MAURICE BLANCHOT I LA IMPERSONALITAT DINS L’ESCRIPTURA LITERÀRIA

Abstract

Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.