Passives inesperades en català contemporani: el cas dels falsos complements indirectes

Aquest article examina el comportament sintactic d’un conjunt de verbs ditransitius del catala que, contrariament al que prediu la gramatica, permeten la passivitzacio del complement indirecte. Les dades, que fins ara no havien estat objecte d’estudi, suggereixen que aquesta passivitzacio no parteix d’una estructura ditransitiva en la sintaxi lexica, sino d’una estructura semblant a la dels verbs de locatum de Hale & Keyser (1993, 1998) en la qual el receptor del verb no es, en realitat, un objecte indirecte, sino l’argument intern del verb. Aixi mateix, a partir de les restriccions que observem en la sintaxi oracional, proposem que el participi per si mateix no pot assignar cas (en el sentit d’Ormazabal & Romero 2013) a l’argument, de manera que l’argument es pot moure a la posicio de subjecte de la clausula participial, pero si que n’assigna quan es combina amb alguns verbs, com ara el copulatiu estar , amb la qual cosa l’argument queda fixat i no es pot promoure. Finalment, concloem que aquesta impossibilitat d’assignar cas es una prova mes del fet que els participis son elements deficients, amb una estructura menys rica i complexa que la del verb.