{"title":"La historia de Aragón y los cronistas oficiales en las bibliotecas particulares de Zaragoza en el siglo XVII","authors":"Juan Postigo Vidal","doi":"10.5565/rev/manuscrits.292","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.292","url":null,"abstract":"Partiendo de un enfoque culturalista y recurriendo al análisis de documentación notarial muy precisa, se presenta el resultado de una investigación cuyo objetivo principal ha sido el rastreo pormenorizado de obras bibliográficas escritas por cronistas aragoneses dentro de las bibliotecas particulares de la ciudad de Zaragoza entre los años 1600 y 1676. En primer lugar, es necesario facilitar una relación detallada de los trabajos escritos de nuestro interés que estaban disponibles (o que, por el contrario, no podían estarlo) para el gran público en aquella época. En segundo lugar, se localizan las «presencias» y las «ausencias» de tales escritos en los ambientes domésticos que hemos analizado a través de la documentación primaria. Finalmente, se plantean las explicaciones pertinentes de tipo histórico, social y político que ayudan a comprender por qué cada individuo pudo llegar a seleccionar sus lecturas del modo en que finalmente lo hizo.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"26 7","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138951547","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Lorenzo Andrés, J.: El Vilafamés foral. De la conquesta a l'arribada dels Borbons (Castelló de la Plana, 2021)","authors":"Ernest Belenguer Cebrià","doi":"10.5565/rev/manuscrits.314","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.314","url":null,"abstract":"Reseña de:\u0000Lorenz Andrés, José Luis (2021)\u0000El Vilafamés foral. De la conquesta a l’arribada dels Borbons (1233-1707).\u0000Castelló de la Plana: Universitat Jaume I i Diputació de Castelló, 247 p.\u0000Col·lecció: «Biblioteca de les Aules»\u0000ISBN 978-84-18432-87-3 ","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"132 47","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138953680","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La producció i el comerç de llibres d’ensenyament a la Catalunya dels segles XVII i XVIII","authors":"Xevi Camprubí","doi":"10.5565/rev/manuscrits.285","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.285","url":null,"abstract":"Els llibres d’ensenyament primari –entre els quals destaquen les beceroles, els salms, els franselms i els pelegrins– eren l’instrument que facilitava l’aprenentatge de llegir i escriure als nens -no pas les nenes- que als segles XVII i XVIII estudiaven a les escoles de primeres lletres de Catalunya. A la vegada, aquests petits llibrets representaven una important font d’ingressos per a les impremtes i les botigues dels llibreters, com es constata per la gran producció que ha quedat enregistrada en la documentació notarial i, sobretot, en els llibres de comptes de la confraria dels llibreters de Barcelona. El comerç de llibres d’ensenyament i la seva utilització de forma extensiva arreu del territori català indiquen que l’aprenentatge de lletra era una pràctica molt estesa a l’època moderna.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"17 7","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138948493","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Asiento i guerra: galeres particulars catalanes al Mediterrani de Felip II","authors":"Víctor J. Jurado Riba","doi":"10.5565/rev/manuscrits.277","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.277","url":null,"abstract":"Durant les dècades centrals del regnat de Felip II, entre el 1560 i el 1580, la política mediterrània va ocupar un espai fonamental del seu regnat. Entre totes les galeres presents a les principals campanyes, en trobaríem les que apareixen de manera recurrent a la documentació com «las tres de particulares catalanes»: la Llupiana, la Serafina i la Porfiada. En el present estudi es recorrerà la seva activitat, a través de la via documental, tot prenent com a punt de partida el seu asiento inicial fins a la petició de venda de les galeres a la Monarquia per part dels seus amos catalans per les dificultats econòmiques derivades del servei. Es veurà, doncs, com aquestes galeres van esdevenir una presència catalana recurrent al Mediterrani de Felip II.