Caplletra最新文献

{"title":"Autobiographical texts written by learners of Catalan as an Additional Language: From formative needs to reflection in the teaching of narrative genres","authors":"Carme Bach","doi":"10.7203/caplletra.73.24640","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24640","url":null,"abstract":"In this article we analyse autobiographical narrative texts written by university students studying Catalan as an Additional Language at a CEFR (2020) B1 level. The goal is to analyse the formative needs related to the writing of this genre in order to foster metadiscursive reflection in the classroom that will allow students to improve their written output. To this end, we analyzed a corpus of 39 autobiographies at both the macrotextual level (i.e., rhetorical moves) and the microtextual level (i.e., deictic elements which channel the narrative’s organization). Our results show that the problems that these texts present for students are related to awareness of the elements that define the genre (i.e., the sociocultural dimension) as well as the text’s narrative-temporal anchoring and the narrator’s deictic positioning (i.e., the pragmatic and textual dimensions). Thus, we propose a kind of competence-oriented teaching of genres in which the discursive and grammatical features that have a bearing on a text’s discursive coherence and cohesion are integrated at the same level.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"10 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87789246","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Discovery-learning in grammar education: a study on anaphoric pronouns","authors":"Joana Batalha","doi":"10.7203/caplletra.73.24639","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24639","url":null,"abstract":"En les darreres dècades, en el context educatiu portuguès, com en altres països, la gramàtica ha estat un tema central de debat en l’educació L1. L’any 2001, amb la publicació del Currículum Nacional d’Educació Bàsica, la gramàtica, que es va anomenar «coneixement explícit de la llengua», es va considerar un dels components bàsics del currículum de L1 portuguès. Des d’aquesta perspectiva, inspirada en les propostes del moviment anglosaxó de consciència lingüística, l’objectiu principal de l’educació gramatical és desenvolupar els coneixements implícits que els infants ja tenen i utilitzen en un coneixement cada cop més reflexiu i explícit. En aquesta concepció, en què se suposa que «la majoria de les dades necessàries per ensenyar gramàtica són al cap dels nens» (Hudson 1992), els enfocaments d’aprenentatge per descobriment semblen ser especialment adequats. Fundat per Bruner i introduït en l’educació gramatical per Hudson, aquest enfocament d’aprenentatge dona a l’estudiant un paper central i la reflexió sobre el llenguatge s’estimula mitjançant el raonament científic. En aquest article ens referirem a un estudi sobre la comprensió dels pronoms anafòrics en el qual es va utilitzar un enfocament d’aprenentatge per descobriment, el «laboratori de gramàtica», amb 20 alumnes de 4t proposat per Duarte (1992, 2008) a partir de Hudson (1992) i compartint característiques amb altres enfocaments (per exemple, la «investigació lingüística» d’O’Neil i els seus col·legues), el laboratori de gramàtica permet als estudiants utilitzar els seus coneixements intuïtius i els guia per observar dades lingüístiques, per comprovar i validar hipòtesis sobre el llenguatge. En el nostre estudi, que investiga les relacions entre el coneixement explícit i la lectura, els estudiants van ser guiats per reflexionar sobre les diferents propietats dels pronoms anafòrics per tal de desenvolupar estratègies per identificar els antecedents dels pronoms en una tasca de lectura. Es presentaran alguns dels materials utilitzats i es comentaran els principals resultats obtinguts, que mostren els efectes positius d’aquest enfocament en l’educació gramatical.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"19 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"87629507","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Teresa Julio, «Maria Carratalà. Música, escriptura i traducció», Lleida, Punctum, 2021, 244 p.","authors":"Adriana Nicolau Jiménez","doi":"10.7203/caplletra.73.24646","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24646","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre de Teresa Julio, Maria Carratalà. Música, escriptura i traducció, Lleida, Punctum, 2021, 244 p., ISBN: 978-84-123303-5-9.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"34 2","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72460872","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Luis Arciniega García & Amadeo Serra Desfilis, «Imágenes y espacios en conflicto: las Germanías de Valencia y otras revueltas en la Europa del Renacimiento», València, Tirant lo Blanch, 2021, 453 p.","authors":"Francesc Granell Sales","doi":"10.7203/caplletra.73.24648","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24648","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"41 5 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"84116759","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"La poesia infantil en el sistema literari valencià actual: un estudi de cas","authors":"Juan Senís, Xavier Mínguez-López","doi":"10.7203/caplletra.73.24632","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24632","url":null,"abstract":"L’objectiu principal d’aquest article és definir les característiques i tendències principals d’un subsistema poètic concret: la poesia per a infants publicada en llengua catalana a la Comunitat Valenciana al nou mil·lenni. Més en concret, es tracta de comprovar si les tendències definides per la literatura acadèmica com a característiques i dominants dins de la poesia per a infants de l’àmbit estatal es troben també a l’àmbit valencià. Per a arribar al nostre objectiu hem seleccionat un corpus que es correspon a l’única col·lecció de poesia diferenciada per a infants existent a la Comunitat Valenciana: «Vagó de versos», de l’editorial Andana. Així doncs, una vegada establert i descrit el corpus, farem, en primer lloc, una anàlisi bibliogràfica exhaustiva de les referències bibliogràfiques acadèmiques sobre la poesia per a infants dins de l’àmbit ibèric. A partir d’aquesta anàlisi, establirem els ítems d’estudi que utilitzarem per a l’anàlisi del corpus, que ocuparà la tercera part d’aquest estudi, i que se centrarà en aspectes peritextuals, textuals i visuals. Finalment, a les conclusions, sintetitzarem els resultats obtinguts per a confirmar la hipòtesi plantejada a l’inici.