{"title":"El catalanisme i els moviments d’emancipació nacional a la resta d’Europa, entre 1885 i 1939","authors":"Albert Balcells","doi":"10.2436/CHR.V0I6.67257","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"La reivindicacio de l’autogovern dels catalans sempre estigue atenta al panorama dels moviments d’emancipacio nacional a la resta d’Europa. Fou una forma de projeccio exterior, de recerca de models estrategics i de solidaritat internacional, encara que nomes de forma puntual i sense vincles permanents, llevat de la participacio catalana al Congres de les Nacionalitats Europees a partir de 1926. Aquesta organitzacio aplegava minories nacionals, teoricament salvaguardades per la Societat de Nacions. Els limits cronologics d’aquest article van de 1880 a 1939. Els casos dels moviments nacionals irlandes i txec foren els mes influents fora del camp ideologic marxista. Als anys trenta del segle xx, la curiositat i l’admiracio per la situacio de les nacionalitats dins la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques es basa en una imatge idealitzada, que les circumstancies de la Guerra Civil espanyola de 1936 contribuiren a alimentar.","PeriodicalId":38516,"journal":{"name":"Catalan Historical Review","volume":"1 1","pages":"189-205"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2013-06-30","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Catalan Historical Review","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.2436/CHR.V0I6.67257","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q3","JCRName":"Arts and Humanities","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
La reivindicacio de l’autogovern dels catalans sempre estigue atenta al panorama dels moviments d’emancipacio nacional a la resta d’Europa. Fou una forma de projeccio exterior, de recerca de models estrategics i de solidaritat internacional, encara que nomes de forma puntual i sense vincles permanents, llevat de la participacio catalana al Congres de les Nacionalitats Europees a partir de 1926. Aquesta organitzacio aplegava minories nacionals, teoricament salvaguardades per la Societat de Nacions. Els limits cronologics d’aquest article van de 1880 a 1939. Els casos dels moviments nacionals irlandes i txec foren els mes influents fora del camp ideologic marxista. Als anys trenta del segle xx, la curiositat i l’admiracio per la situacio de les nacionalitats dins la Unio de Republiques Socialistes Sovietiques es basa en una imatge idealitzada, que les circumstancies de la Guerra Civil espanyola de 1936 contribuiren a alimentar.