Els primers Homo sapiens de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic

Al final del Paleolitic mitja, ara fa uns 40.000 anys, vivia a Europa una poblacio d'humans arcaics, homes de Neandertal descendents dels primitius pobladors. Estaven perfectament adaptats al territori i als seus recursos. Ells i els seus avantpassats havien sobreviscut durant centenars de mil·lennis a tots els canvis climatics i mediambientals que van tenir lloc durant el Plistoce, pero van desapareixer misteriosament davant l'arribada dels homes anatomicament moderns, que tenien el seu origen a Africa. Aquests eren els humans de la nostra mateixa especie, Homo sapiens, anomenats tambe a Europa homes de Cromanyo, que anaren substituint progressivament les poblacions arcaiques del Vell Mon. A Catalunya, l'arqueologia permet veure com l'antiga civilitzacio dels homes de Neandertal, el Mosteria, que es mantenia amb pocs canvis des de feia molts mil·lennis, va esser substituida de forma rapida per una altra de nova i molt diferent i mes dinamica, l'Aurinyacia, que era la propia dels homes moderns. L'Aurinyacia evolucionara amb el temps per donar pas a les altres civilitzacions dels grans cacadors del Paleolitic superior europeu. A Catalunya, els jaciments de Serinya, entre d'altres, permeten estudiar les civilitzacions dels homes de Neandertal i dels de Cromanyo en els moments proxims a la substitucio i datar amb precisio quan aquesta va tenir lloc. Tambe ens proporcionen les restes mes antigues dels homes moderns trobades a Catalunya.