(Con)textos revista d antropologia i investigació social最新文献

筛选

英文中文

L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid 情绪管理的必要性。在鸦片战争时期的心理治疗和心理疏导

(Con)textos revista d antropologia i investigació social Pub Date : 2023-10-03 DOI: 10.1344/contxt.2023.12.146-171

Patricia Bertolin Ros

{"title":"L'imperatiu de la gestió emocional. Psicologització i despolitització en temps de la covid","authors":"Patricia Bertolin Ros","doi":"10.1344/contxt.2023.12.146-171","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.146-171","url":null,"abstract":"Davant la irrupció de la covid-19, el discurs de la “gestió emocional” va permear en diversos contextos, des de les escoles, fins a l’interior de les cases, de la mà de coachings, webs, instagramers, etc. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va posar a disposició de la ciutadania la plataforma digital GestióEmocional.cat amb l’objectiu que les persones amb malestars psicològics poguessin autogestionar les seves emocions des de casa. El present assaig busca comprendre alguns dels processos socials, econòmics i històrics que fan que, avui en dia, la gestió emocional sigui un dels recursos més estesos a les societats neoliberals. Al llarg de l’article, es duu a terme una reflexió sistemàtica que convida a problematitzar la “gestió emocional” en el context neoliberal, a través de fer dialogar alguns dels debats teòrics vers la temàtica, en el cas concret de la plataforma digital GestióEmocional.cat. En primer lloc, s’intentarà comprendre com aquests tipus de polítiques parteixen d’un abordatge psicologitzador de les desigualtats estructurals, deixant en un segon o tercer pla les variables estructurals i socioculturals en l’abordatge dels malestars psicològics. En segon lloc, s’exposarà com l’imperatiu de la gestió emocional no s’hauria pogut desplegar sense l’emergència d’un subjecte disposat a gestionar totes les esferes de la seva vida, inclús les emocions. Però a més, s’il·lustrarà com la gestió emocional desplega un seguit de “tècniques psi” que empenyen als individus a una constant autorealització de si per tal d’assolir els ideals de benestar, comportant una despolitització generalitzada.","PeriodicalId":474826,"journal":{"name":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","volume":"100 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-10-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135789050","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

Conflicto en la frontera sur-peruana: discursos y construcciones sobre el migrante extranjero 秘鲁南部边境冲突:关于外国移民的话语与建构

(Con)textos revista d antropologia i investigació social Pub Date : 2023-10-03 DOI: 10.1344/contxt.2023.12.124-145

Ximena Solórzano Salleres

{"title":"Conflicto en la frontera sur-peruana: discursos y construcciones sobre el migrante extranjero","authors":"Ximena Solórzano Salleres","doi":"10.1344/contxt.2023.12.124-145","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/contxt.2023.12.124-145","url":null,"abstract":"Tacna es la ciudad frontera entre Perú y Chile. Su identidad está marcada por la Guerra del Pacífico y la posterior ocupación de su territorio por 50 años, lo que ha determinado un conflicto identitario frente a los procesos migratorios. Por su ubicación geográfica, se ha caracterizado por ser una ciudad donde confluyen dos tipos de migración: La primera, caracterizada por migrantes extranjeros que se encontraban en camino hacia Chile o Argentina y, la segunda, por migraciones circulares en la zona fronteriza. A partir de 2014, esa dinámica cambió y la región de Tacna pasó de ser un lugar de paso a convertirse en zona de acogida para personas de nacionalidad colombiana y venezolana. Frente a estos procesos de movilidad humana han surgido conflictos producto de la percepción negativa que existe hacia las personas migrantes, lo que ha generado situaciones de xenofobia y segregación. En ese sentido, el objetivo del presente estudio es analizar los discursos de la población tacneña sobre los migrantes de origen venezolano entre 2018 a 2023, para identificar las ideas que se han construido en torno al flujo migratorio venezolano en la zona de frontera. Para ello, se examinarán entrevistas a profundidad semi-estructuradas que fueron aplicadas a personas tacneñas durante 2018, 2019, 2022 y 2023.","PeriodicalId":474826,"journal":{"name":"(Con)textos revista d antropologia i investigació social","volume":"131 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-10-03","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"135789264","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}

引用次数: 0

首页上一页