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"21 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"82498458","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Amanda Ulldemolins Subirats, «La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català», Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p.","authors":"Eloi Bellés","doi":"10.7203/caplletra.73.24644","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.73.24644","url":null,"abstract":"Ressenya sobre el llibre d'Amanda Ulldemolins Subirats, La llengua estàndard a les comarques centrals del domini lingüístic català, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I / Fundació Germà Colón, 2022, 219 p., ISBN 978-84-18432-92-7.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"81 1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-10-05","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"74597777","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"«Ars orandi»: Ramon Llull’s «Ars compendiosa Dei»","authors":"Robert D. Hughes","doi":"10.7203/caplletra.72.22969","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.72.22969","url":null,"abstract":"Utilitzant el breu estudi sobre les artes orandi de Barbara H. Jaye com a punt de partida, examino l’Ars compendiosa Dei de Ramon Llull (maig de 1308) a la llum de la definició que proporciona del gènere. Tot i que no comparteixo la creença de Jaye que l’ACD és l’únic text dins del corpus de Llull que podria qualificar-se com una ars orandi, realitzo una mena d’«experiment mental» sobre la base dels seus coneixements. Incorporo al meu compte la consideració de certes construccions lògiques aristotèliques (per exemple, teories de l’antítesi) per mostrar com aquests (i altres) determinants interactuen amb les creences cristianes en la seva explicació de les relacions entre la misericòrdia i la justícia divines i els seus homòlegs humans. La humanitat penitent es troba situada dins d’aquesta xarxa de relacions precisament respecte d’un Déu just i misericordiós. Al centre d’aquesta relació hi ha el discurs bidireccional entre Déu i la humanitat, articulat primordialment en la forma d’adreçar-se el primer a la segona i posteriorment en la resposta d’aquesta com a orant-contemplativa. ","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"69 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-03-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"72732883","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Sobre la categoria verbal de temps en búlgar","authors":"Alfons Olivares Niqui","doi":"10.7203/caplletra.72.22961","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.72.22961","url":null,"abstract":"El sistema verbal búlgar conserva en principi l’esquema antic. La tendència que antigament operà sobre els sistemes eslaus convertint el perfet en un passat general sembla que també va actuar en búlgar, però menà a resultats diferents. Una innovació fou el valor testimonial associat als temps passats, davant del valor neutre dels no-passats. El sistema s’ha enriquit amb altres innovacions basades sobre els valors de perfet: perfets secundaris, formes narratives, mode conclusiu i formes dubitatives. \u0000Dediquem aquest treball a trobar una representació d’aquestes formes en fórmules de relacions temporals «E rel R rel S» per tal de veure que les podem considerar «temps» perquè mostren una relació amb el centre díctic, sigui directa o sigui indirecta i més complexa.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"29 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-03-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"73970555","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"El focus contrastiu en traduccions anglès-català: equivalències de traducció i estudi de corpus","authors":"Pau Francesch Sabaté","doi":"10.7203/caplletra.72.22963","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.72.22963","url":null,"abstract":"En aquest article analitzarem la traducció del focus contrastiu (FC) marcat amb lletra cursiva en un corpus de traducció de narrativa de l’anglès al català. Centrarem l’estudi en els casos de term focus (Zimmermann 2016); és a dir, focus en arguments, adjunts i nexes. Els objectius principals són saber com els traductors anglès-català perceben i tracten el FC marcat amb cursiva, i conèixer i quantificar-ne les possibles traduccions equivalents. Així mateix, proposarem hipòtesis explicatives de 1) el marcatge de menys del 50% de FC en català, 2) la baixa freqüència en les traduccions de certs recursos propis del català com la focalització en la perifèria esquerra (Bonet & Solà 1986) i els adverbis focals i altres mots associats al focus (Vallduví & Vilkuna 1998; Beck 2016), i 3) l’existència de dos cànons pragmaestilístics amb relació al marcatge del FC in situ mitjançant la lletra cursiva. ","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"22 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-03-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"78739487","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

{"title":"Els textos en noves rimades de Ramon Llull: mètrica i escriptura del vers en les còpies de Guillem Pagès","authors":"Anna Fernàndez-Clot","doi":"10.7203/caplletra.72.22966","DOIUrl":"https://doi.org/10.7203/caplletra.72.22966","url":null,"abstract":"Aquest treball ofereix una descripció de conjunt dels fenòmens de versificació que presenten tres textos de Ramon Llull: Pecat d’Adam, l’opuscle D’oració (cinquena part de la Medicina de pecat) i l’Aplicació de l’Art general. La tria respon a un doble criteri: tots tres textos són escrits en el mateix esquema de versificació (noves rimades) i de tots tres se’n conserven còpies manuscrites fetes per un mateix copista, Guillem Pagès. L’anàlisi mètrica i estròfica dels textos permet observar els criteris de regularitat mètrica que segueix l’autor i el tipus de llicències que aplica en aquests textos. L’estudi de les còpies de Pagès, a més, posa de manifest l’atenció que presta aquest copista a la mètrica i a la representació sil·làbica del vers.","PeriodicalId":42061,"journal":{"name":"Caplletra","volume":"30 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1,"publicationDate":"2022-03-10","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"75878406","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}