La traducció en l’ensenyament de llengües: un recurs exclòs de les aules del mètode directe?

Abstract

Tradicionalment s’ha pensat que la traducció com a eina a l’aula de llengües estrangeres va quedar desaconsellada en el mètode directe. Així, des de llavors, molts docents han defensat la idea que la traducció és un recurs nociu per ensenyar idiomes, encara que, segons Cook (2010), no hi ha evidències que ho hagin provat científicament. Abans de continuar acceptant aquesta creença heretada del mètode directe, pensem que és necessari revaluar si la traducció va ser rebutjada per tots els seus exponents i si va ser realment possible excloure-la de les aules del moment. Per tant, l’objectiu d’aquest article és dur a terme una revisió teòrica sobre què va ser, quan i per què va sorgir el mètode directe, quin paper es reconeixia a la traducció dins d’aquest mètode, quina posició van adoptar els principals teòrics que el recolzaven i si aquests plantejaments van ser vertaderament aplicables a l’aula.