{"title":"La Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón de Víctor Balaguer, aportacions i reflexions per a una contextualització","authors":"Albert Ghanime","doi":"10.1344/CERCLES2016.19.1011","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2016.19.1011","url":null,"abstract":"En aquest text s’analitzen el marc historic i les circumstancies en lesquals es van elaborar la Historia de Cataluna y de la Corona de Aragon, escritaper Victor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectesrelacionats amb l’edicio, el context cultural, les intencions de l’autor, lescritiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la sevaobra.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"17 1","pages":"261-304"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2016-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380558","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"L’epistolari de Víctor Balaguer: gestió, ús i potencial historiogràfic d’un document excessiu","authors":"M. Güell","doi":"10.1344/cercles2016.19.1002","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/cercles2016.19.1002","url":null,"abstract":"L’epistolari de Victor Balaguer es un enorme document a partir del qual s’accedeix a dades desconegudes del segle xix (politiques i literaries) a causa de l’anonimat de molts dels seus corresponsals. L’us adequat de la base de dades de les cartes esdeve una eina historiografica fonamental per detectar estats d’opinio o informacions rellevants que altrament quedarien amagades","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"29-53"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2016-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380236","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Catalunya i democràcia: el cercle de Víctor Balaguer en 1857-1860","authors":"Magí Sunyer","doi":"10.1344/CERCLES2016.19.1003","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2016.19.1003","url":null,"abstract":"Victor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’us que feien respectivament de la historia delpais: l’una els oferia «com a reliquia santa a la contemplacio beatica de sosadeptes», mentre que l’altra els llancava «al camp de la discussio». Balaguerencapcalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en que la literaturacatalana va comencar a tematitzar la questio de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a traves d’un repertori d’exemples historicsque volien mostrar una historia catalana de defensa de la democracia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"55-74"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2016-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380371","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Els historicismes de la revolució liberal: nous significats per als espais de Barcelona","authors":"Jordi Roca Vernet","doi":"10.1344/CERCLES2016.19.1012","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2016.19.1012","url":null,"abstract":"L’historicisme fou un element comu de la cultura liberal a Catalunya i adopta diverses formulacions entre moderats i progressistes. Aquesta recerca se centra en la seva projeccio en els espais de Barcelona. A traves de la seva popularitzacio, l’historicisme va permetre que el mon popular se l’apropies. L’enderroc de la Ciutadella es converti en el projecte culminant de l’historicisme popular i democratic, i la materialitzacio del seu lideratge, en la transformacio urbanistica de la ciutat, iniciada amb la revolucio liberal. L’historicisme popular formula la seva propia historicitat del canvi politic a partir dels discursos historicistes precedents de moderats i progressistes","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"305-330"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2016-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380607","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La Historia de Cataluña de Víctor Balaguer. Un panorama literari","authors":"Rosa Cabré i Monné","doi":"10.1344/CERCLES2016.19.1008","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2016.19.1008","url":null,"abstract":"El treball «La Historia de Cataluna de Victor Balaguer. Un panoramaliterari» tracta dels catorze capitols d’aquesta obra dedicats als «Progresosde la civilizacion», on es dibuixa la historia de la literatura catalanadins la corresponent historia de la cultura. Uns capitols i una visio de laliteratura que han passat molt desapercebuts pels historiadors, encara quealguns dels escriptors de la Restauracio van deixar escrit que la seva lecturava ajudar els de la seva generacio a coneixer i estimar mes el pais, la culturai la literatura. L’objectiu ha estat analitzar aquesta part de l’obra, que tesentit per ella mateixa, dins el seu context, assenyalar-ne les fonts i els vinclesamb la tradicio de la historiografia literaria i les propostes innovadoresque, dins el panorama europeu, ofereix. Tot plegat ens permet de valorar-laadequadament i dir que mereixeria figurar amb tota la seva entitat en unahipotetica futura historia de les histories de la literatura catalana.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"183-222"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2016-11-13","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380742","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El debat català sobre la immigració durant el franquisme. Integració social i adaptació cultural","authors":"Clara Carme Parramón Homs","doi":"10.1344/CERCLES2015.18","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2015.18","url":null,"abstract":"Tal com havia succeit en el primer terc del segle XX, durant el franquisme l’eix del debat catala sobre les segones grans migracions interiors cap a Catalunya continua sent la «por a la descatalanitzacio». Tanmateix, l’estudi de les estrategies d’integracio social i d’adaptacio cultural dutes a terme pels col·lectius immigrats mostra la poca finesa dels posicionaments que presidiren aquell debat","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"43-60"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2015-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66380132","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La regió en la pantalla. Cinema i identitat regional valenciana en la primera meitat del segle XX","authors":"Marta García Carrión","doi":"10.1344/CERCLES2014.17","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2014.17","url":null,"abstract":"L’article analitza el paper del cinema en el proces de difusio d’un imaginari regional valencia al llarg de les primeres decades del segle XX, en relacio amb la construccio de la identitat dels valencians. L’article planteja un recorregut historic des de comencaments del segle fins al primer franquisme, i analitza la produccio filmica que va abordar la representacio d’allo valencia i en va definir els trets distintius. Aixi mateix, es presta atencio a la relacio del valencianisme politic amb el mitja cinematografic i a la presencia de la llengua en el cinema.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"101-119"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2014-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66379760","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El vessant cultural del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears a la dècada de 1960: la programació d'exposicions i de conferències","authors":"Tomàs Suau Mayol","doi":"10.1344/cercles2013.16","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/cercles2013.16","url":null,"abstract":"A partir de l’analisi de les exposicions i conferencies organitzades pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears es vol reconstruir la implicacio cultural i civica d’una institucio professional. Al llarg dels anys seixanta. aquest col·lectiu va mostrar una conscienciacio progressiva que es va plasmar clarament en la Comissio de Cultura, que connectava la professio amb les inquietuds dels sectors mes dinamics de la cultura catalana i que en la decada seguent es traduiria en un compromis public encara mes explicit.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"54 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2013-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66379638","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Història i identitat. en record de Josep Termes","authors":"Teresa Abelló i Güell","doi":"10.1344/CERCLES2012.15","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2012.15","url":null,"abstract":"","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":"183-189"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2012-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66379062","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Salazar e a ditadura como regime","authors":"Fernando Catroga","doi":"10.1344/CERCLES2011.14","DOIUrl":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2011.14","url":null,"abstract":"El texto reflexiona sobre los antecedentes politicos y culturales de la dictadura de Salazar. Su lucha en contra de los principios politicos constitucionales y liberales democraticos se materializo con la recuperacion del legado del pensamiento organicista y corporativo que tuvo diferentes exponentes, tanto a nivel portugues como internacional. Se subraya la importancia que tuvo el concepto de Estado en el pensamiento de Salazar y en la consiguiente configuracion de la dictadura.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"98 1","pages":"110-140"},"PeriodicalIF":0.2,"publicationDate":"2011-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"66378646","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}