Dues taules marianes de Perot Gascó al Museo de Pontevedra. Aportacions a partir dels estudis de Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903)

Abstract

La producció artística de l’obrador dels Gascó ha estat motiu de debat historiogràfic durant els últims anys. Les creacions realitzades per aquest taller familiar català s’han atribuït a les diferents etapes o a les diferents persones que en formaven part d’una forma canviant i amb discrepàncies entre els historiadors de l’art. És el cas de dues taules d’iconografia mariana del Museo del Prado que es troben en dipòsit al Museo de Pontevedra (núm. cat. P001330 i P001333). Aquestes seran les protagonistes del present article, que alhora sorgeix de l’aproximació a l’obra de Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903), una font —encara poc considerada pels historiadors de l’art— que ens aporta noves dades per a l’estudi de les nostres taules. En primer lloc, en resseguim l’ingrés al Museo del Prado i reflexionem sobre la problemàtica historiogràfica i estilística que ha sorgit al seu voltant. Seguidament, analitzem l’article publicat per Josep Puiggarí a L’Avenç l’any 1883, on explica que va poder veure les taules marianes a la parròquia osonenca de Sant Vicenç de Torelló. A partir d’aquesta publicació —on també es menciona l’existència d’un sagrari que formaria part del mateix retaule—, i atenent els dibuixos originals de Puiggarí que copien aquestes peces, fem una reflexió sobre el seu recorregut i la fortuna que van tenir. Paral·lelament, examinem la publicació en si mateixa com a document d’interès per apropar-nos a l’estudi de l’art antic al segle XIX.