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"20 9","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138949320","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Confraries, devoció i prestigi social. La confraria del gremi dels perxers de Barcelona","authors":"J. Villaronga","doi":"10.5565/rev/manuscrits.281","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.281","url":null,"abstract":"Les confraries tingueren una funció devota i assistencial, cohesionant la població. Plantegen una mentalitat col·lectiva i sovint mostren el conflicte entre les autoritats civil i eclesiàstica, especialment al segle XVIII. Per concretar-ne les característiques, es presenta l'estudi monogràfic d’una confraria gremial, la del Gremi dels Perxers de Barcelona, que a finals del segle XVII s’encarregà del Misteri de Sant Simeó i, un cop desaparegut aquest el 1714, del Misteri de la Santa Espina. S’hi veu la relació entre gremi, confraries i poders públics i la renovació estatutària i assistencial del segle XVIII, limitada per l’escassetat de mitjans i de fidels, generant una sangonera econòmica que les autoritats pretenien resoldre.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"82 11","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138951303","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El bandolerisme a la Garrotxa al segle XVI","authors":"J. Padrós","doi":"10.5565/rev/manuscrits.278","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.278","url":null,"abstract":"El bandolerisme és un fenomen complex, en el qual convergeixen les bandes de delinqüents fugats i els exèrcits privats senyorials, usats en el joc d’interessos per part dels poders locals. Respon per tant a una lògica estructural i només es pot entendre des d’una aproximació microhistòrica. Aquest article es proposa contribuir a un cens sistemàtic de tots els episodis de bandolerisme a la Garrotxa del segle XVI i posar en context els episodis i els personatges.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"57 12","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138951880","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Escribir una historia propia. La Orden del Carmen y su memoria durante la época moderna","authors":"Cristina Gimeno Maldonado","doi":"10.5565/rev/manuscrits.248","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.248","url":null,"abstract":"El artículo examina la construcción histórica de la Orden del Carmen. Se analizan sus propias fuentes desde el siglo XIII hasta el siglo XVIII y se fijan los diversos puntos de inflexión en la Orden para dar sentido al porqué de las primeras leyendas, al éxito que tuvieron y al descrédito de los relatos en los siglos venideros. La exposición abarca un ámbito geográfico europeo, priorizando el marco hispano, y sigue un estricto orden cronológico para dar respuesta a las necesidades de cada creación, al carácter que de ellas se desprende y cómo y por qué forjó el particular carisma de dicha Orden en comunión con la cultura europea de cada periodo.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"28 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138952848","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La repressió de la bruixeria als Pirineus centrals. L’Alt Urgell, 1613-1629","authors":"Carmen Xam-mar Alonso","doi":"10.5565/rev/manuscrits.266","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.266","url":null,"abstract":"Aquesta recerca proposa un recorregut analític en quatre apartats per l’estudi de la bruixeria a l’Alt Urgell entre 1613 i 1629. Primer, dibuixa el perfil de la bruixa en el seu context familiar i social més enllà de l’estereotip de gènere. Segon, defineix els mecanismes socials i culturals col·lectius de creació i consolidació de la fama de bruixa d’una veïna. Tercer, analitza les capacitats malignes de fer emmalaltir atribuïdes a la bruixa i els recursos de la comunitat per a contrarestar-les. I, ja per acabar, reconstrueix la praxi judicial i les experiències culturals i subjectives de les acusades davant la justícia.","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"1 3","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138953283","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Ramon-Molins, G.: Viure a censal. L’endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX (Lleida, 2021)","authors":"Antoni Passola Tejedor","doi":"10.5565/rev/manuscrits.316","DOIUrl":"https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.316","url":null,"abstract":"Reseña de:\u0000Ramon-Molins, Gabriel (2021)\u0000Viure a censal. L’endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX\u0000Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida / Patronat Josep Lladonosa, 195 p.\u0000ISBN 978-84-9144-276-9","PeriodicalId":206159,"journal":{"name":"Manuscrits. Revista d'història moderna","volume":"131 4","pages":""},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-12-21","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"138953584","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}