{"title":"Pau de Tars (10-67): em vaig quedar garratibat","authors":"Octavi Fullat","doi":"10.1344/te2018.54.3","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Aquest article presenta el perfil de Pau de Tars que lautor no va coneixer fins que va visitar Atenes l’any 1969. Fou llavors quan, acompanyat de la seva germana Maria, es va adonar de la magnitud del missatge pauli, que el va deixar garratibat. Sens dubte, Pau –un cop apartat del judaisme oficial– ha esdevingut el primer gran pensador del cristianisme. De fet, resseguir la ruta que Pau va tracar sobre l’antiga Grecia va propiciar que lautor sendinses en el pensament pauli, un jueu fariseu que despres de caure del cavall –una imatge simbolica– en el viatge a Damasc es va posar al servei del cristianisme. No debades, les cartes paulines son un document fonamental per coneixer la vida de les primeres comunitats cristianes com la de Corint i, sobretot, per endinsar-se en la teologia paulina que anuncien la nova bona –evangeli– de l’esdeveniment de la mort-resurreccio de Crist, una irracionalitat conscient i majestuosa. En qualsevol cas, la resurreccio no es tracta d’una veritat que els historiadors puguin comprovar, sino d’una veritat existencial i de cap manera verificable. En darrer terme, aquesta resurreccio –un escandol per a la rao humana– nomes es pot capir des d’una posicio intel·lectual receptiva al misteri de la paraula, a la forca del Logos joanic.","PeriodicalId":119143,"journal":{"name":"Temps d'Educació","volume":"10 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"1900-01-01","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Temps d'Educació","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/te2018.54.3","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
Aquest article presenta el perfil de Pau de Tars que lautor no va coneixer fins que va visitar Atenes l’any 1969. Fou llavors quan, acompanyat de la seva germana Maria, es va adonar de la magnitud del missatge pauli, que el va deixar garratibat. Sens dubte, Pau –un cop apartat del judaisme oficial– ha esdevingut el primer gran pensador del cristianisme. De fet, resseguir la ruta que Pau va tracar sobre l’antiga Grecia va propiciar que lautor sendinses en el pensament pauli, un jueu fariseu que despres de caure del cavall –una imatge simbolica– en el viatge a Damasc es va posar al servei del cristianisme. No debades, les cartes paulines son un document fonamental per coneixer la vida de les primeres comunitats cristianes com la de Corint i, sobretot, per endinsar-se en la teologia paulina que anuncien la nova bona –evangeli– de l’esdeveniment de la mort-resurreccio de Crist, una irracionalitat conscient i majestuosa. En qualsevol cas, la resurreccio no es tracta d’una veritat que els historiadors puguin comprovar, sino d’una veritat existencial i de cap manera verificable. En darrer terme, aquesta resurreccio –un escandol per a la rao humana– nomes es pot capir des d’una posicio intel·lectual receptiva al misteri de la paraula, a la forca del Logos joanic.