Dunia Hourani-Martín, Encarnación Tabares Plasencia
{"title":"En torno a la variación de las unidades fraseológicas del derecho con el término \"pena\" en el corpus CRIMO","authors":"Dunia Hourani-Martín, Encarnación Tabares Plasencia","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3933","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3933","url":null,"abstract":"En el presente trabajo ofrecemos un análisis de la variación motivada geográficamente de las unidades fraseológicas especializadas del derecho en español (UFED) compuestas por un verbo y un término. Para ello, hemos analizado un corpus especializado en el dominio jurídico de la criminalidad organizada y que recoge textos de todos los países hispánicos. Seguidamente, hemos extraído todas las construcciones verbonominales (CVN) que incorporan el núcleo terminológico pena y las hemos distribuido en función del valor semántico al que se asocian. Por último, hemos establecido su comportamiento formal y semántico y hemos determinado la posible variación diatópica entre los ordenamientos jurídicos. El análisis ha puesto de manifiesto tres conclusiones principales: (i) las unidades más frecuentes son aquellas en las que pena actúa como objeto directo de los verbos; (ii) la variación más representada es la coocurrente, motivada por razones estilísticas, y (iii) la variación concurrente es siempre una variación controlada.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"110 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"76101550","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Crònica legislativa de la Unió Europea. Any 2022","authors":"Antoni Torras Estruch","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3984","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3984","url":null,"abstract":"El text recull les disposicions principals sobre els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua publicades al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de l’1 de gener al 31 de desembre del 2022. L’ordre en què apareixen les disposicions esmentades és el que s’estableix cronològicament al DOUE i, quant a la jurisprudència, la data en què les sentències del TJUE són pronunciades. Les sigles EEE corresponen a l’Espai Econòmic Europeu, àrea d’integració comercial que associa en un únic mercat interior la UE amb Noruega, Islàndia i Liechtenstein.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"25 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83302620","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Régimen competencial de las plataformas y registros estatales e incidencia sobre los derechos lingüísticos","authors":"Julio César Tejedor Bielsa","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3949","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3949","url":null,"abstract":"El impulso al proceso de transformación digital está generando el surgimiento de plataformas tecnológicas en áreas fundamentales de la acción administrativa. Es el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones y de la Plataforma de Contratación del Sector Público, pero también de múltiples registros que atienden muy diversas finalidades. En ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas la regulación de estas plataformas y registros tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando el Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidades autónomas y entidades locales en el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"49 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"90825371","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La politique linguistique du québec (1969-2022)","authors":"F. Rocher","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3859","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3859","url":null,"abstract":"Ce texte analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960. Il met de l’avant deux arguments. Le premier est que l’approche québécoise a cherché à combiner, bien que de manière inégale et imparfaite, les deux principes que sont la territorialité et la personnalité, qui ne sont pas mutuellement exclusifs, tout en accordant la prépondérance au premier. Or, dans le contexte juridique canadien, la prépondérance québécoise du principe de territorialité heurte de plein fouet la prépondérance canadienne attribuée au principe de personnalité. C’est ce que les tribunaux doivent trancher de la fin des années 1970 jusqu’en 2010, et les multiples amendements du Québec apportés à la Charte de la langue française ont visé à conformer cette dernière au droit canadien. Le deuxième argument est que le gouvernement du Québec a cherché, depuis 2012, à renforcer le principe de territorialité en réduisant la portée des dispositions associées au principe de personnalité. En d’autres termes, les initiatives législatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais à modifier l’équilibre entre les principes de territorialité et de personnalité, et ce, au profit du premier.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"7 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"89811079","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2022. “El debat sobre la determinació judicial del percentatge de classes en castellà arriba a les Illes Balears”","authors":"Maria Ballester Cardell","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3962","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3962","url":null,"abstract":"L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"32 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87021307","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
Iria de-Dios-Flores, José Ramom Pichel Campos, Adina Ioana Vladu, Pablo Gamallo Otero
{"title":"Language technologies for a multilingual public administration in Spain","authors":"Iria de-Dios-Flores, José Ramom Pichel Campos, Adina Ioana Vladu, Pablo Gamallo Otero","doi":"10.58992/10.58992/rld.i79.2023.3943","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/10.58992/rld.i79.2023.3943","url":null,"abstract":"Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"15 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"136355823","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La Base de Datos Nacional de Subvenciones y la lengua","authors":"Iñigo Urrutia Libarona","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3936","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3936","url":null,"abstract":"La técnica administrativa de fomento es una de las formas prototípicas de impulso de la normalización lingüística en el sector socioeconómico por parte de los poderes públicos. La actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada en este trabajo. Asimismo, en los últimos tiempos, la actividad subvencional ha de afrontar retos intensos, especialmente los vinculados a las plataformas digitales interoperativas y a la electronificación, que están suponiendo importantes cambios en los procedimientos y en las formas de operar, con efectos sobre los derechos lingüísticos de la ciudadanía, siendo el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"10 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"86351250","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Crònica legislativa d’Andorra. Segon semestre de 2022","authors":"Maria Cucurull Canyelles","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3972","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3972","url":null,"abstract":"Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre de 2022. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"109 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83419393","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Crónica legislativa de Aragón. Segundo semestre de 2022.","authors":"Fernando Javier García Fernández","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3964","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3964","url":null,"abstract":"El texto recoge las novedades normativas que afectan a los usos, a los derechos lingüísticos y al régimen jurídico de las lenguas en Aragón aprobadas durante el segundo semestre de 2022, sin que exista ningún tipo de jurisprudencia.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"36 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"83658836","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya al Consell d’Europa","authors":"A. M. Pla Boix","doi":"10.58992/rld.i79.2023.3913","DOIUrl":"https://doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3913","url":null,"abstract":"L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.","PeriodicalId":42404,"journal":{"name":"Revista de Llengua i Dret-Journal of Language and Law","volume":"49 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2023-06-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"80656384","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}