MateriaPub Date : 2019-01-01DOI: 10.1344/materia2019.14-15.5
{"title":"The pictoral image and the musical image (J.-A. Watteau - C. Debussy), a case of artistic intertextuality in terms of semiotic conduct and retoricA.","authors":"","doi":"10.1344/materia2019.14-15.5","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/materia2019.14-15.5","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":33243,"journal":{"name":"Materia","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66407705","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
MateriaPub Date : 2019-01-01DOI: 10.1344/MATERIA2015.9.1
L. Wuidar
{"title":"Iconologie de la voix : du sermon De voce e verbo au Traitez de la voix et des chants.","authors":"L. Wuidar","doi":"10.1344/MATERIA2015.9.1","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/MATERIA2015.9.1","url":null,"abstract":"Le but de cette contribution est de tracer une iconologie de la voix dans un ensemble de textes de nature theologique et philosophique avant l’epoque moderne. Le son signifie-il independamment des mots ? Le son manifeste-il l’interiorite de l’âme et est-il miroir de la psyche ? Le recit de Gregoire de Nysse sur la vie de sainte Macrine, le sermon De voce e Verbo d’Augustin et le Commentaire sur l’evangile de saint Jean de Jean Scot Eurigene sont les trois textes analyses d’un point de vue musicologique. Gregoire offre un tableau sonore de la mort de sa sœur introduisant le lecteur dans la semantique du son et du cri au sein d’un recit hagiographique. Le sermon d’Augustin interroge la nature passagere du son dans son union a la permanence du Verbe ainsi que la voix comme interface entre l’interiorite de l’etre et l’exteriorite du monde. Enfin Jean Scot penetre dans les speculations theologiques sur la voix comme miroir de l’autre : Jean Baptiste est voix d’un autre, voix de l’alterite qui transcende son identite propre. En cela, Augustin et Jean Scot ne sont pas sans rapport avec les considerations sur la voix du Traitez de la Voix et du Chant (1636) de Marin Mersenne qui clot notre analyse : la voix est miroir de l’âme mais la voix du chanteur, comme celle de Jean, manifeste les passions d’un autre.","PeriodicalId":33243,"journal":{"name":"Materia","volume":"9 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2019-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66406507","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
MateriaPub Date : 2015-01-01DOI: 10.1344/MATERIA2015.9.3
R. A. I. Pedrós, Jacobo Vidal Franquet
{"title":"El retaule de la Transfiguració de la catedral de Tortosa, obra contractada per Rafael Vergós i Pere Alemany","authors":"R. A. I. Pedrós, Jacobo Vidal Franquet","doi":"10.1344/MATERIA2015.9.3","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/MATERIA2015.9.3","url":null,"abstract":"En aquest article s’estableix l’autoria i cronologia del conegut retaule de la Transfiguracio de la catedral de Tortosa, a partir de l’encapcalament d’uns pactes que van tenir lloc el 1498, entre els pintors de Barcelona Rafael Vergos i Pere Alemany i el prevere de Tortosa Antoni Alcanyis. Establertes les bases de la contractacio del conjunt i el moment de la seva realitzacio, aspectes molt discutits per la critica des de la decada de 1920, es possible descartar una intervencio directa de Jaume Huguet i revisar l’estil dels pintors implicats, en especial de Rafael Vergos, dins la darrera decada del segle XV. A continuacio es poden valorar tambe les consequencies que deriven del nou enfocament del tema en l’anomenada questio «Huguet-Vergos». Finalment es presenten algunes breus consideracions sobre les particularitats de la iconografia del conjunt pictoric tortosi.","PeriodicalId":33243,"journal":{"name":"Materia","volume":"1 1","pages":"61-93"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2015-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66406808","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
MateriaPub Date : 2015-01-01DOI: 10.1344/MATERIA2015.9.9
Aurèlia Pessarrodona
{"title":"La tonadilla hoy: tres visiones desde el extranjero","authors":"Aurèlia Pessarrodona","doi":"10.1344/MATERIA2015.9.9","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/MATERIA2015.9.9","url":null,"abstract":"This paper presents the current state of research on the tonadilla , ranging from the nationalistic views of Jose Subira to more postmodern and transversal approaches, specifically from the year 2000 onwards. The article focuses especially on recent contributions by three scholars from abroad: the socioeconomical and gender perspective by Rebecca Haidt (Ohio State University); the recent monograph in English on the tonadilla by Elisabeth Le Guin (University of California), and the essays by Aurelia Pessarrodona at the University of Bologna. Keywords: tonadilla , musical theatre, short theatre, eighteenth century, state of the art.","PeriodicalId":33243,"journal":{"name":"Materia","volume":"1 1","pages":"179-186"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2015-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66406845","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
MateriaPub Date : 1900-01-01DOI: 10.1344/materia2019.14-15.6
{"title":"On crides, balls, entremesses y cobles. The celebrations for the royal entry of Juan II and Juana Enríquez in Valencia (1459) as a paradigm of the union of the arts in medieval urban festivities.","authors":"","doi":"10.1344/materia2019.14-15.6","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/materia2019.14-15.6","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":33243,"journal":{"name":"Materia","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66407809","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}