Citizenship and published in the report “Resultats escolars, migració i territori. Catalunya, 2011-2016” (School Results, Migration and Territory: Catalonia, 2011 – 2016). They were made possible thanks to the link-up between data from the Department of Education of the Generalitat (Government) of Catalonia for students in the 2015-2016 academic year and the Population Statistics Register of the Statistical Institute of Catalonia (IDESCAT).","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"66 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-07-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"134350449","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El fracaso escolar de los descendientes de la inmigración en Cataluña: más que una asignatura pendiente","authors":"J. Bayona, Andreu Domingo","doi":"10.46710/ced.pd.esp.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.esp.11","url":null,"abstract":"La integración social de los descendientes de los inmigrantes internacionales tiene que ser uno de los objetivos prioritarios en la construcción de la cohesión social. Sin embargo, los datos estadísticos disponibles actualmente son limitados, fragmentados y claramente insuficientes. En este número del Perspectives Demogràfiques presentamos el perfil demográfico de los descendientes de los inmigrantes, su relación con la inmigración, la diversidad, la distribución territorial y el rendimiento escolar, como herramienta para luchar contra la desigualdad y la discriminación de un grupo poblacional que en el futuro próximo puede representar más de la cuarta parte de los jóvenes residentes en Cataluña. Los resultados provienen de la investigación efectuada para la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania “Resultats escolars, immigració i territori. Catalunya, 2011-2016”, y han sido posibles gracias al enlace entre los datos del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de los alumnos del curso 2015-16 y el Registre Estadístic de la Població, realizado por el Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-07-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"130634173","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El fracàs escolar dels descendents de la immigració a catalunya: més que una assignatura pendent","authors":"Jordi Bayona, A. Domingo","doi":"10.46710/ced.pd.cat.11","DOIUrl":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.11","url":null,"abstract":"Els descendents dels immigrats internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius prioritaris per a la construcció de la cohesió social. No obstant, les dades estadístiques disponibles són poques, fragmentàries i clarament insuficients. En aquest número del Perspectives Demogràfiques presentem el perfil demogràfic dels descendents dels immigrats, la seva relació amb la immigració, la diversitat, la distribució territorial i el rendiment escolar, com a eina per a lluitar contra la desigualtat i la discriminació d’un grup poblacional que en el futur proper pot representar més de la quarta part dels joves residents a Catalunya. Els resultats provenen de la recerca efectuada per a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania “Resultats escolars, migració i territori. Catalunya, 2011-2016”, i han estat possibles gràcies a l’enllaç entre les dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dels alumnes del curs 2015-16 i el Registre Estadístic de la Població, realitzada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"44 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2018-07-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"126512043","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}