{"title":"Recuperació, dignificació i patrimonialització. Espais de memòria de l'exili republicà a Catalunya i Occitània","authors":"Miquel Serrano Jiménez, Jordi Gaitx Moltó","doi":"10.7238/dd.v0i10.409583","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/dd.v0i10.409583","url":null,"abstract":"Després d’introduir i contextualitzar la història de la creació i institucionalització dels diferents espais de memòria a Catalunya (Espanya) i a Occitània (França), en aquest article descrivim i analitzem el contingut del «Repositori d’exili (1936–1945). Cercador de la Retirada i dels camps de concentració del sud de França», elaborat per al projecte «Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió Pirineus Mediterrània (1936–1945)». Des de finals del segle xx, la tasca de determinades entitats memorialistes de la societat civil, impulsada per les lleis de memòria aprovades el 2007, ha permès posar en valor els projectes de senyalització existents, així com avançar substancialment en la instal·lació de textos explicatius en nous espais. Gràcies a tots aquests esforços, el repositori ha pogut recollir 359 espais de memòria de Catalunya i Occitània vinculats a l’exili republicà. ","PeriodicalId":108848,"journal":{"name":"Dictatorships and Democracies","volume":"5 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131256799","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"«Quero saber se isto é verdade». Romance e crise do comunismo em José Saramago","authors":"Jordi Cerdà Subirachs","doi":"10.7238/dd.v0i10.409828","DOIUrl":"https://doi.org/10.7238/dd.v0i10.409828","url":null,"abstract":"O colapso do comunismo na Europa Oriental teve o efeito de um regresso à realidade, um desencanto perante a democracia (Patrick Michel 1999). A obra de José Saramago, militante do PCP, deve ser lida num contexto muito específico em que a euforia revolucionária e patriótica portuguesa foi rapidamente desencantada por um capitalismo triunfante e uma globalização imparável. As lutas pelo reconhecimento das minorias e/ ou periferias culturais são explicitadas no seu romance, bem como na sua intervenção política. Na História do cerco de Lisboa, elementos como o valor da história e da memória, a identidade e a alteridade, ou a verosimilhança poética e a sua componente moral (e de justiça) entram em jogo, tornando-se um revelador ideológico das mudanças que aconteceram no final do século xx. A esquerda defendida por Saramago está comprometida com um princípio de esperança: a sua narrativa mostra-nos que já não é o real que funda o credível, mas o credível que funda o real. Este artigo pretende analisar a narrativa de Saramago sobre este período, dentro da perspetiva da antropologia do crer. \u0000","PeriodicalId":108848,"journal":{"name":"Dictatorships and Democracies","volume":"23 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-12-31","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125273007","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}