{"title":"加泰罗尼亚的第一批智人,古代旧石器时代最高时期的猎人和收藏家","authors":"N. S. I. Masferrer, J. Soler","doi":"10.2436/CHR.V0I9.141706","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Al final del Paleolitic mitja, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una poblacio d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents \ndels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut \ndurant centenars de mil·lennis a tots els canvis climatics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistoce, pero van desapareixer \nmisteriosament davant l'arribada dels homes anatomicament moderns, que tenien el seu origen a Africa. Aquests eren els humans \nde la nostra mateixa especie, Homo sapiens, anomenats tambe a Europa homes de Cromanyo, que anaren substituint progressivament \nles poblacions arcaiques del Vell Mon. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilitzacio dels homes de Neandertal, \nel Mosteria, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va esser substituida de forma rapida per una altra \nde nova i molt diferent i mes dinamica, l'Aurinyacia, que era la propia dels homes moderns. L'Aurinyacia evolucionara amb el temps \nper donar pas a les altres civilitzacions dels grans cacadors del Paleolitic superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinya, \nentre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyo en els moments proxims a la substitucio \ni datar amb precisio quan aquesta va tenir lloc. Tambe ens proporcionen les restes mes antigues dels homes moderns trobades \na Catalunya.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"117-127"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2016-06-14","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"1","resultStr":"{\"title\":\"Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic\",\"authors\":\"N. S. I. Masferrer, J. Soler\",\"doi\":\"10.2436/CHR.V0I9.141706\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"Al final del Paleolitic mitja, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una poblacio d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents \\ndels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut \\ndurant centenars de mil·lennis a tots els canvis climatics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistoce, pero van desapareixer \\nmisteriosament davant l'arribada dels homes anatomicament moderns, que tenien el seu origen a Africa. Aquests eren els humans \\nde la nostra mateixa especie, Homo sapiens, anomenats tambe a Europa homes de Cromanyo, que anaren substituint progressivament \\nles poblacions arcaiques del Vell Mon. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilitzacio dels homes de Neandertal, \\nel Mosteria, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va esser substituida de forma rapida per una altra \\nde nova i molt diferent i mes dinamica, l'Aurinyacia, que era la propia dels homes moderns. L'Aurinyacia evolucionara amb el temps \\nper donar pas a les altres civilitzacions dels grans cacadors del Paleolitic superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinya, \\nentre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyo en els moments proxims a la substitucio \\ni datar amb precisio quan aquesta va tenir lloc. Tambe ens proporcionen les restes mes antigues dels homes moderns trobades \\na Catalunya.\",\"PeriodicalId\":38516,\"journal\":{\"name\":\"Catalan Historical Review\",\"volume\":\"1 1\",\"pages\":\"117-127\"},\"PeriodicalIF\":0.0000,\"publicationDate\":\"2016-06-14\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"1\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Catalan Historical Review\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I9.141706\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q3\",\"JCRName\":\"Arts and Humanities\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Catalan Historical Review","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I9.141706","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"Arts and Humanities","Score":null,"Total":0}
Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic
Al final del Paleolitic mitja, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una poblacio d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents
dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut
durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climatics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistoce, pero van desapareixer
misteriosament davant l'arribada dels homes anatomicament moderns, que tenien el seu origen a Africa. Aquests eren els humans
de la nostra mateixa especie, Homo sapiens, anomenats tambe a Europa homes de Cromanyo, que anaren substituint progressivament
les poblacions arcaiques del Vell Mon. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilitzacio dels homes de Neandertal,
el Mosteria, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va esser substituida de forma rapida per una altra
de nova i molt diferent i mes dinamica, l'Aurinyacia, que era la propia dels homes moderns. L'Aurinyacia evolucionara amb el temps
per donar pas a les altres civilitzacions dels grans cacadors del Paleolitic superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinya,
entre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyo en els moments proxims a la substitucio
i datar amb precisio quan aquesta va tenir lloc. Tambe ens proporcionen les restes mes antigues dels homes moderns trobades
a Catalunya.