«POTSER HI HA ENCARA UNA MANERA DE FER BONA POESIA». INTERPRETACIÓ DE «MAÎTRESSE DE POËTE»

Abstract

Aquest article proposa una interpretació de «Maîtresse de poëte», un dels poemes més hermètics de l’obra de Gabriel Ferrater. L’ús dels pronoms, les referències temporals, la sintaxi i la citació que el tanca exigeixen per part del lector un esforç hermenèutic que palesa la complexitat que pot assolir la poesia ferrateriana. A «Maîtresse de poëte» s’hi construeix el desdoblament d’una veu lírica que articula el procés de racionalització d’una experiència passada. El resultat és la formalització d’una crítica a l’escissió inevitable que provoca tot poema respecte de l’experiència poetitzada, la vida real. A aquest element crític de la poesia de Ferrater, indissociable d’una preocupació per l’especificitat de cada experiència, hi dedico, a mode d’introducció general, la part de l’article que antecedeix la interpretació del poema.