Sobre el temps de treball: vells paradigmes, nous debats

L’objectiu de l’article és presentar una anàlisi sociològica sobre dos debats actuals entorn de la regulació del temps de treball, la setmana laboral de quatre dies i la modalitat del teletreball. Per això, des de la perspectiva de gènere, es presenta un breu exercici històric sobre l’evolució d’aquests debats seguit d’una aproximació empírica a la realitat actual. El conjunt d’aquests aspectes històrics, teòrics i empírics serveix de base per plantejar fins a quin punt, darrere de les noves propostes polítiques persisteix un model social de referència que reprodueix la lògica de la centralitat productiva i la divisió sexual del treball. En concret, s’argumenta que la persistència d’aquesta lògica pren la forma d’un vell paradigma emmascarat per noves propostes que s’articulen entorn de la reducció de la jornada laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar.