TRANS-ATLANTYK DE WITOLD GOMBROWICZ, GUIA DE LECTURA PER A NO-POLONESOS

Witold Gombrowicz arriba a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d’agost de 1939. Uns dies despres l’Alemanya nazi envaia Polonia i Gombrowicz decidia quedar-se a l’Argentina, on romandria gairebe 24 anys. L’any 1947, despres d’haver passat gairebe 10 anys sense escriure practicament res, decideix explicar la seva atipica arribada al pais i les setmanes que seguiren. Pero aquell Trans-Atlantyk rapidament agafara una altra destinacio i retornara l’autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relacio entre individu i nacio. Per a fer-ho tot mes dificil Gombrowicz escull una forma d’expressio literaria provinent dels llibres de memories que escrivien els nobles sarmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l’Argentina, el tema principal acabara sent Polonia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra dificil de traduir a altres llengues i gairebe incomprensible pel lector no-polones. La primera part d’aquest article intentara proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk mes accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metaforic d’aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Despres ens concentrarem en l’analisi d’algunes traduccions i dels prolegs introduits per a guiar els lectors no-polonesos a traves d’aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l’ultim capitol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el desti dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis .  Tanquem l’article amb algunes consideracions sobre el pes especific de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal.